Goretti Martínez
,
17/02/2017
Arts

Sic\Art Edicions contra la manca de rebel·lia

El responsable de la Galeria Sicart de Vilafranca, Ramon Sicart, engega el projecte Sic\Art Edicions amb l’esperança d’obrir una porta al qüestionament del sistema

Foto: 

Cedida
Obra de l'artista riudebitllenc David Ribas
A les portes de la presentació a Vilafranca del Penedès de Sic\Art Edicions, hem preguntat a l’impulsor del projecte i propietari de la galeria d’art contemporani Sicart Ramon Sicart per què s’ha decidit a editar llibres i textos d’art contemporani. La resposta és tan contundent com preocupant. Sicart, que porta una pila d’anys dedicant-se al món de l’art, creu que falta rebel·lia en la majoria d’artistes. I, el que segurament és pitjor encara, que hi ha una manca total de sentit crític en la societat. Arribats a aquest punt, Sicart fa un mortal amb doble tirabuixó endavant i busca l’acció-reacció acompanyat d’artistes que no fallen en una manera d’entendre l’art que no busca precisament ni el confort ni la bellesa. Sic\Art Edicions presenta ’33 postals des de l’acció crítica’.

- Què és Sic\Art Edicions?
Sic\Art Edicions és un projecte que neix des de la galeria però que manté la seva independència. Té dues línies d'actuació: per una banda l'edició de llibres d'artista i d'obres seriades; i per l'altra,  interactuar amb els diferents agents que conformen l'art contemporani, més enllà de la relació galeria-artista, com poden ser els crítics/comissaris, els col·leccionistes i el públic.

- Per què t'has decidit a editar llibres i textos d'art contemporani?
Ens toca viure una època en que la pèrdua de valors i sentit crític és molt aguda. Hi ha una manca de rebel·lia en la majoria dels artistes de totes les disciplines. Moltes de les seves propostes no deixen de ser estètiques, els importa més la forma que el contingut, estan més preocupats per agradar que posar en entredit el món que ens subjuga. I això és extensible a la nostra societat que ha estat incapaç de rebel·lar-se a les injustícies socials, econòmiques i culturals dels últims anys. Des de Sic\Art Edicions volem obrir una porta al qüestionament del sistema, posar en evidència  les situacions problemàtiques que ens envolten, capgirar l’estètica establerta, veure què som capaços d’aportar des de l’art contemporani. Volem donar a conèixer artistes i pensament crític que siguin un reflex del nostre temps.

- Què creus que pot aportar el projecte?
Simplement, qüestionar, provocar la reflexió, atendre propostes. A la presentació de Sic\Art Edicions s’hi poden trobar obres que aborden la situació política (Carlos Aguirre – Ciler (Alexis Mata), Ro Caminal, Núria Güell - Levi Orta), que parlen d’aspectes socials (Àlvar Calvet, Miguel Fuster, Alexandra García, Paula Toto Blake, Muu Blanco), de qüestions estètiques (Antònia del Río, Aureli Ruiz) o simplement d’agitació (David Ribas,  Vicky Benítez - Alexandra García). També presentem el llibre ‘33 postals des de l’acció crítica’, en versió catalana i castellana, que és  la resposta de 33 crítics/comissaris a la proposta de reflexionar sobre l’art contemporani en format de postal.

Levi Orta, un dels artistes paradigmàtics

Si us voleu fer una idea del tipus de projectes que es defensen des de la Galeria Sicart, i ara també des de Sic\Art Edicions, fins al març trobareu exposada a la sala gran de la galeria ‘Estaré fent art polític de dretes? Notes sobre la forma’, de Levi Orta.

Tal com diuen les notes amb les quals es va presentar l’exposició, el passat 11 de febrer, Levi Orta (L’Havana – Cuba, 1984) investiga “el component creatiu dins la política, centrant-se en les imprecisions de la frontera entre l'art-política, imprecisions on la realitat es torna irracional i per conseqüència una obra d'art en potència”. L’artista està interessat a ressaltar el matís polític subversiu de les realitats político-artístiques tot reproduint els seus propis mecanismes i estratègies, sempre des d'una postura “cínica i irònica que atempta solapadament contra allò hegemònic”. Les seves peces es desenvolupen en el camp de la realitat, on fa accions conductuals que posteriorment són presentades com a instal•lacions, vídeos o fotografies.

En la seva primera exposició individual a Catalunya i amb la combinació de sis projectes, l’artista proposa repensar la forma en què les posicions ideològiques es barregen amb l'art i els seus diferents actors. I es fa preguntes com aquestes: Existeix un art polític d'esquerres i un altre de dretes? L'art polític sempre ha de fer el correcte? Es pot ser d'esquerres quan els teus referents són de dretes o a l’inrevés?

Un dels projectes de Levi Orta, en aquest cas amb Núria Güell, era ‘Ideologies oscil·latòries’ (2015), consistia a decorar un cotxe amb símbols feixistes i franquistes i passejar-lo per la Rambla de Figueres. Els artistes expliquen al seu lloc web: “L'objectiu del nostre projecte era provocar la reflexió sobre la vigència de la ideologia franquista i l'augment de les actituds feixista tant en les polítiques institucionals com en la societat civil que, com un fantasma, són presents a Espanya i Europa. Però va ser censurat per l'alcaldia de la ciutat abans de ser inaugurat”.

Això passava l’octubre del 2015. Un any després, una estàtua eqüestre de Franco decapitat era instal·lada davant del Born en el marc de l’exposició ‘Franco, Victòria i República. Impunitat i espai urbà’. No cal recordar aquí i ara les reaccions que va suscitar la proposta. Però les preguntes tornen: Estem preparats perquè ens posin segons quins missatges davant? Sabem discernir? Sabem interpretar? Tenim sentit crític sobre la realitat que ens envolta?...

També et pot interessar