Jump to navigation
Nascut al Vendrell, és fotògraf especialitzat en retrat i publicitat i professor de fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. El 2013 va obtenir el prestigiós premi nacional de fotografia professional Lux Categoria Retrat i va ser nominat a l'International Award Honoring Black&white Photography en retrat de Londres els anys 2012 i 2013. També ha obtingut mencions honorífiques en categoria retrat i nu al International Monochrome Photography Awards 2015.
Confessa que encara no ha fet cap fotografia de la primavera al Penedès, però si la fes voldria plasmar alguna persona treballant al camp sota l’últim raig de llum d’aquests dies tan llargs. Si hagués d’ensenyar una única foto del Penedès a algú que no coneix la nostra terra, “li mostraria l’entrada de Sant Fèlix, amb la plaça plena i el sant pujant l’escala de la catedral amb tot cremant a contrallum”.
Ventura creu que fem fotografies per motius molt diversos, ja sigui per preservar un record en la memòria, per compartir-la amb amics a les xarxes socials o com un mitjà d’expressió artística. Per ell, “la fotografia es una obsessió, en consumeixo amb la mateixa intensitat que en produeixo i no seria capaç d’entendre un món sense imatges”. Confessa que no sempre surt de casa amb la càmera i que, de vegades, tot i portar-la no la fa servir. Això si, quan viatja li agrada retratar persones i llavors és quan no se separa de la càmera per trobar la foto que busca. Tot i això, la major part de la producció la realitza a l’estudi. Gaudeix molt fotografiant persones, cares i mans, així com la fotografia industrial ja que li fascina com varien les textures i els materials quan prenen contacte amb diferents il·luminacions.
La Roser és productora i sòcia fundadora de la companyia de teatre Flyhard i de la seva sala homònima, situada al barri de Sants de Barcelona. Ella és vilafranquina i potser la teniu vista per la seva carrera com a actriu de teatre. Es va interessar per la fotografia en paral·lel a la carrera teatral i va començar a moure’s en aquest món com a assistent del fotògraf Vicens Giménez, del diari El País. Després, un curs de Fotografia de Reportatges amb Txema Salvans i el curs anual de Fotografia d’Autor a l’escola IDEP de Barcelona, van servir per completar la seva formació. La seva experiència al món del teatre li ha permès especialitzar-se en aquest camp com a fotògrafa, fent fotos d’espectacles i books. Però la Roser és una persona inquieta i també s’ha autoeditat el llibre de fotografies “Avui pot ser un gran dia” (feu un cop d’ull a la seva web, que val molt la pena), ha exposat el treball “Estimades” sobre l’associació La nostra illa i un altre sobre l’obra “El llarg dinar de Nadal”, de Thornton Wilder. Actualment també és una de les integrants del Photobook Club Barcelona, que organitza activitats en diferents espais de la ciutat a l’entorn del llibre de fotografia. La Roser no és d’anar amb la càmera a tot arreu: “Moltes vegades en tinc prou amb el mòbil i només prenc la càmera penjada quan em planifico el dia per a anar a fer fotos”.
Per a la Roser, la imatge de la primavera seria “un camp de roselles”: “La de la primavera del Penedès estaria relacionada amb L’Alzinar de Guardiola de Font Rubí (Alt Penedès), segurament la masia de Can Tonet, que és on va néixer la meva àvia”, afegeix. Ens diu que la fotografia és “el record d’haver estat allà i haver vist allò que tant ens va agradar, impactar, emocionar, flipar!”. I ens parla del retrat com la manera de “tenir la gent més propera sempre amb tu”. La Roser veu la fotografia, a més, com un acte social: “Les fotografies són per compartir-les, perquè som animals socials i tenim aquesta necessitat de comunicar, explicar què hem fet, on hem estat, què hem vist...” I exclama: “La fotografia és un acte d’amor!”.
La tercera membre del nostre jurat viu i treballa a São Paulo però és també penedesenca, del Vendrell. La Marta va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en imatge. L'últim curs el va fer a l'École Nationale Supérieure des Arts Décoratifs de París i des de llavors no ha parat quieta. Màster en Disseny i Comunicació per l'Escola Superior de Disseny Elisava i Pompeu Fabra, posteriorment va fer cap a Mèxic en ser seleccionada per a participar en el Seminari de Fotografia Contemporánia organitzat pel Centro de la Imagen de la ciutat de Mèxic. Ara estudia un pósgrau de fotografia a l'Universitat FAAP de São Paulo i treballa a l'estudi de l'artista Clàudia Jaguaribe. Ha participat en exposicions a París, Mèxic, Andorra i Barcelona entre d'altres, i ha rebut premis com el de la Cité International Universtaire de París. Aquest any publicarà el llibre "Lar" a través de l'editora brasilera Lamparina.
Les vinyes amb el mar de fons, aquest seria el paisatge de la primavera al Penedès per la Marta, “obretot intentaria captar aquella llum càlida del capvespre, quan es comença a allargar el dia i se senten els crits de les orenetes”. Ens confessa que és una de les imatges que més troba a faltar des que viu a São Paulo. Per ella fer fotos suposa “una nova manera de dir les coses, utilitzar un llenguatge que arriba més enllà de les meves paraules”. La fotografia però ens permet també “guardar els records, tenir registre dels moments més importants i saber que els podrem emmagatzemar fins i tot quan ens falli la memòria”. La Marta no és de les que sempre duu la càmera penjada al coll; “hi ha moments - diu -que són per viure’ls i no per a registrar-los a través d'una lent”. Li agrada fotografiar allò que forma part de la seva experiència i creu que “les imatges són un llenguatge universal, que permeten vàries lectures i que en el fons, en cada projecte hi ha una part en la que tothom s'hi sent identificat”.
Si vols informació més detallada sobre les bases del concurs i els premis, pots consultar aquí.
