El Pla dels Albats (Olèrdola) segueix desvetllant la història

Descobrim un dels indrets més emblemàtics del conjunt monumental d’Olèrdola (Alt Penedès): la necròpoli de tombes antropomorfes coneguda com el Pla dels Albats

Arnau Mañé i Goretti Martínez

26/08/2015

Entorn

A la muntanya d’Olèrdola, als nostres peus, la pedra pren forma de cos humà: centenars de cossos, molts d’ells de nens i nadons, els més fràgils durant l’època en què els morts d’Olèrdola s’enterraven aquí. Estem parlant de l’alta edat mitjana i d’un lapse de temps del qual en sabem ben poc. D’aquí la rellevància de la primera campanya d’excavacions que s’ha fet aquest estiu a la zona i que ha tret conclusions com que el barri extra murs era més gran i més actiu del que semblava i que l’ocupació d’Olèrdola va més enllà del segle XII, quan es creia que la població havia marxat a la plana.

La muntanya d’Olèrdola ha estat un enclavament estratègic amb assentaments de rellevància diversa des de l’edat del bronze i fins ben entrat el segle XX. Ens centrem però a l’alta edat mitjana. Olèrdola va ser “fundada” l'any 929 per Sunyer, comte de Barcelona. Va ser ell qui va fer construir una muralla perimetral, les esglésies de Sant Miquel (dins de la muralla) i de Santa Maria (fora de la muralla) i el castell.

Al llarg del segle X, en el marc de les lluites territorials entre cristians i musulmans, el castrum d'Olèrdola va tenir un paper important en el control i defensa de la Marca Sud del Comtat de Barcelona. A mig segle XI, enmig de la revolta feudal contra el poder dels comtes, l'autoproclamat príncep d'Olèrdola Mir Geribert, principal impulsor de l’aixecament, va prendre el protagonisme a la zona.

L’estructura urbana del vilatge té dos nuclis: dins el recinte fortificat, a la part alta, hi havia la zona militar amb el castell i, més avall, la sagrera, amb l'església de Santa Maria i la necròpolis. Les excavacions que s’han fet a la zona indiquen que, ocupant la part mitjana de la plataforma rocosa, hi havia una àrea d’activitat econòmica, amb una premsa i un celler de vi, una cisterna romana de nou en ús, la pedrera romana reoberta o un graner, entre altres.

La part baixa de la muntanya era ocupada per les cases de pagesos benestants i per tallers d’artesans que s’obrien al carrer principal entorn la porta d’entrada. La vila s'estenia fora de les muralles, però l'indret més conegut era el Pla dels Albats, amb l’església de Santa Maria i la seva necròpolis de tombes antropomorfes.

Una de les tombes excavades aquest estiu

El Pla dels Albats no era només un cementiri, també hi havia vida
Entre les conclusions que s’han extret d’aquesta primera campanya d’excavacions, sembla que es pot afirmar que el Pla dels Albats va ser una zona plena de vida per la protecció que suposava el fet de ser a dins de la sagrera (bàsicament, allà no et podien robar). A més, la neteja del bosc que s’ha fet durant l’estiu permet veure un espai molt més obert i redescobrir la seva situació geogràfica privilegiada, amb vistes al mar i a tota la plana del Penedès. El codirector de les excavacions, l’arqueòleg Xavi Esteve ho resumeix: “Sabíem que estàvem excavant al voltant d’una església romànica, sabíem que hi hauria més tombes però el que no esperàvem era trobar un conjunt d’edificis excavats a la roca que ens mostren que hi havia tota una vida sobre el cementiri”. Esteve continua dient que “ens costa imaginar que la gent visqués i treballés sobre les tombes però era una realitat a l’època, la gent aprofitava la protecció de la zona sagrada”. Una zona que està marcada a la pedra amb creus que la delimiten.

Al Pla dels Albats hi van viure més enllà del segle XII
L’altra sorpresa que han propiciat les excavacions ha estat descobrir que l’ocupació de l’espai del Pla dels Albats va més enllà del segle XII, l’època en què es creia que els habitants d’Olèrdola havien abandonat la zona. “Crèiem que, a tot estirar, la gent havia marxat d’aquí al segle XIII cap a Vilafranca i cap a la plana, però hem descobert una edificació d’entre els segles XIII i XIV i això demostra que hi continuaven vivint, tot i que la majoria va anar marxant”, explica Esteve. Els arqueòlegs opinen, tenint en compte el context de l’època, que la gent va preferir quedar-se per sentir-se més protegida en un moment de guerres, invasions i perills constants. Estaven en un lloc de més difícil accés que a la plana i a prop de les muralles, en cas que els ataquessin. Totes aquestes descobertes s’han de complementar amb l’estudi dels dotze cossos que s’han extret de les tombes i també de materials que s’han anat trobant amb l’objectiu de saber com vivien els nostres avantpassats en una època molt desconeguda encara.

La campanya d’excavacions que s’ha fet durant l’estiu és la primera de quatre anys de treballs, tot i que de moment només està garantit al cent per cent el finançament de l’any que ve. Hi ha treballat una quinzena de persones, entre arqueòlegs, estudiants i els nois i noies que han participat a l’Arqueocasal del Castell d’Olèrdola.

Més informació:

Si us agrada la novel·la històrica i tot el que té a veure amb l'Edat Mitjana, us recomanem la lectura del llibre Mir Geribert, el príncep rebel, de Josep Tort i Miralles. Descobrireu el pes d'Olèrdola entre les ciutats de l'època i us fareu una idea de com vivien els olerdolencs llavors.