Jump to navigation
Per transformar el que va ser 'L'Hostalera' de la Biblioteca de Catalunya (amb el públic en tauletes, dins l'hostal, amb plats de macarrons i copes de vi a la taula) a la que serà 'L'Hostalera' de gira, en teatres convencionals, a la italiana, La Perla 29 s'ha tancat durant quatre dies al teatre Cal Bolet de Vilafranca del Penedès.
'L'Hostalera' a la Biblioteca de Catalunya. Foto: Bito Cels
"Quan vam idear l'obra, la meva idea, des de l'inici, era muntar una terrassa mediterrània – ens explica en Pau Carrió, director de l'espectacle.- La idea va anar creixent, es va presentar la possibilitat de fer gira i ja vam dissenyar l'espai pensant en que l'hauríem de fer viatjar." I el viatge, precisament, ha començat amb una residència a Cal Bolet. "Sabíem que s'havia de fer una mica de conversió, tant de l'espai com de l'escenografia, però una cosa és sobre plànol i una altra quan t'hi poses – apunta Carrió.- Per això vam venir aquí dijous, vam començar a muntar l'escenografia, corregir alguna cosa, repintar elements que ara tenim posats diferents, refer les llums, revisar aspectes de so,... El que hem fet aquí és definir l'estàndard que haurem de fer viatjar. Han sigut uns dies intensius, concentrats únicament en això".
Muntatge de 'L'Hostalera' a Cal Bolet. Foto: Toni Galitó
Els primers en arribarDijous el camió de La Perla 29 descarregava a Cal Bolet. L'Anna Cuscó és la regidora de l'obra. "El que ens passa a nosaltres, a La Perla, és que el teatre de la Biblioteca de Catalunya és un teatre peculiar, una nau gòtica on tenim el públic a dues o tres bandes, on els accessos d'entrades i sortides són per platea,... És molt diferent d'un teatre a la italiana i, per tant, tenim una feina d'adaptació. Hi ha un estudi previ, però per molt que estigui pensat, necessitem un temps per estructurar coses com, en aquest cas, girar el terra o mirar com afonem el decorat, perquè allà teníem una paret de pedra."
L'equip tècnic de La Perla 29 no ha treballat sol durant la residència. Com passa sempre que arriben companyies, la feina es fa colze a colze amb l'equip local. La Mònica Moliner és cap tècnica i de sala de Cal Bolet: "El nostre paper és aportar equip per ajudar-los. En una residència com aquesta el treball és més extens, estem fent realitat una cosa que encara no s'ha vist mai. La idea del com fer-ho és de la companyia, nosaltres aportem el saber fer de l'espai, estem a casa nostra i coneixem les nostres limitacions i virtuts. Els ajudem perquè el que ells volen aconseguir s'aconsegueixi. A Cal Bolet tenim una boca de teatre força estàndard; ells poden adaptar el decorat a petit format, ajustar-lo, i així a la resta de la gira poder arribar el mateix dia, actuar i marxar. La feina d'aquests dies servirà per tota la gira".
Tot muntat. Comencen els assajosDesprés de dos dies intensos de feina per part de l'equip tècnic, dissabte arriba la resta de la companyia i aprofitem per conversar amb dos dels actors, la Laura Aubert i el Pep Ambrós. "Una residència vol dir temps – sentencia Ambrós. - Precisament, estem en un moment en què tot es fa ràpid i corrents, i quan tens una residència tens l'oportunitat de fer una implantació, no amb una tarda, sinó amb temps perquè els moviments estiguin més pensats, més treballats,... tens temps per provar coses". "I això vol dir més qualitat", afegeix Aubert.
Però per què cal aquest temps? "Per començar – ens explica la Laura – a la Biblioteca teníem el públic a tres bandes i ara el tenim a una, és un canvi de posicions total. Tot és més petit i cal saber on col·locar-se." En Pep li agafa la paraula: "A priori no sembla tan complicat, però t'adones que molts moments estaven més fets a tres bandes del que tu imaginaves en un primer moment". "Després – apunta la Laura – hi ha aquesta cosa que allà fèiem amb els macarrons i integràvem el públic en l'obra. Aquí hem buscat com poder-ho fer una mica fent entrades per la platea i buscant apropar el públic a l'hostal".
"En una gira – comenta en Pep Ambrós – tots els teatres són diferents i a cada un t'has de readaptar una mica. El fet, però, d'actuar cada cada dia a en un espai diferent, fa que hi hagi alguna cosa molt viva; cada dia és com una estrena en una gira."
Foto: Toni Galitó
L'assaig generalNomés una hores abans de la reestrena de diumenge al vespre, alguns vam tenir l'oportunitat de viure l'assaig general. "És una deferència convidar públic i no haver-ho fet a porta tancada", diu la Teresa. La Montse comenta que ha estat ben bé com veure l'obra de la tarda: "Ha estat un assaig per apamar l'espai en aquest nou format, en un teatre tradicional. Potser sense que ens n'haguem ni adonat ells han pres nota de canvis, però per mi la perspectiva ha sigut la mateixa que si hagués vingut a l'obra, amb la diferència que aquesta tarda estarà ple de públic i ara érem només uns quants. En un assaig més previ, en què s'està acabant de muntar l'obra, sí que la perspectiva és diferent". En això coincideixen algunes noies que van venir també a l'stage tècnic que Flyhard Produccions va fer fa uns mesos a Cal Bolet, "aquella vegada la companyia encara construïa l'espectacle, en canvi avui hem vist un assaig general d'una obra que, en un altre format, ja tenen molt rodada".
"En un assaig com aquest veus la diferència entre un grup amateur i un professional – comenta en Miquel, director d'un grup amateur de teatre del Penedès.- A nosaltres ens costa moltíssim fer assajos generals com aquest".
La nova HostaleraAra sí, engegada la gira a Vilafranca del Penedès, a 'L'Hostalera' l'esperen teatres de pobles i ciutats de Catalunya. "L'obra és la mateixa – diu la Laura Aubert - però és cert que a la Biblioteca teníem aquell plus dels macarrons que amb l'olor, el fet de seure a les taules, et col·locava en un lloc diferent com a públic." En Pep Ambrós afegeix que a la Biblioteca "era un esdeveniment i de gira l'obra com a tal és més protagonista".
Transformar i repensar una obra no és nou per La Perla 29. "Nosaltres som molt conscients que qualsevol cosa en un espai singular agafa una nomenclatura especial - comenta l'Anna Cuscó - La Biblioteca és especial i singular per si mateixa, però un teatre també, i cada un té el seu format i la seva cosa especial. Estem molt acostumats a adaptar allò que fem allà als teatres de tot Catalunya, i jo crec que suma. Què bé que ho poguem fer voltar!".
El director, en Pau Carrió ens diu que sí, que l'experiència, òbviament, serà diferent. "Intentem que l'esperit amb què acabi la gent sigui el mateix".
Fotogtafies del reportatge de Toni Galitó
