Una cooperativa a l’escola

Hortgall, la cooperativa de l’escola Virolai de Puigdàlber (Alt Penedès), ven ous, verdures i hortalisses a la gent del poble

Goretti Martínez

18/03/2016

Família

Els 48 alumnes i els mestres de l’escola Virolai de Puigdàlber (Alt Penedès) s’han organitzat en una cooperativa anomenada Hortgall. Tenen estatuts, logotip, càrrecs, responsabilitats... de tot. A principi de curs van decidir treure més partit de l’hort que ja tenien a l’escola i ampliar-lo amb un galliner amb sis gallines de raça penedesenca i un gall negre, espècies autòctones del Penedès. Els mestres van idear tot un projecte pedagògic al voltant d’un negoci petitó, respectuós amb la natura i el medi ambient i que fomenta el consum responsable i els productes ecològics i de proximitat.

“La cooperativa som tota l’escola: vam aprovar els estatuts en assemblea”, explica el mestre Josep Rius. “Ja fa unes setmanes que hem començat a vendre a les famílies i a la gent del poble i la veritat és que ens va molt bé: de moment ho tenim tot venut!”, continua. Rius, que exerceix de director de l’escola rural Virolai, afegeix que aquest projecte és multidisciplinar: “Ens permet treballar molts aspectes com llengua, mates... i, evidentment, coneixement del medi”. Els nens han après ràpid com han de tenir cura de les gallines i també tenen clar “el què mengen i el què no mengen, quan ponen els ous i perquè, etc.” D’altra banda, l’experiència els permet relacionar-se amb tota la comunitat educativa i amb l’entorn. “Per exemple, les gallines ens les han cedit els de la granja Guirigall, del Pla del Penedès, i els nens han de tractar amb les botiguetes del poble per vendre els productes”, diu el director. D’aquesta manera, els nens han creat la seva pròpia xarxa, “estan motivats i aprenen d’una manera diferent”, conclou Rius.

- Qui falta per recollir caqueeees? – diu una de les mestres al grup dels més petits. Alguns nens es fan els despistats, perquè això de recollir caques no és el més divertit de la feina, però tots se n’acaben fent càrrec sense massa queixes, tret d’algun “Ecs, fa una mica de pudor!”. Posar el menjar i l’aigua als abeuradors els agrada força però el que més els entusiasma és anar a recollir els ous. Quan ja els tenen tots, cap a la cuineta que hi ha a l’interior de l’escola per apuntar detalladament el que s’ha fet aquell dia: “16/02/2016 / 2 o-u-s”. Abans de treballar al galliner, les parcel·letes de l’hort han quedat ben regades perquè aviat hi creixin pèsols, espinacs, enciams, cols i tomaqueres. Així podran vendre més productes als seus clients. Algun dels petits esbufega mentre batalla amb la regadora: “És molt dur això de cuidar l’hort!”. Però fa l’efecte que es vol fer l’interessant i que, en realitat, s’ho està passant pipa.