Ariadna Caballero
,
02/04/2016
Llibres

Cesca Mestres: "Sempre és un bon moment per agafar un conte, no només abans d'anar a dormir!"

Conversem del món editorial i la literatura infantil amb Cesca Mestres de l'editorial vilanovina El Cep i la Nansa

Foto: 

Ariadna Caballero
La Cesca Mestres i el seu germà Aleix són l'ànima de l'editorial El Cep i la Nansa, nascuda a Vilanova l'any 1979 de la il·lusió d'un bon grapat de persones. Ens trobem amb la Cesca a la seu de l'editorial, una planta baixa amb una pila d'estanteries. Unes ben atapeïdes de llibres. D’altres amb molt d'espai per omplir. La passió que hi posen em fa imaginar mentre parlo amb la Cesca que aquells prestatges acabaran tan plens com els altres de llibres preciosos.
"He arribat a la conclusió que t'has de llegir el que t'agrada. Punt i final"

- Com va néixer el Cep i la Nansa?

Va ser el 1979 amb la vocació de recuperar història local, bibliografia del territori i va editar uns quants volums fins que l'any '80 la cosa es va parar. La implicació dels qui l'havien engegat en la política durant la posada en marxa dels ajuntament democràtics en va frenar l'activitat. Al cap dels anys però, en Francesc Mestres, que és el meu pare va reprendre l'activitat ell sol. Li havia quedat aquesta espineta. I fins ara!

- Ho has viscut tota la vida doncs!

Sí! Recordo quan el meu pare va tornar a agafar el projecte. Ell treballava a Barcelona i va començar a combinar la seva feina amb l'editorial. No va deixar la seva feina, va provar a veure què tal fins que va arribar un moment que va prendre força, va deixar la feina i es va dedicar plenament a l'editorial. Jo me'n recordo molt bé d'això.

- El fet de ser de Vilanova i no de Barcelona us posa les coses més difícils?

Aquesta reflexió és constant perquè ens passen coses que diem 'si fóssim de Barcelona això no ens hagués passat'. Per una banda pot ser molt positiu perquè el nostre camp de treball es diferencia del que és la ciutat i de la proliferació d'editorials que hi neixen. Sempre has de trobar la diferència per no competir amb editorials molt grans i arrelades, i està bé tenir el teu espai, el teu territori, per aquesta banda és positiu. A més se'ns vincula molt ràpid amb Vilanova perquè hem treballat molt la bibliografia local, amb autors locals, amb temes, etc. El nostre territori està bastant definit, però quan hem volgut posar un peu fora, quan fa uns anys vam començar a apostar per llibres de caire més generalista que trenquéssin l'etiqueta de local, llavors veus la complicació. No ser de Barcelona et fa més invisible en molts sentits, moltes de les coses es couen a Barcelona, com en tots els àmbits. Però en tot cas per nosaltres no és un impediment no ser-ho. A nivell de catàleg i de presentació tenim personalitat pròpia i ser de Vilanova no ens ha posat mai pals a les rodes, o així ens ho creiem nosaltres! Potser som molt optimistes!

- Hi ha bona relació entre editorials?

Estem en un mercat molt dèbil que va a la baixa. Cada vegada es fan menys exemplars dels llibres. Malgrat diguis 'ho he venut tot', sí però has fet la meitat d'exemplars que haguessis fet fa 10 anys. És un mercat amb tendència a anar a la baixa. Sí que estan naixent editorials noves, però són edicions molt acurades, s'ha de ser molt prudent. Però de les que ja hi som, siguis o no de Barcelona, tothom intenta fer el seu camí i no ens fem ombra ni així ho pretenem. No hi ha manera de fer-nos competència. Intentes enfocar bé i trobar el teu terreny. Les editorials similars a nosaltres no podem apostar-ho tot a una carta. És una feina de cada dia, de formigueta. Ens coneixem tots i ens portem molt bé i aquesta és la gràcia, inclús ens ajudem.

- Dins el món cultural, si no ho fem així... no?

És que no hi ha mercat per la competència. Si siguéssim competència voldria dir que estaríem en un mercat d'alta volada. Nosaltres ens ajudem i ens portem molt bé.

- I en un moment en què com dius cada cop es vénen menys exemplars, què us convenç de que val la pena seguir?

La vocació, la tossuderia i la insistència és una part molt important d'aquesta professió. Però el que també és important és la prudència i obrir el ventall de línies de negoci. Ens dediquem a fer llibres però potser fa 10 anys tots els fèiem a risc i ara hem d'oferir serveis editorials a qui vol publicar un llibre, com al pastisser a qui encarregues un pastís.

- I els llibres que no són un encàrrec de qui vol publicar, com neixen?

Es couen aquí, es projecten i, òbviament, es paguen. I després van a risc, en funció de les vendes.

- Vosaltres llanceu idees a autors i il·lustradors o també us arriba de part seva?

Una mica de tot, però en referència al que deia abans de la prudència, pràcticament tot el que publiquem neix d'aquí. És a dir, sabem quines col·leccions tenim, quines funcionen, i el que ja tenim ho anem alimentant en funció del que creiem que necessitem incorporar.

- És molt diferent el mercat infantil al dels adults?

Totalment, no té res a veure. El conte encara s'entén com un element educatiu, lúdic, un objecte que pots regalar, un joc més per als nens, un element per incorporar al seu calaix d'eines. En canvi, en l'adult no, hi ha públic lector i no lector, qui compra i qui no compra,...

- Entenc que per treballar en una editorial s'ha de ser un gran lector?

Sí, jo crec que sí, però a dia d'avui és molt complicat estar al dia de tot i llegir-s'ho tot. Jo he tingut moments de reflexió profunda en aquest tema, de dir 'm'hauria d'estar llegint allò i allò altre per estar al dia...' Però he arribat a la conclusió que t'has de llegir el que t'agrada. Punt i final. Lo altre ja ho llegiré als mitjans, pots estar al dia de moltes maneres. Jo no podria llegir-me tot el que es ven, no sóc aquest tipus de lectora. Llegeixo el que m'agrada i m'informo per la resta. Per a mi la lectura és un gust i un plaer i ha de ser així.

- Per molt que sigui el teu ofici.

Exacte, he arribat a la conclusió que la meva ànima lectora segueix intocable, segueix el seu camí, i ja està! A nivell professional m'he d'empapar de ressenyes, llistes,...

- Hi ha alguna llibre que hagis imaginat i en veure'l hagis dit... 'això és el que volíem fer'!

Aquest conte que acabem de publicar, per exemple 'Rebel·lió a l'escola'. El vaig visualitzar un dia. Sempre has de posar a la balança el que imagines i el que és possible. A mi m'agradaria fer coses que potser són idees utòpiques, o és molt car o ja ho ha fet molta gent... s'ha ampliar catàleg amb seny i anar-lo construint de manera lògica. Quan imagines contes per a infants els ubiques en àmbits com l'escola, la casa, la família,... Recordo molt bé el moment de dir 'escolta! no tenim cap conte on l'escola sigui la clara protagonista, el que facin els nens, els mestres, una aventura a l'escola!' I aquest és un clar exemple del que deies 'jo vull fer això!'. I amb aquest tema de seguida em va venir al cap la Lola Casas a nivell de text i en Joan Turu com a il·lustrador. Tots dos es fan un fart de recórrer escoles, els coneixen els nens,... ens vam animar tots i del resultat n'estic molt orgullosa, és molt bonic i molt divertit!

- Quan expliquem contes a la canalla caiem massa amb el vici dels 3 porquets i la Caputxeta?

Jo crec que ja no. Tenim un ventall infinit de contes i hi ha qui s'ho treballa molt per explicar contes diferents. A mi amb la meva filla no em surten els 3 porquets o la caputxeta vermella. Hi ha contes súper xulos i també clàssics desmuntats que són molt divertits! És obvi que tenim els clàssics molt integrats, passa com amb les cançons que la primera que ens surt és potser El gegant del pi però ara es fan unes cançons molt maques. Per sort en tenim per donar i per vendre!

- Escolta! No veig als contes gaires prínceps ni princeses...!

No, no no! Només en tenim un que són Les 3 llegendes de Sant Jordi de l'Eva Sans i la Montse Balada on el drac no és ferotge, el cavaller és més sòmines que altra cosa i la princesa és la més valenta de tots.

- És important que els contes donin missatges diferents a la canalla dels que podien donar els contes clàssics o les històries Disney?

És que estem en una altra realitat i unes altres necessitats de fa 30 anys enrere!

- Al cinema encara hi ha molts estereotips però...

Clar, però això neix als Estats Units i tenen unes tradicions integrades molt conservadores malgrat hi hagi sectors molt oberts, clar! Però per què has de canviar una cosa quan et funciona? Si segueixen guanyant milions amb una princeseta perquè canviar-ho? Però no tot és el cinema, al Decathlon només hi ha bambes roses i blaves, no hi ha més colors! Ni verd, ni vermell... i no és el cine, són les bambes! O vas a l'Abacus i hi ha una estanteria on no hi diu nena, però hi prima el color rosa i hi ha les planxes, paelles de jugar i, al davant, construcció, mecànica i el color que predomina és el blau. Vull dir que...

- Què hi trobem en llibres com aquest?

Intentem fer llibres singulars i originals per ells mateixos. Intentem trobar temes i maneres de tractar-los que ens diferenciïn de la resta. Per exemple, la col·lecció Ginjoler són temes que segurament ja els han tractat altres llibres com els colors, els animals, els astres, la por, els petons,... però té la singularitat que està adaptat a la llengua de signes amb el seu audiovisual, els signes impresos,... i això el fa diferent. El situa en una categoria especial, que no marginal! Bé aquí estem nosaltres perquè això no sigui així.

- Quina resposta heu tingut?

Doncs de tot tipus! Fa nou anys que vam començar la col·lecció i ha anat molt a la baixa, però aquí estem convençuts de tirar-ho endavant! Segueix sent l'única col·lecció adaptada a la llengua de signes, tant en català com en castellà. Ofereix activitats adaptades, gràcies a la col·lecció fem activitats de difusió de la llengua de signes entre els infants. Jo penso que és important. Si els altres agents no ho volen veure i no ens volen donar un cop de mà, al final nosaltres potser arribarà un punt que ja no hi podem fer més. Estem en un sistema competitiu i agressiu, i és així. La gran victòria és que portem nou anys i 20 contes!

Per a ami el més fàcil és anar a la Fira del llibre de París, comprar 10 drets, traduir el text, imprimir-ho i ja està. En canvi, nosaltres, els que produïm aquí o fem llibres com aquests, els fem amb autors d'aquí, correctors, dissenyadors, maquetadors, il·lustradors, impressors, llibreters,... juguem a l'economia d'aquí i tractem temes sensibles i necessaris.

- Un altre dels àmbits que treballeu és el de la cultura popular. Com és que els infants estan tan obsessionats amb gegants, diables i balls populars?

Això ja venia de sèrie, no és culpa nostra eh! Nosaltres hem vist que aquí hi ha molta cosa a fer. Ens hi hem especialitzat bastant. El primer llibre infantil vinculat a la cultura popular va ser el En Maginet tap de bassa (2004), que parla dels Bordegassos. Després dos contes dels gegants de Vilanova i dels de la Geltrú. Anàvem fent sense adonar-nos que ens estàvem especialitzant en això. Aquests van ser la llavor i ara tenim les Guies dels '100 gegants'. El seu autor, en Juanolo té tres fills i es va adonar que els nens estaven obsessionats amb els gegants i es passava el dia dibuixant-ne. I va pensar... fem-ho bé! I la rebuda va ser tan espectacular que ja tenim a punt el tercer volum (300 gegants!)

- Teniu por que se us encaselli massa?

No, perquè fem moltes coses. Això ens ajuda a fer-nos més visibles, però per exemple les publicacions de la Joana Raspall també ens van obrir moltes portes.

- La poesia encara és més difícil de vendre?

Sí, molt més! A la gent li espanta, no creu que li pugui oferir el mateix que un conte.

- I ens posem a fullejar llibres magnífics com el d' 'Ocells, ocellets, ocellots' amb 50 ocells simpatiquíssims il·lustrats amb un poema per a cada un, informació,... una petita enciclopèdia dels ocells cuidada fins a l'últim detall -

Són llibres que tenen una dificultat comercial important – comenta la Cesca - Estem en una societat consumista i capitalista i tothom vol tenir beneficis. A un llibreter no li serà fàcil vendre segons quin llibre i ja dóna importància a altres coses. Molts llibreters són grans aliats, grans apassionats, però al final han de vendre per viure.

- Tafanegem ara els tres llibres de la col·lecció Cercavila amb diables, dracs i gegants com a protagonistes -

Sóc mare i la meva filla veu una Mulassa i es torna boja! I aprofitant la tirada de la cultura popular podem fer llibres preciosos. La col·lecció Cercavila són petites joies!

- L'objectiu del que creeu és que arribi a mans del lector. Com creus que ha de ser un bon moment de lectura?

Per a mi els llibres són vitals. Què fa una persona quan té un moment per a ella? Pots escollir perdre dues hores al Facebook, mirar una pel·lícula, llegir un llibre... Sempre pots trobar un moment, al lavabo, al tren, abans d'anar a dormir, deu minuts després de dinar... Jo quan utilitzo una d'aquestes estones lliures per llegir és quan estic infinitament millor després, sempre. Quan he dedicat una estona a la lectura, el meu cos, el meu cap i la meva ànima es troben millor. Quan he estat un trajecte de tren llegint arribo molt millor que si me'l passo mirant el mòbil.

- I ja per acabar, i ja que tens una nena petita, quina és per a tu una bona manera de gaudir dels llibres amb la canalla?

Ja de ben petits ells escullen. Jo m'he quedat al·lucinada. La meva filla té 16 mesos i ella tria els llibres que vol, però aquests llibres arribaran allà perquè abans els has escollit tu. Igual que hem de reflexionar sobre quins dibuixos volem que vegin a la tele o quina alimentació volem per a ells, amb els llibres també. Per què no donem valor a llibres que estan fets aquí amb materials controlats i sí als aliments ecològics, per exemple? Amb els llibres també, cal que siguin temes i estiguin tractats d'acord amb l'edat que tenen o els valors que els volem transmetre, que estiguin il·lustrats i composats per al seu nivell, com ho fem amb les joguines. Sinó pot generar un rebuig cap a allò que no entén. Malgrat tot, de tot se'n pot treure un bon moment i algun detall que li agradi. Sempre és un bon moment per agafar un conte, no només abans d'anar a dormir! Un llibre t'ofereix infinites possibilitats de relació!

Més informació: