Gemma Urgell
,
14/02/2017
Llibres

Vicenç Aguado: “El nostre territori té una història molt rellevant i èpica, es mereixia una novel·la històrica”

‘L’escultor de Déu’ és la primera novel·la de Vicenç Aguado i narra la història d’un esclau grec que esdevé un dels grans escultors del Gòtic català

Foto: 

CEDIDA
Vicenç Aguado davant la Biblioteca Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú
Per un moment imagineu-vos la Seu de Lleida, el Monestir de Poblet, la Catedral de Tarragona i desenes d’esglésies del Penedès i Camp de Tarragona construint-se més o menys alhora. El gòtic, una època daurada per Catalunya, sobretot a les comarques de Lleida i Tarragona. És en aquesta època on se situa la primera novel·la de Vicenç Aguado, ‘L’escultor de Déu’, publicada per l’editorial Gregal. I amb un personatge fascinant, Jordi de Déu, un grec que és capturat en una guerra, convertit en esclau i que participa en la projecció d’aquestes obres emblemàtiques.
"Si altres autors d’Anglaterra, França, Itàlia o d’altres països ficcionen la seva història, per què no podia ficcionar la meva?"

- Tens una obra escrita ben variada...
Sí, sóc professor de Dret a la Universitat de Barcelona i tinc publicacions escrites en el meu àmbit.  Aquesta és la meva primera novel·la. També sóc un gran lector de llibres. Vaig voler encomanar als meus fills la passió per la lectura i vaig començar fent una sèrie de contes infantils i juvenils que va publicar El Cep i la Nansa. També he fet relats de gènere negre, alguns dels quals han estat premiats. I, quan vaig començar a escriure aquesta novel·la, tenia també un altre projecte embastat de gènere negre. La meva dona se’ls va llegir els dos i em va animar a tirar endavant amb la novel·la històrica.

- Sembla que vas agafar el camí més difícil, no? Perquè la novel·la històrica requereix d’una dura tasca d’investigació...
Sí, has de fer molta recerca per no perdre’t detalls com el vestuari, les tradicions, el seu llenguatge, els gestos, els símbols, etc. Però m’interessava molt fer aquesta novel·la per tres motius: per una banda, la història és una gran afició per a mi; perquè l’època on situo la novel·la, al segle XIV, és de gran rellevància: naixement de la Generalitat, la construcció de grans obres arquitectòniques, el rei Pere III El Cerimoniós assenta les bases de l’estat català; i, el tercer motiu, perquè vaig descobrir un personatge fascinant que mereixia una novel·la.

- En la novel·la històrica, quin és el límit entre ficció i realitat?
Els historiadors donen molts elements per a poder donar joc i novel·lar una història i t’has de documentar molt. Hi ha coses que semblen ficció però són reals i coses que són ficció però semblen reals. És la gràcia de la novel·la històrica: intentar ser el màxim fidel a la història però també, alhora, posant-hi literatura. Que hi hagi emoció, aventura, misteri, que enganxi. El que he intentat és que fos el més versemblant possible.

- I el personatge és, sens dubte, una gran troballa...
Sí. És fascinant! El personatge és un grec de Messina (Sicília) que és capturat i venut com a esclau. És xocant, als ulls nostres que, en l’època mitjana, cristians tinguessin altres cristians d’esclaus. Això em va cridar molt l’atenció i vaig voler fer una història sobre un fet universal com és la recerca de la llibertat. L’altre element que em resultava interessant és que era estranger i això permet que el lector pugui veure a través dels seus ulls com era la societat del moment amb totes les contradiccions i virtuts d’una forma més o menys objectiva. I a més, Jordi de Déu va esdevenir un escultor clau de l’època gòtica de Catalunya.

- A més d’història, també t’has empapat d’art, oi?
El gòtic és un patrimoni molt rellevant i en les zones de Lleida i Tarragona tenim obres singulars com retaules de pedra en moltes esglésies de pobles petits i mitjans; o obres rellevants com la Seu Vella, la Catedral de Tarragona, el Monestir de Poblet… Imagina’t per un moment aquestes tres obres cabdals construïnt-se alhora...  També vaig tenir la sort de tenir un amic de les Garrigues, en Fèlix Martin, que és picapedrer i em va ajudar molt a documentar-me i saber-ne més sobre el món dels escultors.

- Vilanova i la Geltrú, el Penedès, les teves Garrigues d’origen apareixen a la novel·la. És volent?
El personatge m’hi porta però alhora també he volgut que sortís expressament. Per exemple, en el cas de Vilanova, no hi ha vinculació directa amb el Gòtic, però com que a la Biblioteca Víctor Balaguer hi ha documentació d’Eduard Toda, que va ser protector de Poblet i que va dirigir un projecte de restauració del Monestir de Poblet a principis del segle XX, vaig voler que aparegués la Biblioteca a la novel·la. O Sibil·la de Fortià, que va fugir perquè estava enemistada amb el fill de la corona, Joan el Caçador, perquè es va casar de segones núpcies amb el seu pare, Pere III, i, quan morí el rei, va amagar-se a Sitges i al Castell de Sant Martí Sarroca perquè no la capturessin.

- No estem acostumats a novel·les històriques que se situin fora de Barcelona...
Sí, hi ha moltes novel·les situades a Barcelona, i està molt bé. Però també tenim tot un territori com el Penedès, les terres de Tarragona o Lleida, que també mereixen ser escenaris d’aquest tipus de novel·la. Han passat fets històrics molt importants i hi ha grans obres artístiques de l’edat mitjana en molts pobles. Volia posar en valor tot això amb aquesta novel·la. Tenim una història molt rellevant i èpica. I si altres autors d’Anglaterra, França, Itàlia o d’altres països ficcionen la seva història, per què no podia ficcionar la meva? I fer-ho des de la proximitat i posant en valor la història del nostre territori.

Més informació: 

Tenim en marxa un concurs per sortejar un exemplar de la novel·la. Pots participar-hi aquí
Editorial Gregal

També et pot interessar