Gemma Urgell
,
12/03/2015
Llibres

Joan Carreras: “Crear mons on la gent pugui entrar-hi i viure-hi és fantàstic i apassionant”

Parlem amb Joan Carreras, autor de "L'Àguila Negra", Premi Sant Jordi 2014

Foto: 

Pol Carreras
Joan Carreras ha obtingut el darrer Premi Sant Jordi de novel·la
Joan Carreras és l’autor del darrer Premi Sant Jordi per “L’Àguila Negra”. Espontani i vital, Carreras contagia alegria. Està vivint un moment dolç: fa la feina que li agrada i a més, se li reconeix. Ara fa 25 anys que escriu llibres i per això ha organitzat una festa la setmana que ve a Barcelona per celebrar-ho. Abans però, dissabte 14 de març a les 19h, serà a L’Agrícol de Vilafranca per presentar la novel·la. Un bon moment per conèixer un dels escriptors catalans més interessants del panorama actual.
"La gent que es queixa, els ploramiques no van enlloc"

- 25 anys escrivint llibres. És molt, no?
No, no és molt. En realitat són 25 anys publicant llibres, de llibres n’he escrit tota la vida, de fet el primer conte el vaig fer quan tenia 6 o 7 anys, a l’hora del pati. El meu somni sempre ha estat escriure i que la gent em llegís. I estic content perquè hi ha lectors que m’han seguit al llarg d’aquests anys, perquè n’hi ha hagut de nous que s’han anat incorporant i perquè he tingut reconeixements com el Premi Ciutat de Barcelona o el darrer Premi Sant Jordi. Em sento alegre i rejovenit. Per això dijous vinent a Barcelona faig una festa, per donar les gràcies a la gent que m’ha seguit sempre i la benvinguda als nous. Si no estigués content, m’hauria de fotre de cap al riu.

- És molt diferent el motiu pel qual escrivies abans i pel que escrius ara?
Sempre he escrit pel mateix: perquè vull escriure històries i que la gent les llegeixi. Això em fa feliç i no sé fer res més que això. És el que m’empeny i espero que no canviï. Prometo lleialtat al lector.

- I els teus llibres, són diferents?
Tinc la sensació que cada vegada agafo un repte diferent. Ara (amb L’Àguila Negra) m’he centrat en explicar la vida d’una persona des que té 8 anys fins al 2013, que en fa 70. Això no ho havia fet mai. O amb Cafè Barcelona, em vaig situar als Països Baixos, lluny de Barcelona. M’agrada assumir reptes i intentar noves aventures per explorar juntament amb el lector.

- Has publicat 6 novel·les i 2 reculls de contes, consideres que el reconeixement ha arribat tard?
Ha arribat quan ha arribat i gràcies que m’ha arribat. La gent que es queixa, els ploramiques no van enlloc. Hi ha gent que li interessa això que faig i, a més, se’m reconeix. Què més vull! Sóc feliç! El reconeixements són els premis, però també quan et publiquen un llibre, quan et llegeixen. No hem d’atabalar als lectors amb tonteries d’escriptors. Vull que s’emocionin amb L’Àguila Negra, sense tenir en compte si estic content o no amb el reconeixement que puc tenir.

- Un pot viure d’escriure?
Si, depèn de com i en quines condicions, clar. Hi ha molts senyors que són milionaris escrivint, però escriure en català potser no dóna per molt. Tot depèn de què vulguis: jo sempre he viscut d’escriure, sempre he treballat en feines on escriure era important. Viure de les novel·les, això ja és més difícil.

- Se t’ha comparat sovint amb Paul Auster, James Salter, John Williams, perquè expliques coses que passen a gent normal. T’agrada aquesta etiqueta?
Quan dius aquests noms et poses dret, només faltaria. Però no m’agraden aquestes comparacions. M’agrada estar al dia del que fan els escriptors catalans, d’altres països i això m’obliga a llegir amb altres idiomes. Si els crítics creuen que alguna cosa meva s’assembla a la d’aquests grans, clar, em poso vermell.

-  A L’Àliga Negra expliques la història d’una persona normal, d’un dentista, i també retrates la transició i la democràcia, de l’acomodament d’algunes persones.
Parlo d’una generació que no és la meva, que és la dels meus pares o la del meu germà gran. D’una generació que es va adaptar a les circumstàncies del moment i que són qui han donat forma a la societat que tenim ara. Ja tenien prou feina a adaptar-se al moment que vivien. Al mateix temps, però, en aquella generació també hi ha els avis de la nostra llibertat actual.

- També és la teva novel·la més “sexual”. Però retrates el sexe rutinari, el de cada dia, sense filigranes.
Aquest cop m’he vist obligat a entrar al dormitori, si no hi entrava el lector es perdria detalls importants. És una sexualitat explícita, directa, sense tocs de violí. Jo he sigut més de sexualitat descarnada, que s’adiu a la dels personatges que retrato, des d’una mirada d’explorador, per explicar com el Marià ha de resoldre una decisió important: una vida més apassionada o una de més serena amb el matrimoni i fills.

- Els teus personatges semblen reals. No els voldries conèixer en persona?
Els personatges que escric sé que existeixen. Existeixen mentre un lector els està llegint i està en aquell món. Són vius quan el lector els dóna vida, com la capsa de titelles de Salvador Espriu. Crear mons on la gent pugui entrar-hi i viure-hi és fantàstic, és apassionant.

- Ets dels que llegeixes i rellegeixes les teves novel·les?
Un cop impresa, sempre he llegit la meva novel·la. Això sí, ho faig al cap d’un temps, amb el cap més fred, per revisar-la i aprendre pel següent llibre. L’Àguila Negra la llegiré aquest estiu.

- Ja tens en ment alguna altra novel·la?
Sempre, constantment tinc noves idees, nous projectes. Sempre tinc el cap ple de coses i llavors les vaig treballant. D’això no es descansa i no vull descansar. Tot i que ara la meva agenda està en mans del cap de premsa del Grup 62 i no m’hi puc dedicar massa, perquè estic de gira promocionant el llibre. Per escriure, però, no necessito res: només un ordinador, el meu cap i les meves mans. No m’agrada la mística d’alguns escriptors que declaren que tenen un lloc especial o unes rutines concretes per escriure. Sempre he pensat que si els hi és tan complicat escriure, doncs que no ho facin.

Més informació: 

L'ESCRIPTOR 2.0
Joan Carreras és molt actiu a les xarxes socials. El trobareu a Twitter sota el nom de @janquim.
L’Àguila Negrapàgina a Facebook i fins i tot Carreras ha creat una llista a Spotify amb les cançons que apareixen a la novel·la.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
Dissabte 14 de març, 19h a l'Agrícol, amb la participació de l'autor, Silvana Vogt i Arnau Cònsul, aquest acte està organitzat per Òmnium Cultural de l'Alt Penedès, la Secció Literària de l'Agrícol, i la Llibreria l'Odissea.
 

 

 

També et pot interessar