Gemma Urgell
,
31/08/2016
Menjar i beure

El Penedès també va ser terra de vermut

Descobrim detalls d’aquesta beguda que torna a estar de moda i tastem vermuts que encara s’elaboren al Penedès.

Foto: 

Surtdecasa Penedès
Vinseum va acollir una xerrada sobre vermuts al Penedès
Sabies que al Penedès hi havia unes cinquanta fassines (fàbriques de licors destil·lats)? Que només a Vilafranca, a finals del segle XIX, hi havia deu empreses que elaboraven vermut i que comercialitzaven arreu del país? Que fins i tot, en tendalls de restaurants de la Barceloneta hi apareixia “Panadès” gràcies a aquesta beguda? Ara que el vermut torna a estar de moda, descobrim de la mà de l'expert en vins, Jesús Velacoracho, històries i anècdotes sobre aquesta beguda tot tastant els vermuts que fan els tres elaboradors que encara hi ha a Vilafranca en el transcurs d’una xerrada a la terrassa de Vinseum.

Partim de la base que el vermut és un vi macerat en herbes i que el punt àlgid de l’elaboració de vermuts al Penedès va ser gràcies a la fil·loxera. La temuda plaga va arribar abans a França, cap al 1860, i es van quedar sense raïm. Per no perdre els seus clients d’arreu del món, les empreses de destil·lats i vins van començar a comprar a Catalunya. Però, la fil·loxera també va arribar al nostre país i, els francesos, que ja es començaven a recuperar gràcies a l’empelt americà, van deixar de comprar aquí.

“Calia doncs trobar solucions a la gran quantitat de vi que hi havia al Penedès i va ser el moment d’innovar i buscar la diferència”, explica Jesús Velacoracho. Amb aquest afany de diferenciació van aparèixer, doncs, el cava, les misteles, els aiguardents i vins dolços; productes particulars que no es feien en d’altres llocs. En paral·lel, els vermuts i aperitius del Piamont (Itàlia), amb firmes com Cinzano, Martini o Cora, o els francesos Noilly Prat, s’estaven posant de moda i hi havia una creixent demanda. Per tant, el Penedès reunia tots els requisits per ser una bona zona on elaborar vermuts: disposava de vins blancs neutres, hi havia fassines dedicades a elaborar destil·lats i comptava amb una botànica pròpia que podia atorgar singularitat al vermut.

“Això va fer que a Vilafranca, fins a mitjans del segle XX, hi hagués un gran nombre d’empreses elaboradores de vermut com Bosch i Alsina, Vía, Monopol, Cinzano, Aquila Rossa, Virben, Soler-Figueras, Trías, Gallemí o d’altres de caràcter més granelista com Hill o Casa Berger”.  

Anècdotes del vermut penedesenc

El vermut conté entre 50 i 80 ingredients diferents; atorgant-li molts matisos, sabors i olors. Cada enòleg els combina de manera diferent i és aquesta barreja dels botànics (arrels, plantes, flors i espècies) la fórmula magistral, el major secret de qualsevol elaborador de vermut.

I cada vermut tenia la seva clientela. Segons Velacoracho, per exemple, “la família Via feia vermuts i agradaven molt, tant, que no hi havia taberna de poble que no en tingués”. O Vermut Monopol, que havia arribat a tenir 25 treballadors, va pagar els tendalls de més d’un restaurant de la Barceloneta amb la seva marca, acompanyada, evidentment, de què es feia a “Villafranca del Panades”. O, amb l’arribada de Cinzano, moltes de les firmes privades van desaparèixer perquè aquesta empresa, de les més potents del moment en vermuts, les va absorbir”.

Consells a l’hora de prendre el vermut? El Jesús Velacoracho diu que millor sense gel, que estigui fred de la nevera i que es pot suavitzar amb sifó. I ens confessa un secret: “Proveu-lo amb un raig de Bitter enlloc de sifó, fent una espècie de còctel anomenat ‘americà’ ”.  

Els vermuts d’ara al Penedès

D'esquerra a dreta, Àlex Virgili, Jesús Velacoracho, Montse Mascaró i Pep Trias

Són tres les empreses que elaboren vermut a Vilafranca del Penedès. A través d'ells, Àlex Virgili de Democratic Wines; Montse Mascaró, de Mascaró i Pep Trias, de Trias Batlle, els vam poder tastar i apreciar les seves característiques: 

- Bandarra, Casa Berger - Democratic Wines
Casa Berger es va fundar el 1878 i es dedicaven al vi a doll, elaborant també vermut. Ara han recuperat la fòrmula magistral i, a través de l’empresa Democratic Wines, pretenen arribar al no consumidor de vi. Consideren que el vermut és una molt bona “porta d’entrada”, ens confessa el seu responsable, Àlex Virgili. El Bandarra conté un 50% de xarel·lo i un 50% de macabeu que macera amb cinquanta extractes d’herbes i flors com el clau, la canyella, la vainilla, el cardamom o la taronja. Després de fortificar el vi, l’equilibren en barriques de roure de 500 litres amb soleres durant un o dos mesos.  

- Vermut Trias Batlle
Trias Batlle manté la fòrmula magistral del seu vermut, un dels clàssics del Penedès, present en molts bars i tabernes. A diferència de l’anterior, aquest té més cos perquè ha estat més temps en barriques de roure de 500 litres (12 mesos), i un to més amarg. Té un nas intents, amb notes d’herbes aromàtiques, intensitat en boca, i lleugera dolçor amb un post gust intens i amarg.   

- Vermut Siset - Mascaró
L’elabora la família Mascaró però, a diferència de les anteriors famílies, no havien elaborat mai vermut. Aquest és nou, just fa un any que ha sortit al mercat. El vi base és de la varietat Parellada i també utilitzen holandes (aiguardents de vi no envellit) de la varietat Ugni Blanc. El nom és un homenatge a Narcís Mascaró, fundador de Mascaró i conegut popularment com l’avi Siset.

També et pot interessar