Jaume Singla
,
27/05/2017
Activa't

Ferran Rella: "L’educació dels joves és la millor forma de canviar la societat"

Conversem amb Ferran Rella, activista cultural i defensor de la cultura com a camí cap a la felicitat

Foto: 

Jaume Singla
El Consell Cultural de les Valls d’Àneu, un tot terreny de la cultura Pirinenca, va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi 2016. Ferran Rella, en nom del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, la recollia de mans del president Carles Puigdemont. El guardó reconeix la tasca desenvolupada per aquesta entitat cultural pirinenca per a la qual, la Creu de Sant Jordi, ha estat un estímul a seguir treballant per a la preservació de la nostra cultura. ​Hem volgut parlar amb ell un any després de la concessió d’aquesta distinció i conèixer més d’aprop la tasca del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, tot dins dels cicle d'entrevistes 'Arbres dels Pirineus'. Apassionat per la seva terra, i defensor de la cultura com a camí cap a la felicitat, en Ferran Rella traspua la passió que sent per la cultura de les Valls d’Àneu i aprofita qualsevol ocasió per explicar-nos la seva terra.
"...és important que des del territori hi hagi associacions que puguin suplir les iniciatives públiques que la manca de pressupost ha fet desaparèixer."

- Com neix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu?
Neix per la decidida voluntat de canviar la mirada sobre el territori. Es va creure que la cultura seria essencial per a projectar aquesta nova mirada sobre les Valls d’Àneu. Amb una colla d’uns quinze amics i amigues del territori aneuenc i... el juliol de l’any 1983 vàrem decidir crear aquesta associació cultural que despertés el neguit cultural que existia i no es manifestava. La cultura és un motor decisiu, no solament dels espais, sinó per a la formació de les persones. El vàrem anomenar Consell perquè a l’edat mitjana ja existia un Bon Consell aneuenc format pels caps de casa i dedicat al govern de les Valls.

- La cultura és una eina per a fixar les persones al territori?
Nosaltres ens havíem fixat -l’any 1983- que les entitats catalanes havien revolucionat la societat catalana en tots els aspectes. El cultural i molts d’altres. D’aquell creixement de l’associacionisme català neix el Consell Cultural de les Valls d’Àneu però la cosa que el fa especial, és que nosaltres vàrem néixer des de la perifèria de la perifèria del territori. La pervivència dels trets culturals pot ajudar, efectivament, són elements potenciadors que ajuden a fixar la població al territori i tal vegada a incrementar-la.

- Les Valls d’Àneu són el pinyol de la identitat cultural dels Pallars?
Els Pallars tenen una identitat cultural molt àmplia i variada. Ens diem Pallars perquè ens veiem compartint una mateixa terra. Dins d’aquesta fragmentació hi ha un element distintiu que és la fonètica i una semblant manera de fer. Dins d’aquesta varietat pallaresa, les valls d’Àneu tenen una personalitat geogràfica i històrica pròpies. Des del 1983 hem intentat posar en relleu aquesta singularitat i creiem que hem estat la punta de llança cultural del territori.

- D’on provenen els girs idiomàtics de les Valls d’Àneu?
Com molts altres territoris, les Valls d’Àneu tenen les seves pròpies especificitats fonètiques que suposen una suma d’elements autòctons però també d’influència de realitats fonètiques veïnes com el gascó a través de la Vall d’Aran. El rastreig toponímic del territori, la visió sobre els noms de lloc, el vertader fòssil de la llengua, testimonien realitats lingüístiques prèvies a l’arribada del català que en els verals pirinencs no es va produir fins al segle XI. Els noms de pobles com Escalarre, Unarre, Llavorre, Esterri, Isavarre, Àrreu... corroboren aquesta afirmació.

- Al paisatge de les Valls d’Àneu, el romànic és el més definitori?
El que defineix els pobles són les seves esglésies, que són elements identitaris extraordinaris. El romànic és un valor cultural que ens ve donat, per la seva antiguitat damunt del territori. El de les Valls d’Àneu és un romànic sincer i auster que té capacitat de seducció del visitant. Té alguna mostra extraordinària com l’església de Sant Just i Pastor amb el seu campanar llombard però caldria distingir també Sant Joan d’Isil, Santa Maria d’Àneu, Sant Pere del Burgal entre d’altres.

- Heu treballat amb intensitat per a recuperar el patrimoni aneuenc. Quines fites en destacaríeu?
Sempre hem cregut que el patrimoni és un potent mirall que en reflecteix la descurança o l’atenció més decidida. És ben clar que el pobles que l’atenen són els més avançats. En aquest sentit hem estat un tot terreny perquè hem dedicat esforços al patrimoni documental (Arxiu Històric), al patrimoni etnològic (Ecomuseu), al patrimoni natural (Camp d’Aprenentatge), patrimoni popular (Dansàneu), patrimoni literari (Trobades d’escriptors), al patrimoni visual (Arxiu d’Imatges), però també hem treballat en altres àmbits patrimonials com el lingüístic, l’escènic, el turístic, l’arqueològic, el popular, l’artístic, l’onomàstic... Una de les activitats més importants del Consell Cultural de les Valls d’Àneu és Dansàneu. Es va crear el 1992 i des d’aleshores l’hem pogut celebrar gràcies a l’ajut de moltes persones i el suport dels ajuntaments aneuencs i a la Generalitat de Catalunya. Aquest any celebrem la vint-i sisena edició i ja des de l'any passat ens atrevim amb produccions pròpies. Amb aquest festival, hem volgut, que les Valls d’Àneu siguin el centre de la dansa a Catalunya pel que fa a la formació de dansaires, aparador de nous grups i lloc d’interacció entre grups. En aquest sentit, hem fet un llibret dedicat a ‘L’esquerrana’, que és una de les nostres danses particulars. Es ballava a tots els pobles. La dansa ha estat sempre un element de relació entre persones i en llocs on la gent viu tan allunyada com al Pirineu, la dansa facilita la trobada dels joves. És per això que el considerem un festival de les cultures del Pirineu.

- La cultura i la natura són els vectors turístics de les Valls d’Àneu?
És indiscutible que les Valls d’Àneu, com altres espais pirinencs, tenen en la natura el principal distintiu. La natura s’ha de cuidar perquè si ens divorciem de la natura, perdrem el benestar. L’altra gran base és la cultura. Hi ha una doble mirada. La interior que fins a l’any 1983 havíem perdut i no deixava reconèixer-nos en allò que fèiem portes endins. Ara ja ens reconeixem i sabem què som. Ara tenim la mirada exterior: com fem que el turista es converteixi en visitant? Seduint-lo. La cultura permet al visitant comprendre i conèixer i amb la coneixença arriba l’estimació i la fidelització. Si els agents turístics del territori saben entendre que invertir en cultura és invertir en futur, li capgirarem la situació. Portem molts anys picant pedra per a tenir un turisme de qualitat basat en la natura i la identitat cultural. El Consell també edita llibres. Un any després de la creació del Consell ja presentàvem l’edició facsímil del llibre “Les Valls d’Àneu” publicat el 1904. Havien passat vuitanta anys justos, sense editar cap altre llibre a les Valls d’Àneu. Des del 1984 hem editat cent llibres. També hem treballat en l’àmbit de la memòria visual. La creació de l’arxiu d’imatges de les Valls d’Àneu amb més de deu mil negatius contribueixen a cohesionar la població a través de la fotografia. La cultura exigeix un treball, una evolució i esperit de servei constants per a preservar d’identitat d’un poble i fer més feliços als ciutadans. Fixi’s que una enquesta recent diu que els catalans més feliços, som els pallaresos. Jo afegeixo que entre els pallaresos, els més feliços som els aneuencs.

- Deu ser que la cultura hi té un pes determinant en qüestions de felicitat. Qui sembla que ho ha entès negativament, és el govern central, que aplica el 21% d’IVA a la cultura.
És una autèntica aberració de les que solen fer els governs. Si la cultura és el reflex de la societat, com és que els que ens governen ens posen tantes traves? L’u per cent cultural que va instaurar la Generalitat, sobre les obres públiques va ser una gran mesura. Potser no era una gran xifra, però va permetre fer moltes coses i consolidar-ne d’altres que hi havia. Avui s’ha perdut i tornem a boquejar. Per això és tan important que des del territori hi hagi associacions que puguin suplir les iniciatives públiques que la manca de pressupost ha fet desaparèixer.

- Es diu que vostè es va pagar els estudis jugant a futbol. S’imaginava que acabaria sent un activista cultural?
No perquè, a més, llegia molt poc. M’interessaven més els esports. El professor Padró d’egiptologia em retreia que llegís premsa esportiva, però en aquell moment la meva passió era el futbol. Ell em va impulsar a la lectura com a millora de la formació personal. Ja en època d’estudiant el futbol m’apassionava i vaig anar pujant d’equips amb la Gramenet, l’Europa fins que als vint-i-tres anys vaig deixar-ho, per a dedicar-me plenament a la docència. L’educació dels joves, és la millor forma de canviar la societat.

- Vostè neix a les Valls d’Àneu d’on en marxa per a créixer professionalment, però mai ha deixat de treballar per al seu país.
Sempre és bo ser generós amb la terra que t’ha vist nàixer. La vida t’ensenya cada dia i els que tenim vocació docent, mirem de revertir els nostres coneixements a les noves generacions. El meu primer destí professional va ser a l’Institut d’Esterri durant deu anys. Després -quan ja era president del Consell- vaig aterrar a Lleida, des d’on segueixo, humilment, treballant per la cultura de Les Valls d’Àneu.


L'arbre dibuixat per en Ferran Rella

- Entre les incomptables iniciatives sectorials de la cultura aneuenca no hi veiem gastronomia. No hi ha una cuina de les Valls d’Àneu?
Sí que existeix, però cal adonar-se que la cuina forma part de la cultura del territori. Constitueix un dels seus valors distintius. A l’inici del Consell Cultural ens vam dirigir als restauradors de les Valls d’Àneu per a proposar-los un menú aneuenc. Alguns restauradors hi van participar, però el projecte no va quallar, lamentablement. Sempre hem pensat que cal recuperar aquesta distinció culinària, ja que la cuina, forma part de la cultura del territori i d’alguna manera l’hem de potenciar. Per tot això, en el Dansàneu d'enguany, afegim una nova proposta encarada a fer visible aquesta gastronomia aneuenca. L'hem anomenat TastÀneu. 

- Vostè ha tocat tantes tecles que fins i tot ha donat nom a un personatge literari.
Això és cosa del meu amic Jaume Cabré, que a Les veus del Pamano em converteix amb Mossèn Rella. Aquell que condueix els feligresos pallaresos pel laberint del Vaticà. És el que jo feia a les Trobades d’escriptors al Pirineu durant divuit anys, va semblar entendre l’escriptor de Jo confesso, aconduir els escriptors pels camins pirinencs i en Jaume Cabré amb molta simpatia encara em diu Mossèn Rella quan parlem o ens escrivim.

- Què ha representat rebre la Creu de Sant Jordi per al Consell Cultural de les Valls d’Àneu?
Justament ara que s’han atorgat les Creus 2017, continuo pensant que el millor dels premis és el premi coral. La Creu de Sant Jordi per al Consell Cultural de els Valls d’Àneu ha estat un reconeixement a tots els que fa 35 anys vam iniciar aquesta apassionant aventura cultural.  Constitueix un llarg aplaudiment no només a tots els socis i sòcies, també a ales Valls d’Àneu, al Pallars i al Pirineu.

Les Aules Universitàries del Pallars Sobirà de la mà del Consell, són una oportunitat per a l’enriquiment individual i col·lectiu?.
El Curs ha estat una aposta clara per a la formació personal. Nou conferències d’àmbits diversos han captat l’atenció de setanta alumnes d’Àneu i de la resta del Pallars Sobirà. Un cop més els objectiu de servei a la societat pallaresa s’han complert admirablement. La Junta de les Aules ja està preparant el futur curs 2017-2018.

El treball sobre el Patrimoni continua essent el gran tema d’actuació?
Efectivament. A principis de juliol celebrarem el 26è Dansàneu que, enguany, té el mèrit d’agermanar, de maridar en podríem dir, dansa, música i patrimoni: santa Maria d’Àneu, sant Just i sant Pastor de Son i sant Pere de Sorpe són els espais triats per emmarcar noves propostes culturals  D’altra banda, aquesta tardor, a meitat de setembre, iniciarem les Jornades sobre Patrimoni i desenvolupament. Serà el moment precís de combinar sàviament la força patrimonial des de diversos punts de vista: turístic, natural, sociològic amb aportació d’aquelles mirades exemplars que han fet del patrimoni la seua essència de futur. El castell de València d’Àneu, recentment recuperat, seria un dels paradigmes d’aquestes lliçons patrimonials. I és que cultura i patrimoni, són elements indissociables en el desenvolupament territorial.

 

També et pot interessar