Jump to navigation
- Aquest llibre és política?El llibre és política, clar, perquè la majoria d'actes que fem són política. El que a mi no m'interessa és la política de partit. Jo sempre faré política, però no crec que mai estigui en un partit.- Tens consciència del moment que vas començar a ser feminista?Sí, de molt petita. A la nostra família som tant nois com noies, i veia certes diferències. A més, jo sóc la petita i ho veia amb aquesta perspectiva. Des d'abans de l'adolescència, jo ja tenia aquesta consciència que les dones no estaven tractades de la mateixa manera. Des de petita, jo ja em rebel·lava contra les coses que trobava injustes. Jo no m'he volgut posar mai límits. Si els trobo, intento veure quins són, i saltar-me'ls si em convé. Però quan veig que els límits te'ls posen des de fora, és llavors quan comences a llegir llibres i a assabentar-te d'històries, i comences a veure tot de dones que no t'han explicat ni t'explicaran mai a l'escola o a l'institut. A mesura que vas creixent, vas sent conscient que hi ha tota una part de la humanitat silenciada i que, casualment, tota aquesta part silenciada són dones.- Així, aquest llibre ve a omplir el buit d'una tasca social i educativa que estava per fer...Ja hi ha molts llibres d'aquest tema, però són llibres molt densos, que no arriben a la majoria de la població. I és evident que jo amb un llibre no arribo a tothom, perquè un llibre no deixa de ser una cosa elitista. Però la idea era fer un llibre que ajuntés tots els masclismes que vivim al segle XXI i pràcticament a l'any 2016. I intentar amb això que les persones que el llegeixin prenguin consciència que aquestes coses que ens estan passant són anomalies. No les podem donar per bones. I que això ho hem de canviar ja, perquè el món, entre altres coses, va cada vegada pitjor per com ens tracten a les dones. Jo aprofito la meva manera de comunicar per fer-ho amb humor. Però un humor per fer més digerible el discurs, no perquè el discurs quedi diluït. Una de les coses més guais que m'han dit és que t'ho passes molt bé llegint-lo, però a mesura que vas avançant te n'adones que tot plegat és molt bèstia.- El dia a dia no deixa de donar-nos exemples...Hi ha tants d'exemples que, si ara mateix em posés a escriure el llibre, podria canviar tots els exemples que hi ha per uns altres. I només fa dos mesos que ha sortit! Això és molt depriment perquè dius: "Cada dia la societat ens està donant material..." És depriment, però aquest llibre s'està venent molt bé, això vol dir que cada cop hi ha més gent farta d'aquesta situació i interessada en què això canviï o, almenys, en posar-hi un primer peu. És una feina que s'ha de fer. Encara que ens donem cops contra la paret moltes vegades, al final, les coses canvien una mica.- Amb les presentacions, ara estàs recorrent Catalunya i també els barris de Barcelona. Has trobat exemples anònims de resistència?Sí, m'ha sorprès molt el que m'han explicat moltes dones, per exemple, en barris marginals, que amb molt pocs mitjans però amb molta voluntat i moltes idees... Això a mi em dóna molta canya... Em fa que, cada vegada que vaig a parlar del llibre, en tingui moltes ganes. A Nou Barris, un col·lectiu de dones que viuen a Ciutat Meridiana, pretenen fer unes accions al voltant del 25 de novembre - Dia internacional per a l'eliminació de la violència contra les dones - que consisteixen en escriure en els passos zebra, en cinc idiomes diferents, missatges contra la violència de gènere. M'explicaven que fer aquesta acció en el seu barri és perillós i que com havien d'anar amb compte potser utilitzarien passa-muntanyes. I jo tinc aquesta realitat a tres parades de metro... Són dones grans que fa molts anys que estan lluitant. Jo davant d'això, només puc dir que la meva força són les paraules, però la seva, l'acció i la voluntat. Em sembla que se'ls ha de donar molta veu, ja que són les persones que treballen diàriament amb la part més dura de la societat.- Aquest llibre l'havies d'escriure tu?No sé si l'havia d'escriure jo, però sí que és veritat que jo fa molts anys que denuncio això als mitjans, molt sola. De fet, en una de les darreres feines que vaig tenir al programa .CAT de TV3, cada setmana pràcticament estava denunciant una situació masclista. No sóc una nouvinguda. El que jo no sóc és una experta en res. No sóc ni experta en feminisme. Sóc una persona que visc en aquest món, l'observo, tinc la meva part crítica i sóc dona. Per tant, tenia molts d'elements per ficar-me a escriure això. Jo no toco el que s'anomena el Nou Feminisme, els assumptes de gènere, perquè crec que la base està tan malament, que primer hem d'anar a la base. Una vegada tinguem la consciència de base, després ja podem entrar en coses que són importantíssimes, però que jo tampoc em veia capaç d'explicar d'aquesta manera i que segurament hi haurà molta gent que les explicarà millor que jo. Però hem de saber que molta gent encara no és conscient del masclisme més bàsic. A mi el que m'interessa és dir a la gent: "Escolta, quan et diuen que se t'està passant l'arròs, t'estan dient una cosa molt horrorosa, que no te l'haurien de dir mai més". I també "no tinguis tants dubtes de si vols ser mare o no, si tu realment no vols ser-ho", o que "les revistes t'estan bombardejant que només ets guapa si mesures i peses tant, i tens menys de trenta anys, i tota la resta és merda", i "a tu, dona, si et comencen a insultar i a perdre el respecte et poden acabar matant i acabar sent moltes que omplen les llistes de víctimes de la violència masclista". Jo no sóc teòrica, no sóc universitària, jo treballo amb la vida!- Què et diu la gent a les xerrades?Molta gent em dóna les gràcies. I mira que només és un llibre i una xerrada. Crec que hi havia necessitat que el que molta gent estava pensant algú ho expliqués públicament i ho canalitzés. No estem soles pensant això. A mi és el que em passa moltes vegades quan llegeixo alguna cosa d'algú i em sento identificada, dic: "Home, ja era hora, no estic sola!" Jo ho visc així. I la prova és que tampoc m'han matxacat a les xarxes...- Qui t'havia de matxacar?Els trols aquests que hi ha a les xarxes, que comencen a dir-te feminazi i mandangues d'aquestes. Per sort, o jo els tinc aniquilats, o no s'atreveixen... Està tot molt ben argumentat en el llibre. Jo no sóc una xalada, que m'he despertat i he dit: "El món està en contra nostre!" Sóc una dona que va néixer nena i, des que va néixer el món, està en contra nostre. I no em cansaré de repetir-ho perquè és una cosa que està passant, no me l'estic inventant...- Creus que les dones encara no ens rebel·lem per ignorància o per por directament?Per les dues coses. La por la tenen moltes dones a dir que són feministes. Jo el que els estic dient és "no et queda més remei, no és una cosa que puguis triar, has de ser feminista, perquè com a dona si no ets feminista vas en contra teva, i no et convé anar en contra teva". Jo és el que recomano, vaja. Hi ha gent que va en contra seva, i així s'omplen moltes teràpies, però jo el que dic és: "No sigueu tontes, heu de ser feministes". Què passa? Que la visió d'un determinat feminisme no agrada. La gent associa el feminisme amb aquesta imatge i, per això, és important començar a pensar en dones feministes de tot tipus. Jo he conegut moltes feministes i no totes responen a un patró. Això és una por que hem de trencar. "No vull que em posin en aquest grup que no cau simpàtic".
