Jump to navigation
Chiharu Shiota és una artista japonesa nascuda a Osaka l’any 1972 i que actualment viu a Berlín. Aquesta dona ens sorprèn per les seues espectaculars instal·lacions en les que la potència de les imatges que ens ofereix, fa que ens endinsem en un món poètic i intimista que de cap de les maneres ens deixarà indiferents. La relació entre passat i present i la seva recerca de sensacions -que com a espectadors captem d’immediat per la bellesa i l’espectacularitat dels muntatges-, ens apropen a una artista metafòrica alhora que impactant. La utilització de materials vells i usats permet de manera exemplar mostrar aquesta reflexió entre allò que fou i allò que queda; permet analitzar el que queda i quin record i quines vivències aporta. Permet observar que les mostres de l’ahir, avui poden ser objectes buits susceptibles de ser emplenats amb els records i els desitjos del present. La mostra consta de quatre muntatges més una sèrie de petites peces i composicions de quadres que fan del conjunt un tot interessant i profund.
La primera instal·lació que ens trobem només entrar a l’espai Sorigué, és His Chair (2005). Es tracta d’un muntatge realitzat amb finestres velles dels edificis de Berlín Oriental que van ser abandonats als anys 90, després de la caiguda del mur. Les finestres es converteixen en una metafòrica pell que separen el món íntim de l’exterior, alhora que Shiota les veu: …com límits de mi mateixa que no puc creuar. Quan vaig arribar a Alemanya des del Japó, sentia que estava entre dos mons. Tenia la impressió d'estar en un abisme de desolació... En aquest sentit les finestres ens apropen a les persones que han mirat a través d’elles i als seus sentiments. Una cadira buida al centre de la instal·lació, precisament fa això: humanitzar el muntatge.
La següent instal·lació és Over de Continents (2015). En aquesta creació, Shiota ha utilitzat més de 500 sabates usades que han estat donades per persones anònimes de Lleida. Totes elles guarden el record dels seus propietaris i, encara que ara ja estiguin buides, contenen històries de passat i es converteixen en dipositàries d’alguns dels secrets dels seus antics propietaris. Els calçats estan lligats en forma de ventall a un punt en la paret mitjançant fils vermells que simbolitzen la unió de tots els records i representen alhora la pell que Shiota empra sovint per referir-se a la nostra protecció respecte el món exterior. Les sabates, buides, són com illes perdudes. Tenen les seves pròpies vides, expliquen les seves pròpies històries, com cases abandonades. Les sabates ens acompanyen, caminen i viatgen: són una de les nostres possessions més íntimes.
Fotografia: Xavier Porta
Altrament, l’exposició que podem contemplar a la Fundació Sorigué de Lleida, compta amb una instal·lació realitzada expressament per a aquesta mostra i que està feta a partir de tres tones de pedres, provinents d'una de les pedreres del grup empresarial i amb més de tres cents quilometres de fil de llana negra. Aquesta és la principal obra i dóna nom a l’exposició In the beginning was... i que fa una interpretació de l'origen de l'univers i de la humanitat mitjançant aquesta coneguda frase bíblica. El muntatge ocupa un espai de 440m2 i permet, al visitant, passejar pel seu interior i perdre’s pels racons de la imaginació de l’artista: Vaig sentir que hi havia un espai comú entre l'univers que hi ha dins meu i el que hi ha fora, i que el meu cos era el més proper a l'univers. Potser quan la vida d'algú acaba, es dissol en l'univers . Les sensacions que s’originen a l’interior del muntatge, no deixen indiferent. El visitant se sent navegant per racons recòndits d’un univers tan real com íntim i tan perfecte com detallat i concret.
Finalment, la quarta instal·lació presenta dues obres més. Un vídeo Bathroom (1999) i una sèrie fotogràfica In The Bathroom (2002), que per primera vegada han estat exposades de manera conjunta, establint un diàleg entre elles. En aquesta Shiota treballa el tema dels records i sobretot els records que no es poden esborrar. Al vídeo el fang i a la sèrie fotogràfica l’aigua, ens remeten precisament a aquests records dels que no ens podem desprendre. Sempre hi ha alguna cosa que no es pot rentar; no és abandó, ni desig, sinó alguna cosa que es queda en el meu cos i mai se n'anirà. Els records no es poden esborrar. Aquí l’artista ens mostra més la seva faceta de performer on la seva pròpia acció corporal, mostra el missatge a transmetre.
Entre muntatge i muntatge, trobarem diferents obres, llenços cosits amb fils de llana roja i negra, que són variacions bidimensionals dels objectes tridimensionals exposats en la mostra. Tot plegat és tracta d’un conjunt expositiu que no ens podem deixar escapar. Visualment i estèticament són peces d’una gran bellesa que ens reporten a tot un món poètic, íntim, minuciós i precís que fan de l’artista un dona que controla perfectament l’espai i els efectes visuals que vol aconseguir.
Horaris de visita: Dilluns de 10 a 14h. Dimarts a divendres de 10 a 14h i 17 a 20h. Dissabte de 11 a 14h i de 17 a 20h. Diumenge de 11 a 14h.La mostra es podrà veure fins el 31 de març de 2016
Fitxa SurtdecasaFundació Sorigué
