El túnel de Montclar, un túnel del temps

Una ruta que només podem fer a l'hivern, quan el túnel es buida! Si encara no l'has visitat ara és el moment!

David Sancho

16/02/2015

Entorn

A mitjans del segle XIX va iniciar-se la construcció del Canal d’Urgell, una obra d’enginyeria llargament desitjada que va esdevenir un gran repte per la tecnologia de l’època: milers de metres cúbics de terra remoguts, tones de ciment, centenars de quilòmetres de canals i sèquies, desenes d’animals de càrrega... Tot plegat va fer que es necessitessin milers de treballadors -alguns dels quals presos forçats- que a pic i pala anirien donant forma a aquest gran riu artificial que solca les terres de Ponent. I en mig de tot això, un obstacle que semblava insuperable: la serra de Montclar, a l’Urgell, fou la màxima dificultat a superar, ja que calia foradar la muntanya i els mitjans de l’època eren limitats. Voleu saber com ho van fer? Doncs visiteu amb nosaltres el túnel de Montclar.

El Canal d’Urgell és fàcilment visitable en molts dels seus trams. A peu o en bicicleta podem gaudir d’un tranquil passeig vora els plataners que sovint el rodegen, però el tram del túnel de Montclar, només el podrem visitar quan el canal es buida a l’hivern per fer-ne el manteniment. Aquesta visita cal fer-la en companyia d’un guia i només podreu fer-la uns dies a l’any.

Iniciem la ruta prop de la boca nord del túnel, situada a tocar del poble de Marcovau (municipi de Foradada). Després de sentir les indicacions del guia pel que fa a seguretat, començarem a caminar per l’interior del canal fins que al cap d’uns 20 minuts trobarem la boca nord del túnel de Montclar.

El túnel de Montclar té una llargada aproximada de 5 quilòmetres, i dins del túnel la foscor és absoluta. A mesura que ens allunyem de la boca nord només la llum artificial il·luminarà els nostres passos . Dins del túnel hi circula aigua, però mai suficient per mullar-nos els peus, ja que podrem caminar per ambdós costats del túnel mentre l’aigua va circulant.

En mig del túnel podrem adonar-nos de la magnitud d’aquesta obra i què va suposar la seva construcció, ja que fins que no siguem dins no copsarem que signifiquen cinc quilòmetres de túnel fets a pic i pala... I és que en alguns punts, arribarem a estar a 130 metres per sota del nivell on hem iniciat l’excursió. Penseu en les dificultats que tot plegat devia suposar per la tecnologia del segle XIX.

Anem avançant recte sense pèrdua, fixant-nos en els detalls de la construcció, fins que veiem –mai més ben dit- la llum al final del túnel. És la sortida, la boca sud, situada a uns quilòmetres del poble de Montclar. Travessar el túnel ens haurà portat una hora de camí, aproximadament, i quan arribem a la boca sud haurem de fer una parada tècnica per canviar-nos el calçat. Aquí l’aigua queda entollada per la presència d’unes comportes, i caldrà calçar-nos les botes d’aigua per no mullar-nos.

Fem la foto de rigor a la boca sud i continuem la ruta amb l’aigua per damunt dels turmells, fins que girem a l’esquerra per abandonar el canal en un dels accessos per vehicles dels que disposa. Arribem a una pista forestal i posem rumb al poble de Montclar, on hi arribarem aproximadament en uns tres quarts d’hora de camí.

Hem iniciat la ruta al segle XIX, i a través del túnel viatjarem fins a l’edat mitjana, quan el castell de Montclar, enlairat a la part alta del poble (foto 10), era una peça cabdal en aquesta zona de frontera durant la conquesta cristiana d’Al-Andalus. Coneixerem com era una casa noble -fins fa pocs anys habitada- i gaudirem d’unes vistes esplèndides cap al Montsec, el Mont-roig i fins hi tot la serra del Cadí.

Acabada la visita al castell, tornarem a buscar el cotxe al punt d’inici, on hi arribarem en uns quaranta-cinc minuts més de camí tot baixant envoltats de camps de conreu. De tornada, podrem veure en la llunyania el monòlit de 12 metres que va aixecar-se durant la construcció del túnel i que va servir pels enginyers per agafar referències durant les obres.

Finalment, creuarem la carretera C-26 (compte en aquest punt!) i anirem tot recte per una pista tenint a la nostra dreta en tot moment el tram del Canal d’Urgell que hem recorregut abans d’endinsar-nos al túnel. Arribarem on hem deixat els vehicles i donarem per acabada la sortida.

I si voleu arrodonir la sortida, us recomanem que aneu a conèixer el petit poble de Montsonís, una altra joia medieval d’aquesta zona situada a cavall de la Noguera i l’Urgell.

Dades tècniques:
Dificultat: Baixa, però el túnel no és recomanable per les persones amb claustrofòbia.
Horari: 4 – 5 hores (visita al castell de Montclar inclosa)
Desnivell positiu: 200 m. (aproximadament)
Distància: 16 km. (aproximadament)
Època: Només pot fer-se quan el Canal d’Urgell està buit, generalment als mesos de gener i febrer. Cal posar-se en contacte amb “Castells de Lleida” www.castellsdelleida.com

*Observacions: Cal portar aigua, menjar, frontal o llanterna, i calçat per caminar. A més cal portar unes botes d’aigua per fer el tram de la boca sud a la sortida del canal. Penseu que després encara heu de caminar unes hores i no és gens agradable fer-ho amb els peus xops.