Cristina Mongay
,
25/01/2017
Entorn

Sergi Rosselló: "Proposar canvis al camp és com jugar a borsa: pots guanyar o perdre"

Rosselló ha incorporat la lavanda a l'skyline de Lleida
entrevista, Sergi Rosselló, Horta, Lleida, Copa d'Or, Plantes Aromàtiques, Innovació, tradició, terra, 2017, Surtdecasa Ponent

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Rosselló durant la nostra entrevista
Parlar de Ponent sovint significa parlar de la seva terra, la terra ferma, i la seva horta, aquell reducte natural que, especialment a nivell de Lleida ciutat, s’ha vist sovint amenaçat per interessos de tots tipus. Un dels grans reptes que cal assumir a l’Horta de Lleida és quin paper tenen en ella els seus joves. Molts marxen a treballar en altres afers, fins i tot ja no hi viuen; d’altres, només tornen ‘a la torre’ o ‘al mas’ quan es pon el son, com si es tractés d’un barri dormitori. Però hi ha un grup de jovent que resisteix i que, amb formació al darrera, i sota l’experiència i l’assessorament dels pagesos de tota la vida, alça les ales per replantejar el futur del pulmó urbà de la capital de Ponent. Parlem amb en Sergi Rosselló, un jove que ha apostat per introduir noves espècies al medi lleidatà, no només per modificar l’skyline ponentí, sinó també per afermar les seves pròpies perspectives de futur.

- Causa molta curiositat que, enmig de la plana de Lleida, tan tradicionalment fruitera, hi hagi dos plantacions de lavanda. Sembla un paisatge més propi d'altres indrets, com ara la Provença francesa. Com va sortir aquesta idea?
En realitat la idea de plantar lavanda va ser més una necessitat que una oportunitat per a mi. Va nàixer l'any 2014. Fins llavors, el cereal era el principal conreu que teníem i la seva rendibilitat era més aviat escassa. Va ser així com vaig començar a cercar un cultiu alternatiu, quelcom diferencial que pogués tenir més retorn econòmic. Va arribar el moment de provar amb alguna cosa diferent per obtenir resultats diferents!

- Vas replantejar-te deixar de banda els cultius tradicionals de la zona, o si més no combinar-los amb una altra espècie. Què va fer-te decantar per la lavanda?
El procés de decisió s'ha basat molt en l'encert i l'error. Vaig observar que les lavandes que teníem plantades a casa, al jardí, s'havien adaptat molt bé al terreny, tot i estar tan a prop del riu Segre. Va ser en aquell moment quan em vaig preguntar per què no fer extensiu aquesta espècie. Així va començar la meva recerca, no només mirant el que es fa a França sinó també en les grans explotacions de lavanda que hi ha a Castella la Manxa. I finalment vaig decidir-me! Era el moment de provar!

- Coneixes joves de l'horta que, com tu, es replantegen reconstruir el seu paisatge tot incorporant noves maneres d'emprar la terra?
Assumir aquest repte no és una decisió fàcil. Tot i que amb molts joves de l'Horta amb qui ho he parlat els crida l'atenció la idea, és molt arriscat. I hi ha molta gent que, si potser no disposa d'una inversió inicial, del temps de dedicació o de la necessitat de fer el salt, no acaba fent-lo.

- Com funciona exactament el cultiu de lavanda en una terra de regadiu?
Primerament s'han de plantar les mates, mentre s'instal·la el reg. Aquestes necessiten un any de creixement i, en el nostre cas, des de la primera primavera que ja van començar a treballar i a florir. A l'estiu arriba el moment de la recol·lecció, i amb ell el dilema de 'què fem amb les flors?' Hi ha l'opció de destinar-les per l'elaboració d'olis, sabons i altres productes de la indústria, i per això cal fer la destil·lació; o bé decantar-se per la flor seca i pel món de l'ornamentació.

- Ha estat (i està sent tot plegat), doncs, força experimental! Com s'aprofiten tots aquests esforços?
Nosaltres de moment ens hem decantat per la flor seca, ja que és molt més senzill tot el procés. Però igualment té un punt d'abstracte la gestió, perquè a l'estar començant no tens gaire clar ni les quantitats de quilos que es produiran ni tampoc els passos a seguir en el processament de la matèria primera.

- Què creus que és el que més crida l'atenció a la gent a partir d'aquest canvi de cultiu?
Crida l'atenció el moment de floració, ja que tot el camp es tenyeix de lila i, a l'estar aquest tan a prop del parc del riu Segre, fa que curiosos d'arreu s'endinsin a l'Horta i el vinguin a fotografiar. També sorprèn, aromàticament, la recol·lecció. Durant la darrera, molts veïns i veïnes van venir-nos a visitar, ja que l'ambient de gran part de la nostra partida s'havia impregnat de lavanda.

- Com veus la teva plantació en el futur?
Doncs hi veig dos contrastos molt grans: o bé que ja n'hauré acabat tip d'ella, ja que és un hobby molt car, o realment haurem pogut ampliar l'extensió i haurem trobat una sortida lligada per tota la producció. Penseu que ara per ara ens movem sense una cooperativa o un comprador compromès amb tota la producció, i això allarga la preocupació de què fer amb tota ella un cop recollida.

- Creus que l'Horta de Lleida és prou coneguda i valorada, aquí i arreu?
No! De cap manera, per aquest motiu s'han organitzat en diverses ocasions activitats com 'Descobrim l'horta', on molts veïns i veïnes obren les portes de les seves torres a tothom perquè coneguin les particularitats de les feines del camp, de la conserva, de la cura dels animals, de la plantació de cereals, de la cura de l'horta, etc. És contradictori però hi ha molta gent a Lleida ciutat que mai surt, estrictament, de la zona urbana, no coneix el camp que l'envolta i molt menys sap diferenciar entre un perer i un presseguer o no reconeix les diverses varietats dels productes tradicionals.

- Quins consells donaries a algú emprenedor que s'està plantejant arriscar-se en un canvi, com vas fer tu?
A tot el que es vulgui arriscar crec que hauria de comptar a la màniga amb quatre cartes: primer de tot disposar d'uns petits estalvis, o en el cas que no, comptar amb algú de confiança a qui demanar-los-hi. Segon, comprendre que els canvis comporten riscos, pots guanyar o pots perdre, i els canvis en el camp són més que mai com la borsa. També els recomanaria que coneguessin molt les lleis i les normatives de cada activitat abans d'emprendre-la, que s'assessoressin bé, i que entrin al mercat a partir d'una oportunitat, i no des d'una necessitat.

- Si poguessis adreçar unes paraules als lectors i lectores de Ponent, i de tot el país, què els hi diries?
Els diria que tothom que tingui ganes d'experimentar, cal que ho facin. Que no es quedin amb el que podia ser i no és. Jo, en el meu cas, tenia curiositat, i el meu laboratori I+D+i va ser l'horta, l'espai que tenia a casa. I ara toca orientar-lo el màxim de bé, ja que estem en un punt de no retorn. Cal continuar produint, cuidant les plantes i donant sortida a la matèria primera. Però val la pena, perquè tot això comporta molt creixement professional i personal.

També et pot interessar