Un itinerari per la Vall del Llobregós

De 'l’aubaga i la solana', la Segarra més autèntica

David Sancho

22/12/2014

Entorn

A les terres de Ponent no hi ha dubte que el riu Segre és el més gran, important i conegut, però a les nostres comarques hi ha altres rius, més petits i desconeguts, que també guarden espais naturals interessants amb itineraris per gaudir de l’entorn i la natura. Aquest és el cas del riu Llobregós, situat al nord de la Segarra, on podem trobar l’Espai d’Interès Natural de la Vall de Llobregós. Voleu descobrir-lo?

Iniciem la ruta a l’àrea d’informació que hi ha a tocar de la carretera L-314 que ve de Sanaüja. Al quilòmetre 3,1 prenem una pista de terra fins que trobem un plafó informatiu amb les diverses rutes que podem fer per la zona del riu Llobregós. Aquí deixarem el cotxe.

Les rutes són més o menys llargues, però assequibles per gairebé tothom. La ruta de “l’aubaga i la solana”, que proposem avui, us permetrà guanyar una mica de desnivell i tenir unes vistes esplèndides sobre la vall del Llobregós –farcida de camps de conreu- i visitar restes d’antigues construccions industrials, com forns i molins.

Iniciarem la ruta per una ampla pista que circula entre els camps de conreu. Anem seguint els cartell indicadors fins arribar a les Torres del Riu (40 min), un conjunt d’edificis a tocar del Llobregós. Des d’aquí prendrem un sender per començar a guanyar altura, i podrem caminar a tocar del riu per gaudir del bosc de ribera i els colors dels arbres, sobretot a la tardor

Bosc a les Torres del Riu

Enfilem un sender per pujar muntanya amunt fins arribar a un petit coll (1h) des d’on tindrem les primeres vistes aèries de la Vall del Llobregós. El camí es transforma en pista, passant a tocar de les restes d’un forn de calç. Continuem avall i uns metres més endavant deixem el camí que porta a Selvanera per tornar a guanyar altura progressivament.

Al llarg del camí anirem trobant cartells indicadors i unes estaques amb marques vermelles que ens aniran guiant per l’itinerari. Alguns estan en mal estat però es poden anar seguint bé.

Passat el mas de Can Mascó, situat a tocar d’una ermita, circularem breument per una pista asfaltada per girar cap al Mas de Nadal, on abans d’arribar agafarem una pista a l’esquerra (1h 50’) que ens portarà de nou a la carena de la serra que hem remuntat abans des del fons de la vall. Caminarem a tocar de nombrosos marges de pedra, que trobarem escampats arreu de la ruta i que són molt característics de la Segarra. Fins i tot donen nom a la colla castellera de Guissona, els “Margeners”.

Marges de pedra, característics de la Segarra

La pista acaba al Mas Piquer, on trobarem –a la dreta- uns cartells indicadors i un corriol, que seguirem en direcció al Molí del Cava. El corriol baixa per entremig del bosc (alerta amb les bicicletes!) fins a trobar de nou una pista forestal que ens portarà a tocar del riu Llobregós (2h 15).

Arribem a un dels racons més bonics de la ruta, ja que en aquest punt el riu Llobregós crea un micro-espai humit, ple de fauna i vegetació. És un bon lloc per descansar abans d’afrontar la part final de la ruta.

Creuem el Llobregós per un pont i trobem les restes del Molí del Cava, un antic molí fariner que abastia els masos del voltant. Era, a més, un punt de trobada dels habitants d’aquesta zona de la Segarra, ja que com podeu veure es troba en un lloc molt agradable.

Restes del Molí del Cava

Continuem per la pista i aviat veurem l’encimbellat poblet de Puig-Arner, on no hi arribem. La pista gira a l’esquerra i continua fins a les Torres del Riu, i ja per camí conegut, entre masos i camps tornarem al punt on hem iniciat l’excursió (2h 45m).

Puig-Arner, un poblet encimbellat dalt d'un turó