Cristina Mongay
,
13/12/2017
Música

Oriol Ginestà: "Les emocions em fan cantar i canto per deixar-les anar"

Ginestà és cantautor, instructor de ioga i sonoterapèuta, i acaba de presentar el seu nou LP, 'L’hora més fosca’
Oriol Ginestà

Foto: 

Cedida
Ginestà composant música espiritual
La música connecta com pocs elements el cos i l’ànima. Té la capacitat de fer-nos anar més enllà, de fer-nos viatjar en el temps i en l’espai, i de modificar el nostre estat d’ànim. Tan aviat ens fica les piles com ens emociona o relaxa. La connexió cos i ment és també un tret indissoluble en el món del ioga, juntament amb la meditació, la respiració i la plena consciència. L’Oriol Ginestà fusiona com ningú a Ponent música i ioga, cos i ment, trencant les barreres del pensament per deixar aflorar les emocions i el veritable jo.

- Què va arribar primer a tu, la pràctica com a cantautor i músic o la pràctica iogui?
Cronològicament va arribar abans a mi la música. Vaig començar amb setze anys, tocant en un grup de rock. Vaig aprendre a tocar el baix amb un grup que vam fer amb uns amics al poble –Castellserà–; també a cridar fent-te malbé la veu i a escriure les primeres cançons. Després vaig anar descobrint poc a poc que hi ha moltes maneres de fer música. Passada l’adolescència, amb vint-i- tres o vint-i- quatre anys, vaig conèixer el ioga. Llavors vaig començar a practicar-lo, i ja no l’he deixat mai. Fins al punt que el ioga s’ha convertit en la meva professió, juntament amb la Sonoterapia -teràpia amb música-. La música m’acompanyava, el ioga també, i va ser natural per mi barrejar-los.

- Per tant, per aconseguir aquesta unió, han de tenir quelcom comú la música i el ioga. Què és?
Personalment, la música i el ioga m’ofereixen el mateix, què és permetre'm estar amb mi mateix, conèixer-me, expressar-me i també m’ajuden a
aconseguir una intimitat personal on reequilibrar-me i sentir-me bé. Hi ha vessants del ioga que tenen molt present la música -Bhakti Yoga i Naad Yoga- on es canten mantres per obrir la ment i el cor i es practíca l’escolta de música com una meditació que ajudi a enfocar la consciència al present.

- Què és per tu la música conscient, una de les vessants que explores?
Segueixo la vessant de cantautor més habitual per entendren’s i després faig també música conscient on fusiono un munt d’instruments. Per mi és un refugi personal, un tornar a mi, una eina on em trobo i mitjançant la qual puc compartir experiències i emocions que no podria explicar d’altra manera. Pel públic, pot convertir-se en moltes coses: una teràpia, un oci divertit, una curiositat, etc.

- La música conscient, per tant, et permet fer una mica de catarsis?
 Sí! Crec però, que la majoria de gent que fa música sent aquesta sensació. El fet que empris un instrument o estil concret no diferència sentir i experimentar aquesta connexió. Penso que els músics, sovint guardem moltes coses dins nostre, i només s’equilibren, o es calmen, si les comuniquem amb els demés.

- La teva música és molt íntima i comporta una gran implicació personal. A què cantes?
Pregunta complexa! (riures) La veritat és que no m’agrada gaire pensar en el ‘què’ abans que naixi la cançó; prefereixo que aquesta surti amb naturalitat i esbrinar-ho posteriorment. Canto a la vida, a persones, a situacions que jo mateix he viscut, a la sensació que em produeix la natura. És difícil d’explicar-ho només amb paraules, suposo que per això faig música... Més que cantar a quelcom, el que em fa cantar són les emocions que m’envaeixen i llavors canto per deixar-les anar o per compartir-les.

- Què vols transmetre amb la teva música?
No tinc la intenció de voler explicar quelcom concret al públic. La música és una experiència molt personal. Quan tinc necessitat, alguna cosa em fa agafar la guitarra o em fa escriure, però no pretenc dictà a la gent que ha de sentir o pensar. Prefereixo que sigui algú altre quí expliqui que sent al escoltar-me. De fet, si itngués d’escollir entre la composició i l’actuació en directe, em quedaria amb el procés de composició, perquè és quan la cançó és més pura i més real. Després també m’agrada cantar en directe, però ja és diferent.

- Què sents quan compons?
Sento pau, sento alegria, amor, tristesa. Etc. En definitiva, em sento molt viu! Compondre és per mi un episodi molt personal, tot i que hi hagi diferents fases –la part espontània de composició, i la part de treball–. Per mi fer música és un bàlsam!

- Molts missatges dels teus temes són ben reveladors. Es podrien considerar mantres. Cal atrevir-se a viure la vida, perquè aquesta tingui sentit?
I tant! La veritat és que mai ho havia parat a pensar, que part de les meves lletres es poden fer servir com mantres. Però potser, això em passa perquè, com t’he dit, per mi el ioga i la música tenen una connexió molt i molt natural. Tot i que penso que també pot ser que algú escolti la música que faig i no hi trobi relació.

- Inclous sons i instruments orientals a la teva música conscient, com ara els bols de quars, els bols tibetans, el gong, el tambor de mar o el buthang.
El fet d’estirar el fil de la inquietud musical i de la pràctica espiritual t’acaba portant a investigar. I un dia, en sentir els bols de quars en directe, vaig quedar- me molt sorprès davant dels sons que emetien. Eren com el so de les estrelles! En sentir-los i tocar-los, alguna part de mi que demana atenció és fa present... A partir dels bols he anat incorporant instruments de tota mena. Ara tinc una feinada en carregar i descarregar el cotxe pels concerts, amb tants instruments...! (riures) Però per mi són necessaris perquè hi ha estats mentals i emocionals on només només hi arribo amb ells.

- Tens previst incorporar aviat la sonoritat d’algun altre instrument?
En tinc força a la llista, i enguany espero aconseguir-ne alguns. Per exemple, un monocordi, un hang, un altre gong, algun tipus de bol concret, algun tipus de flauta, etc. Faig broma als concerts perquè munto ‘tot el circ’ i dic: “només tinc dues mans, intentaré tocar tots aquests instruments sol!” Potser alguna dia munta una gran banda conscient i m’allibera una mica de feina! (riures)

- I a tota aquesta riquesa sonora, hi poses veu amb diversos idiomes, entre ells el català.
Exacte! En alguns concerts he cantat mantres amb sànscrit i Gurmuk, i després una cançó en català. I perquè no? El català és una llengua mil·lenària també i te molta força d’obertura, a més la combinació surt d’una manera natural.

- També hi és present el silenci, a la teva música. Potser, com a societat, no estem prou acostumats a sentir-lo de manera conscient.
Ens volen robar el silenci! De vegades tinc la sensació que estem creant societats on el silenci ens fa por. Omplim el cap de qualsevol cosa i ens
allunyem de la divagació personal sana, i acabem tenint temor al silenci. A mi em sembla que qui respecta i gaudeix del seu silenci acaba pensant coses més fidels a si mateix i va per un camí més conscient i menys consumista o superficial. A nivell individual, si que molta gent treballa el seu silenci i el seu espai propi, però com a societat és tot el contrari. D’alguna manera, sembla que se’ns vol imposar un perfil de persona triomfadora, una persona que no te temps per escoltar-se, per divagar, jugar, experimentar... I oblidem la importància de deixar-nos sorprendre i d’explorar, de fugir de la zona de confort.

- Has autoeditat recentment el teu segon LP, ‘L’hora més fosca’ (2017), que inclou deu temes.
Aquest segon disc sería de la meva part de cantautor en la que no hi ha els bols, el gong,etc. Va sorgir de la necessitat d’expressar un canvi vital pel que vaig passar fa un parell d’anys. Un canvi personal que em va afectar en molts àmbits i que és va començar a expressar en mi amb la cançó ‘Lluna blava’. Aquesta va néixer quan tornava d’un concert a Talarn, recorrent el port de Comiols, i amb el silenci de la carretera, i la lluna plena penjada al cel, va anar sortint la lletra i la melodia de la cançó. A partir d’aquí vaig anar estirant el fil i va sortir la resta del disc. El nom està inspirat d’un refrany popular que diu algo així com que l’hora més fosca de la nit és just abans que surti el sol. Per mi és la millor manera d’expresar certs moments en que tot d’una no sabem si s’està fent de dia o de nit, però cal seguir respirant i deixar fer a la vida.

- Has actuat en escenaris molt diversos: des de centres culturals o festivals (com Rodautors) a centres de creixement personal, centres de ioga o retirs espirituals.
La veritat és que cada vegada vull tenir més cura dels llocs on actuo. Per mi, l’ideal és actuar en un entorn especial, amb unes característiques concretes, que convidin a escoltar la música. Un espai on la gent pugui escoltar-te de manera conscient, amb interès i predisposició, com si anessin al teatre. Per exemple, a la natura, a la placeta d’un poble o a una biblioteca.

- Què recomanes fer per gaudir al màxim de la música?
Qualsevol moment és bo de gaudir de la música, sempre que se’n tinguin ganes. Però posats a somiar una mica, crec que és una bona opció escoltar la meva música al vespre, abans de la posta de sol, tot conduint o passejant, podent veure la natura o l’horitzó. Es fa cada vegada menys escoltar només música. Massa vegades només s’escolta com un element secundari, de fons, i s’hauria d’escoltar amb més atenció.

- Envia un missatge a totes i tots els nostres lectors!
M’agradaria fer una invitació a la curiositat. A ser curiosos, a investigar, a deixar-se sorprendre. A escoltar músiques que no s’han escoltat, anar a veure obres que no s’han vist o llegir llibres que no s’han llegit mai abans. Descobrir coses de fora és una manera de creixer per dins, tot va junt i enriqueix. I també, animar-los a que no tinguin por d’apropar-se al silenci, potser troben quelcom que els canvia la vida, a millor.
 

 

Més informació: 

També et pot interessar