Jump to navigation
No ens volem posar massa filosòfics però ens ve al cap, amb aquest tema, allò que deia en Jean Liedloff sobre el 'concepte de continuum': per tal que l'ésser humà desenvolupi òptimament les seves capacitats físiques, emocionals i mentals -especialment els recents nascuts- necessita viure les experiències adaptatives bàsiques amb contacte físic permanent amb els pares o altres familiars i cuidadors. Això no vol dir que no es pugui deixar anar la mà del nen ni per treure la cartera, sinó que, el millor -tot i que ja sabem que tal i com està muntada la societat avui dia és complicat- és viure un arrelament fort i ple entre pares i fills, on la nostra vida - sí, la que portàvem abans de ser pares, amb amics, familiars i esdeveniments pel mig- pugui continuar existint acompanyats dels nostres fills i filles. Una vida que no ens empenyi a crear una separació evident entre el nostre món adult i el seu espai d'infantesa. Ens diu que no n'hi ha dos, de mons, que només és un -diferent, però no pas estret o limitador- i que, en resum, hauríem d'anar canviant velles costums del tipus fer menjar els nens a part o portar una vida d'ermità fins que la criatura és major d'edat.
Cinema amb nadons és una de les poques activitats amb programació estable que afavoreix aquesta manera d'entendre la criança. Integra la vida cultural amb la vida familiar dels pares i les mares primerenques, a la vegada que dóna una alternativa divertida i engrescadora perquè les famílies amb fills petits (de 0 a 2 anys) puguin sortir de casa, passar-ho bé i, no només no haver de buscar cangur, sinó experimentar amb el fet que els seus fills també formen part, ara, de la seva vida cultural, d'una forma activa i normalitzada.
Una de les sessions de 'Cinema amb nadons' Foto: cedida
La iniciativa neix de l'associació cultural Interferències que, de moment, porta aquest projecte i el festival de Nit de Sèries a la mateixa ciutat. Amics de la gran pantalla, la majoria són fills de Cineclub Sabadell i grans amants del cinema en versió original. Volen potenciar la cultura cinematogràfica com un acte artístic i social -no és el mateix anar al cinema, sortir de casa, comparar una entrada, relacionar-se i debatre sobre el film que descarregar-se una novetat per internet i anar a dormir-. Un projecte fet des del territori i pel territori, fomentant una cultura de proximitat, veritablement alternativa, transversal i innovadora. Cal aclarir, i potser aquest matís és el més important, que no es tracta de cinema per a nadons -d'activitats d'aquest tipus ja n'hi ha, com és el cas d'El més petit de tots-, sinó de cinema amb nadons. Per tant, l'activitat està enfocada als pares i no pas als nens. De fet, com bé apunta Raquel Sánchez, una de les organitzadores, els nens menors de 2 anys no són espectadors de llargmetratges i, de fet, la majoria s'adormen o juguen una mica entre ells. Es procura que les temàtiques no siguin massa violentes i, normalment, es projecten comèdies familiars. La tria es fa prèviament via facebook i són els propis espectadors qui voten què volen veure.
Ens explica, també, que la sala del Cinema Imperial destinada a l'activitat, així com l'acte en sí, estan adaptats a les circumstàncies: llum i so atenuats, espai per al canvi de bolquers i accessoris, tastets de tallers, cursos i productes relacionats amb la maternitat, que puguin servir d’ajuda i orientació per a les famílies. "L'origen de tot això, el passat mes de gener, neix d'experiències viscudes per alguns dels meus companys que, al ser pares, van veure totalment limitada la seva vida cultural. Cinema amb nadons pretén cobrir-ne la necessitat i donar una oferta a aquesta demanda", comenta la Raquel, que ha vist, sessió a sessió, com el públic creixia i com les famílies responien molt favorablement a la iniciativa. "El Cinema Imperial va acceptar la nostra proposta i va decidir de seguida cedir-nos l'espai", afegeix.
A altres llocs del la península, a Palma de Mallorca, i més a prop de casa, a Sitges o a Barcelona, també han engegat projectes semblants, però ens agrada moltíssim, un cop més, no haver d'agafar la T10 per trobar coses així i que Sabadell sigui un dels pioners en propostes com aquesta.
