La grandesa d'una petita dosi de cafeïna.

“A relaxing cup of café con leche in la Plaza Mayor”. Amb aquesta brillant frase Ana Botella donava a conèixer un dels millors i complets productes típics de la ciutat: el cafè. Al mateix temps que espantava tota possibilitat de que els senyors del COI la triessin com a ciutat olímpica. Havent sentit aquesta frase als millors APMs i fins i tot a pel·lícules de nens, crec que és la més encertada per estrenar, amb retard, aquest blog.  

Després de quatre anys a Madrid puc dir que tinc un màster en cafè, i no perquè en begui molt, que també, o perquè vagi sovint a la Plaza Mayor, si no per saber què i com demanar una trista dosi de cafeïna.  Del bàsic cafè sol en tenim tres tipus el cafè sol normal, el cafè sol curt, i el cafè sol llarg. Tots ells negres, i amb una petita diferència en la quantitat d’aigua. Fins aquí bastant correcte.

Endinsar-nos en món de la llet ja és un pèl més complicat. El tallat. Res a veure amb els tallats de l’Empordà, tenen un color més aviat fosc, el que es podria traduir com a un cafè-sol-amb- una-espurna-de-llet. Llavors, si volem un tallat tal i com el coneixem, s’hauria de demanar un “manchado”. I perdoneu-me, però no em veig entrant en un bar i demanant un “brut”.  Però el sumum és quan veus que un home al teu costat demana una “mediana” i l’hi porten el que acabem de citar com a “manchado”. Hola? M’estan dient que la mitjana es un “tercio” i que el tallat servit en tassa de cafè en llet és una “mediana”?

El top de la dificultat el trobem, però, als cafès amb llet. Tu molt educadament demanes un cafè amb llet, i et pregunten: “¿la leche como la quiere?”. Blanca? Natural? No: “¿caliente, calentita, templada, templadita, del tiempo, fria”? En aquest moment és quan penses que potser ja no vols cafè i que haguessis passat amb una mitjana/”tercio”. Però la cagues, i la demanes “caliente”, pensant que t’ho podràs beure perquè fot una fred que espanta. Moc! Error! Has demanat lava. Et cremes la llengua, per sort pots demanar un got d’aigua gratis, pagues, i te’n vas. Això passa quan la cosa va bé, si no, un cop t’has decidit per la llet, ve el molt amable i educat cambrer i et pregunta: “¿En taza  o en vaso?”. Vull un pu-to ca-fè!

Arribats aquí penses, l’he cagat durant vint-i-cinc dies seguits, avui em ve de gust un cigaló... o millor, un trifàsic. Tens clar que tant de culte al cafè serà clau perquè et serveixin el millor tallat amb  Baileys del món. I el senyor d’abans, un educat i amable cambrer et respon: “¿Un qué?”