Neus Oliveras: "La violència de gènere és un tema de drets humans i ens afecta a tots"

- Què és la violència de gènere?
És una forma extrema de discriminació. La punta de l'iceberg. Allò que es fa visible cada 25 de novembre, però que està cada dia al món. Les dones patim cada dia la sensació de vulnerabilitat de pensar que podem ser agredides, què ens poden insultar, fer algun tipus d'acudit... Això és la violència. Sempre pensem en les dones que han assassinat, però no només són elles, a un nivell més greu o menys greu, totes patim. Sempre està present aquesta violència sistèmica, estructural. Violència és que un home cobri més per fer la mateixa feina;  que hagi de pensar per quin carrer passaré, segons quina roba em posi; o que a la meva feina em prenguin menys en serio les meves opinions perquè sóc dona.

- Alguns teòrics han parlat de micromasclisme...
És donar noms nous a coses que ja existeixen. Un micromasclisme podria ser un és quan es llança una floreta, un piropo, en castellà. A mi ningú pel carrer em diu "intel·ligent", "emprenedora", "trempada", em diuen "guapa". Pensen que tenen dret a valorar-me i a valorar la meva imatge física. Un piropo per a mi és desagradable. Micro, macro, és igual! Tot forma part d'una idea basada en jerarquitzar les relacions homes-dones i el fet de pensar que les dones, per ser dones, tenen menys valor que els homes.

- Per tant, defenses que la violència de gènere no és un tema de dones...
Sí, la idea és que quan els homes senten "gènere" diuen "això és un tema de dones". No se n'adonen que la dona pateix i que és maltractada per algú i aquest algú és l'agressor. La societat patriarcal es pregunta "i per què no l'abandona?", "i per què s'ha vestit així?", "i per què ha passat per aquest carrer?. Per què no ens preguntem per què tenim una societat que permet que alguns homes maltractin les dones?

- Quin paper han de jugar els homes?
Alguns al parlar de masclisme se senten ofesos, es posen a la defensiva com si se'ls estés acusant a ells. El masclisme és una ideologia que propugna la superioritat dels homes per sobre de la de les dones. Si un home no és masclista no ha de sentir-se al·ludit. Ells també formen part de la solució. Les dones no podem fer-ho soles. Els homes tenen filles, tenen mares, germanes... La violència de gènere és un tema de drets humans i ens afecta a tots. El masclisme també afecta els homes perquè si un home demana un permís de paternitat a la seva feina, segons com, se'l miraran malament. Quan a un home li diuen "no ets prou home" se li està imposant un tipus de model, d'estereotip, de rol de gènere. Els homes també han de ser capaços d'expressar els seus sentiments, de ser sensibles i no cenyir-se a un rol d'home masclista, agressiu i prepotent.

- És un problema tant polític com social?
És un problema social en la mesura que és estructural, no són uns monstres que estan al marge de la societat, ataquen, maten i desapareixen, sinó que és una malaltia que tenim posada en la societat. També és polític perquè per algunes coses, per posar-hi fi, s'hi han d'aplicar algunes mesures. Es fan lleis i pactes d'Estat, això queda molt bé dir-ho, però crec que no s'ataca el problema des de l'arrel que és l'educació. Mentre hi hagi discriminació hi haurà violència de gènere.

- Els joves estan més conscienciats pel que fa a aquesta xacra?
No. Malauradament no. Hi ha tot un moviment que intenta visualitzar aquest problema, però amb les retallades si no es dona impuls a això, torna a sorgir una lluita entre dues ideologies, la igualitària i la masclista. Els joves necessiten models, assemblar-se a algú i el que busquen és el més clar, el més diàfan i fàcil. Mira la música que escolten, el reggaeton és terrorífic i sembla que sigui el més normal del món. O quan vas a una discoteca i les noies no han de pagar. Si no hi ha producte, el producte ets tu. Als empresaris d'aquests llocs d'oci els hi surt tant a compte que hi hagi dones gratis que per tant es poden permetre el luxe de que entris. Les noies no en són conscients, pensen que això és una cosa que està passada de moda i que està superada.

- S'ha normalitzat tota aquesta violència?
Totalment. Les mateixes dones ho reproduïm sense adonar-nos-en. Per exemple, la pel·líicula de 'La bella i la bèstia' és una apologia pura a la violència de gènere. Un senyor que maltracta les dones, que és un monstre, a més físicament. Hi ha una noia que la rapten, està tancada amb ell i l'ha de salvar a través del seu amor. Això és el que es ven a totes les nenes, estan enamorades i volen ser la Bella.  Aquest matí he vist un cartell d'una festa amb una noia ensenyant els pits i ho trobem normal. Veiem homes ensenyant el cul? O als esports, quan un home guanya hi ha dues dones al seu costat fent de trofeu, d'objecte. I així podria posar milers d'exemples...

- Per acabar, veus la llum?
M'agradaria dir que sí, però jo sóc molt pessimista en tot això. És veritat que s'ha avançat molt, però també penso que a la que se cedeix en la lluita reculem endarrere. Tant de bo pogués dir que sí! De fet, he de dir que sí perquè hem de tenir esperança, però és molt lent i cansat. Any rere any van morint dones i any rere any repetim els mateixos conceptes i com que el masclisme està tan instaurat, a la que calles torna a avançar.