Capella de Sant Roc de Valls. Plou sobre mullat a l’art contemporani del Camp

Opinió
,
dimecres, 24 març, 2021

Darrerament, als mitjans i a les xarxes socials s’està parlant molt de la Capella de Sant Roc de Valls. Els autors i públics de les arts visuals al Camp de Tarragona estem queixosos i dolguts. Podria dir que estem fotuts. ESTEM FOTUTS. I perdoneu l’expressió. Els pobles que van maltractar Gaudí quan no van ser capaços de fer-li cap encàrrec decent, mentre que ara utilitzen el seu nom i obra per posar-se medalles i cridar turistes, també maltracten els artistes vius i el públic interessat, abandonant el sector a la seva sort.

Repassem: El Centre d’Art Contemporani de Tarragona està catalèptic: ara immòbil, ara reprèn alguna acció, ara estrena logotip, ara és protagonista de promeses públiques i projectes municipals de política cultural. Però no està de veritat consolidat, viu ni actiu.

El Museu de Reus té la col·lecció d’art contemporani al quarto fosc i aturats, des de fa uns vuit o deu anys, els programes d’adquisició, ajuda o difusió de l’art contemporani. Mentrestant, el Centre d’Art Cal Massó que havia d’impulsar la creació jove, encalla i s’enfanga en projectes inversemblants de privatització. El Centre de Lectura que havia estat un far a Catalunya en aquest tema, porta anys i panys en una dèbil intermitència sense nord, amb bones intencions però sense pressupostos per a producció ni per a publicacions.

 

Exposició ¿Qué hacen con nuestros huesos? de Sacchi De Santo el 2018
Dins aquest trist panorama, la Capella de Sant Roc de Valls ha resistit amb una programació estable de gestors i d’autors contemporanis. En trenta-cinc anys hi ha hagut temps de moltes variables. Hi han passat artistes i comissaris que han marcat diferents línies i enfocametns; ara més dedicat als artistes locals; ara més obert als de fora; actuacions més elitistes o conceptuals, d’altres més implicades en allò social, accions en viu o participació ciutadana. Artistes consolidats i de renom, artistes joves, projectes experimentals... La llarga llista d’expositors, publicacions i d’obres deixades al Museu formen un sòlid contrafort.

Els seguidors hi hem viscut moments inesborrables, tenim un arxiu d’emocions i d’imatges sorprenents. Els que hem estat professors a Valls, hem tingut a quatre passes, treballs i artistes que normalment s’han d’anar a trobar lluny.

El projecte de Sant Roc ha tingut dues vegades el Premi de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, un durant la direcció del seu creador, l’Anton Gurí i un altre quan en Jordi París n’ha estat el màxim responsable.

L’anunci del tancament del programa ens ha trasbalsat, tenim tota la raó per reaccionar i el dret a reclamar amb veu alta la continuïtat. Ho estem fent des de les associacions professionals, des de grups independents i com a usuaris individuals. Volem l’espai carismàtic de la Capella. Volem, encara més i sobretot, que es mantingui el programa que han liderat l'Ajuntament de Valls, el Museu de Valls i la Generalitat de Catalunya, que l’ha subvencionat durant molts anys.

Mereixem una resposta sense circumloquis ni divagacions. Al gra.

Assumpta Rosés
Crítica d'art modern i contemporani
Directora d'Artiga, revista d'art i pensament contemporani