Arts
,
2019
Del 21 de setembre al 20 d'octubre
Castell de Benedormiens
Castell d'Aro

Exposició 'Visió Personal', de Manel Àlvarez

Per ser presa en consideració, l’escultura com la pintura, o com qualsevol expressió de la creativitat ha de respondre, en els seus signes, en les seves formes, en els seus significats, a les circumstàncies culturals de l’ambient del seu temps. Ha de tenir en compte, per descomptat, el passat històric, per la suma d’experiències que suposa, però ha d’assumir-lo i projectar-lo cap el futur des de la pròpia personalitat. Aquestes són unes circumstàncies que sempre he advertit en l’obra, avui extensa i en plena vitalitat, de Manel Àlvarez. En la tècnica, en l’ocupació dels materials més nobles, Manel Àlvarez podria estar en qualsevol dels grans tallers de la Grècia clàssica. Deia Manolo Hugué -ell que tan humilment reconeixia les seves limitacions i que a tan grans resultats va arribar a través de les seves petites obresque els grecs són la millor disciplina possible. I ho deia, sens dubte, pensant que, en l’escultura, la disciplina és un element indispensable. N’hi ha prou en observar l’obra de Manel Àlvarez per advertir-hi el rigor, la precisió, l’exactitud amb què les seves formes estan realitzades. Però l’escultura és també troballa de nous signes o símbols. Davant l’exuberància de la pintura del nostre temps, va arribar a dir-se que l’escultura feia el paper de parent pobre. El cert, però, és que l’escultura ha participat també de la mateixa riquesa i varietat. Els capítols essencials de la modernitat -expressionisme, cubisme, surrealisme, abstraccióestan en l’escultura d’avui representats amb valors semblants als de la pintura, fins al punt de fer innecessària qualsevol indicació. L’obra de Manel Àlvarez està també immersa de ple en els camins i en les innovacions plàstiques del nostre temps. Hi ha en ella símbols, gestos, domesticacions de l’espai, buits i cavitats captats o integrats per les seves formes, amb un sentit real i surreal, com un reflex racional d’imatges subconscients de vegades, com un esperit -captat en pedra- del personatge o de l’ ocell; però també, en cert sentit, com una forma natural distorsionada; en qualsevol cas, amb rigor i precisió essencial en les línies i volums. És a dir, l’obra de Manel Àlvarez se’ns ofereix com una síntesi o un resum i, en tot cas, com una expressió personal d’aquests capítols de la modernitat als que acabo de referir-me.
Cesáreo Rodríguez-Aguilera
Crític d’art.
 

Horari: 

Caps de setmana i festius de 11-13 h i de 17-20 h

Programa: 

Més informació: 

  • imatge de control 1per1
  • imatge de control 1per1