Jump to navigation
- Quant fa que et dediques al cultiu de flors? El cultiu de flors havia acompanyat sempre el projecte de l’Horta de la Viola, però mai professionalment. Així més professional va ser fa cinc anys i aquest any hem decidit deixar de cultivar hortalisses i dedicar-nos només a la flor.
- Després de molts anys d’Horta de la Viola al mercat, ara ja no teniu la parada. Hem traspassat el projecte a un noi molt jove que continua amb l’agroecologia i ho fa com nosaltres.
- Heu deixat pas a les flors, exclusivament. L’Horta de la Viola continua amb els mateixos valors? Sí. Per a nosaltres és un tema de vocació, d’estima a la terra i aspectes socials. Això no canvia perquè sigui un altre cultiu. De fet, per a mi a nivell subsistiu les flors són iguals que les hortalisses, no fem cap diferenciació.
- D’on et ve l’estima a les flors i a cultivar-les? L’estima ve de molt petita. No sé explicar per què neix: és una cosa irracional, que brota de dins. Però penses que d’això no en podràs viure, els pares t’aconsellen fer una carrera, i després al final tornes a allò que realment t’apassiona. Des que estic a l’Horta sempre hi ha hagut flors, però potser no m’havia atrevit a viure d’això.
- A què t’havies dedicat abans? Sóc arquitecta tècnica de formació. Però jo sóc més creativa i m’agrada molt treballar amb les mans. L’arquitectura, tal com diu el nom, és més tècnica i no és realment el que més m’apassiona, tot i que sí que ho vaig poder omplir amb la construcció ecològica. A nosaltres ens interessen els projectes vinculats amb aspectes humans. És a dir, la gent, la comunitat que es crea en aquest tipus de sectors m’agraden molt. I de la mateixa manera que en la bioconstrucció hi ha un ambient molt equilibrat entre homes i dones, és veritat que en el moviment de la floricultura la dona hi és molt present, però des d’un vessant amb molta sororitat. Ens ajudem molt mútuament, compartim coneixements, hi ha molta companyonia.
- Estan sortint molts projectes de floricultores i per les xarxes us doneu suport. De fet, el mes passat vam organitzar una conferència a escala europea, i el 99% eren dones. No és que no estiguem obertes als homes, però a la floricultura artesanal i ecològica hi ha una gran part de passió i sensibilitat, que potser no està tan tecnificada com a la floricultura industrial, i la presència de la dona és molt gran.
- Has hagut de fer sacrificis, per dedicar-t’hi? En certa manera -tot i que no ho considero un sacrifici- per poder-m’hi dedicar he hagut de deixar l’horticultura, perquè jo ajudava en Raimon. La floricultura requereix molt de temps i o fas una cosa o fas l’altra. Quasi totes les que ens hi dediquem som autònomes i hem de treballar en un ventall molt ampli: comptabilitat, màrqueting, collita, cultiu, venda, art floral. Això és més sacrificat perquè jo potser em dedicaria exclusivament al cultiu i a l’art floral, però he de tocar moltes tecles, perquè si no no podria viure d’això.
- Tu t’ho gestiones tot? Sembla mentida, però estic gestionant sempre molts fronts. Ara tinc l’ajuda a temps parcial d’un noi, però realment no puc delegar. El que potser podria delegar més, que és la feina més rutinària al camp, no ho vull delegar perquè és el que m’agrada més i em fa descansar el cap.
La Maren Termens | Foto: Fotofuchs - Volen molt de temps, les flors? Pensa que nosaltres fem el cicle complet. Què vol dir això: un temps llarg per esbrinar quines són les llavors que plantarem, buscar plantes noves, alguna cosa que destaqui, que sigui molt diferent, després fem el planter, s’ha de preparar tota la terra, els bancals, i durant tota l’època de creixement d’aquella planta l’hem de cuidar, semar, regar, etc. Després ve el moment de la collita i el de la postcollita, que és important perquè el producte arribi bé al client final. I també el tema de màrqueting: pots tenir molta flor, però no se n’assabenta ningú... Hi ha molta feina per donar a conèixer el projecte.
- Teniu plantat durant tot l’any? Feina n’hi ha tot l’any, però la collita de flor comença al març i normalment al novembre acabem. Desembre, gener i febrer els dediquem a plantar el que florirà a principis de temporada: tulipes, anemones, etc. És a dir, tot això que floreix ara d’aquí poc s’ha plantat de cinc a tres mesos per avançat. Tenim vuit mesos de collita, però els quatre mesos que queden hi ha molta feina, no s’acaba mai. I ara per tenir una mica d’ingressos durant aquesta època mirem de collir llavor pròpia o revendre-la a altres proveïdors.
- Per tant, teniu llavor pròpia. Hi ha un percentatge que és nostre. Però també n’hi ha una part que l’hem de comprar a proveïdors. Per exemple, el de les tulipes és un exemple molt clar: quan tu estires la flor, aquell bulb no tornarà a tenir flor. I jo no em dedico a la reproducció de bulbs, sinó que n’he de tornar a comprar. En el cas de les llavors n’hi ha que són petitíssimes i necessiten una neteja adient, perquè no poden tenir massa pellofa, es necessita maquinària i també un cribratge, perquè s’ha de mirar si poden germinar o no. Jo no puc esperar veure si funciona o no, perquè de sobte ja hauria perdut tres setmanes.
- Plantes una flor més silvestre, i fas uns rams amb personalitat. Els veus i saps que són de l’Horta de la Viola. En aquest món, hi ha moltes floricultores que diversifiquem molt perquè els projectes siguin sostenibles. En el meu cas faig una part de floristeria. Em vaig formar també com a florista, m’apassiona aquesta part creativa. El que m’interessa més és que aquesta flor arribi al client final. Hi ha floristes que empatitzen molt amb el projecte. Jo hi col·laboro si donen suport i visibilitzen la nostra feina. També oferim tallers i venda de llavors. Ho fem perquè el projecte sigui viable, però també he de dir que com més coses fem més ens divertim.
Foto: Sara Cuadrado - Quin client teniu? Generalment ja en ve, de gent local, però el perfil més habitual és gent de fora. Solen ser dones, que segurament ja tenen una mica la vida feta, i potser ja no necessiten objectes i valoren més el què és efímer. Ens valoren i ens coneix més la gent de la ciutat. És interessant veure què ha passat amb la Covid. Gent de Barcelona i Madrid ens ha demanat flor, ja que també ens dediquem a l’enviament de flor, perquè necessitaven color, necessitaven natura. Som una cultura de vi, no tant de flor. Quan jo era jove, el que es portava quan anaves a una trobada era una ampolla de vi i dolços. I ara cada vegada més hi ha gent que potser vol portar un petit ram.
- Potser a vegades ens costa valorar-ho perquè pensem que un ram és molt efímer. Però és curiós, perquè a mi m’encanta la cultura del vi i el menjar, però penso que no hi ha res més efímer que el menjar, que només són uns segons que assaboreixes a la boca.
- Com vau gestionar les flors durant el confinament? Va ser molt complicat, el projecte perillava. Nosaltres hem de fer la inversió de les llavors quasi un any per avançat, és a dir, ara ja estic comprant el que colliré l’any que ve. I just quan començava la temporada va caure tot: casaments, tallers... L’únic que vam poder mantenir era que fèiem cistelles a domicili perquè era un servei essencial i hi podíem afegir flors. També fèiem enviaments i va tenir molt d’èxit tot i que no es va poder col·locar tota la producció. Almenys no vam perdre la feina, vam cobrir les despeses i això ens va salvar. Aquests projectes pengen una mica d’un fil i és molt car mantenir això mes a mes.
- Depens molt del clima, també. Si ara caigués pedra... O la tramuntana m’afecta molt, perquè les flors tenen uns pètals molt delicats. Sempre busco coses diferents de les que es poden trobar al mercat, a mi m’agrada el què és efímer, natural i tendre. I aquests pètals són molt més sensibles, la tramuntana els asseca.
- Quin tipus de flors plantes? Treballem sobretot les flors anuals, les que sembrem i un cop tornen a fer llavors aquella planta mor. També tenim les peònies, que un cop florides l’any següent et tornaran a florir. Bàsicament plantem flors que evoquen molt el camp, un jardí anglès. Molt i molt naturals. Són flors que encara que les ajudem una mica asprant-les tenen un moviment propi, un creixement propi. Les escabioses, gira-sols més petits, pèsol d’olor que són meravellosos, Agrostemma que és com una campaneta, amarant que li dóna molta textura. Realment no he comptat mai la quantitat de varietats que cultivem però són moltíssimes. Ens interessa impactar amb el ram, que quan el vegis estiguis uns quants minuts observant tota la informació que té aquell ram. No volem fer un ram amb dotze roses vermelles perquè amb uns segons ja en saps tota la informació. Intentem cultivar molta varietat i també sorprendre, que la gent digui “ostres, això no ho havia vist mai” o “i això què és”. El món natural és inabastable. Jo cada hivern faig una recerca per incorporar noves varietats, si no m’avorriria.
- Què reivindicaries? Una de les preguntes que més ens fan és quants dies durarà la flor. Però és que això ho hem de traspassar. Aquella bellesa que et dóna, encara que només florís una hora ja valdria la pena. Les flors de primavera poden durar més de deu dies i a l’estiu les flors estan més estressades amb la calor i duren uns quatre o cinc dies. Però és igual, l’alegria que et produeix veure allò, haver-ho anat a comprar, portar-ho a casa i haver-li regalat a algú és impagable.
Web Horta de la Viola Instagram Horta de la Viola
