Jump to navigation
Per què es crea una comunitat de coworking a Girona?Perquè, en el seu moment, a Girona no vam trobar un espai així, amb sinergies i on diferents professionals poguessin treballar conjuntament. Ho havíem vist a Europa, en concret a Berlín, però no existia a Girona. A Barcelona sí que començava a despuntar el tema. Així que vam decidir de portar-la nosaltres.
És un espai de treball compartit?La primera definició que sempre et donaran és aquesta, que és un espai de treball compartit. Però la idea principal és que hi ha un gestor que dinamitza que hi hagi relacions entre els usuaris, i no només entre ells, també amb entitats, autònoms, empreses de fora. L’objectiu és que es puguin conèixer entre ells, que es puguin passar projectes i es donin a conèixer.
La diferència amb un centre de negocis rau en la dinamització?Exacte. El gestor el que fa és, d’una forma molt subtil, propiciar relacions dins i fora. S’han creat figures per potenciar això, com el Coworking Visa, que implica que un usuari pot anar a Barcelona i treballar a un altre coworking puntualment sense pagar. La principal diferència amb altres centres és de dinamització de les unions, de les sinergies.
Els usuaris venen per una qüestió filosòfica, per crear comunitat, o per reduir costos i estalviar diners?Hi ha una primera fase, que continuarà fins que no arreli el concepte, per estalviar costos. Però després, un cop estan aquí, comencen a agrair el fet d’estar en companyia, de compartir el projecte, de tenir opinions externes... Hi ha un plus que fa que la gent continuï.
Quines col·laboracions han sorgit arran de la convivència entre diversos professionals?N’han sorgit algunes, però no tantes com voldríem. Principalment, les relacions entre professionals els ha ajudat a aconseguir projectes més grans. Amb la unió, s’han pogut crear noves idees.
Quin és el perfil dels professionals que actualment hi treballen?És molt variat. A una ciutat com Girona, a diferència de Barcelona -on hi ha coworking sectorials- trobem tots els tipus de perfils d’autònoms: dissenyadors, programadors, consultors, treballadors deslocalitzats...
Si observem amb detall els usuaris del Coespai, podem advertir una gran presència d’artistes i creatius. Per què succeeix això?Sí, sorprenentment hem atret molta gent creativa, més que artistes. Potser perquè l’espai ho porta. Les professions dels freelance sovint tenen un component creatiu: dissenyadors, creadors, arquitectes... El projecte com el 3er Esquerra ha fet que es potenciés més aquesta imatge de creativitat.
Què és el 3er Esquerra?És un projecte cultural del Coespai per donar sortida a quelcom que s’estava eliminant a Girona: les sales d’exposicions. No és ben bé això, però vam veure que certs artistes que volien exposar no tenien espai o sempre s’havien de moure dins d’un circuit ordinari. Llavors, vam decidir donar una oportunitat a l’artista, fer-ho seriosament i que hi hagués un comissari.
Arran de la crisi, molts joves i, sovint no tan joves, han iniciat projectes propis. Heu observat aquesta tendència al Coespai?Molta gent ha anat pel seu compte fruit de la crisi. El que passa és que aquest freelance s’ho pensa molt abans d’anar a un espai de coworking, i treballa des de casa. Aquests projectes fins que no es consoliden no són prou sòlids per entrar a la comunitat. Hi ha un augment del treball freelance, estadísticament és així, però que aquests acabin a l’espai coworking, no ho tinc clar.
El Coespai és pioner a la província de Girona i, arran de la vostra comunitat, n’han anat sorgint moltes d’altres a diversos municipis.Vam ser els primers a Girona, perquè se’ns va acudir abans. Però tard o d’hora hauria arribat. En dos o tres anys, s’hauria produït el fenomen. Fixa’t que Espanya és el tercer país amb més quantitat de coworking del món, i Barcelona és un dels grans exponents, com per exemple al barri de Gràcia. En cosa de dos anys, la capital va viure una explosió de projectes d’aquest tipus.
És el model del futur?Sí. Per poder arribar a crear certs projectes és primordial estar en contacte amb altres, necessitem ajuda. Hi haurà un augment del treball per compta pròpia, no només per la crisi, sinó perquè la gent es planteja fer allò que realment vol fer i provar sort. És la feina del futur, serà la forma de treballar en xarxa. Les mateixes empreses ja estan aplicant aquesta filosofia. Semblava que era com una moda, i el cert és que molts coworking han tancat, però, tot i així, no és quelcom passatger i aguanta molt bé.
Ara la gent és més valenta?Per decidir provar el que vol fer, jo crec que sí. No com una conseqüència directa de la crisi, però hi té relació. Abans, plantejaves una feina com una cosa per tota la vida. Llavors, vam començar a veure que no era així, que hi havia un component de volatilitat. Per molt temps que portem a l’empresa, no és una assegurança.
D’on neix el concepte?Als Estats Units, Brad Neuberg va encunyar el terme coworking. Aquest país és un lloc digne d’estudi, tot ho fan pensant en gros. Els coworking d’allà són cadenes, startups i aixequen molt finançament, estem parlant de quantitats molt elevades. Són cadenes com podria ser un McDonald’s. En pots trobar a diferents estats i són molt grans.
És el que volem aquí?No, aquí un coworking tan gran és molt complicat. Per qüestions com els mitjans, l’ocupació etc... Els dels Estats Units són molt orientats a la productivitat i, quan acaba la feina, es fan totes les relacions. Veig que aquí encara no és del tot possible, no hi ha prou inversió. No ho acabo de veure.
Falta difusió i coneixement del concepte?Sí, difusió, i una difusió correcta. El primer que pensa la gent és que és una oficina de treball compartit. Hi ha molt més: activitats que no són només de formació, iniciatives perquè es coneguin entre ells...
Girona té una bona matèria primera per fer coworking?Girona té uns 100.000 habitants, i com altres llocs de l’estil, és un bon lloc si t’adaptes a la realitat de la ciutat. És a dir, tindràs diferents perfils i els has de saber adaptar i tractar per igual, que necessitarà molta gestió, networking. El més important és saber atacar les necessitats que té el freelance en aquell moment. Un problema és que no tens gaire mercat d’usuaris, has d’estar sempre dinamitzant l’espai perquè la gent el conegui o vulgui fer-lo servir. Però, d’altra banda, al ser una ciutat d’aquest volum, et permet fer moltes coses, provar, jugar i veure què passa. A una ciutat més gran, potser això és més difícil, perquè hi ha més públic objectiu i és més complicat.
Web del Coespai
