Jump to navigation
- Com a persona vinculada a l’Ateneu Popular Salvadora Catà des dels seus inicis, com explicaries el que és?És un espai alliberat de la ciutat de Girona. Ve a ser un centre social que vol donar llar a col·lectius de Girona que no poden trobar espais en els cercles més institucionals com podrien ser els centres cívics. Aquests col·lectius, que tendeixen a ser més de caràcter polític, els hi costa trobar espais de reunions i venen aquí. Ara mateix som una dotzena de col·lectius que participem en l'Ateneu setmanalment.
- Així doncs, qui forma part de l’Ateneu?Hi ha des de l'usuari que ve al dia a dia a fer reunions o utilitzar l’espai de “bar”, on pot entrar qualsevol persona de l'exterior. Després, hi ha les membres dels col·lectius que participen de l'Ateneu i que de manera directa donen vida a l'espai perquè hi fan activitats. I, finalment, hi ha la part de sòcies. Pots ser una sòcia a ple dret pagant una quota trimestral, encara que també pots participar en les assemblees sense ser sòcia i el teu vot té igual de pes que el d'una altra persona.
- Quin tipus de col·lectius hi ha i quines activitats s’hi organitzen?Durant els últims anys, la majoria dels col·lectius havien estat de caràcter polític. El CDR de Girona, per exemple, va néixer aquí. Però sempre hi ha hagut molts col·lectius diversos de la ciutat que hi han passat. És el cas del col·lectiu feminista i antifeixista Malapècora, la cooperativa de consum La Bassana, l'organització revolucionària dels Països Catalans la Saó o el BDS, que dona suport al poble palestí. També hi ha col·lectius juvenils com OJS, Arran o Jaguars, que és un col·lectiu de l'esquerra independentista de Girona. I després hi ha altres col·lectius de caràcter cultural molt diversos: Carme Miquel, un col·lectiu de valencians de Girona; el gimnàs la Bugadera, un gimnàs d'arts marcials, del qual en soc membre, i amb el que practiquem diferents entrenaments al llarg de la setmana completament gratuïts; un grup de Dancehall; una coral no mixta... I segur que me'n deixo algun, però aquest seria el reguitzell principal.
- Com arriben a l’Ateneu tots aquests col·lectius i què hi busquen?L’Ateneu Salvadora Catà ofereix un espai de trobada gratuït als col·lectius per, d’aquesta manera, oferir activitats gratuïtes per a la ciutat. Molts de cops arriben pel boca-orella, sobretot gent que ja està vinculada a altres espais de la ciutat, a l'hora d'iniciar-se com a col·lectiu o quedar-se sense espai. L'horari d'obertura al públic en general és de cinc de la tarda a onze de la nit, però les persones que hi participen directament tenen accés lliure a l'espai. Com si fos un hotel, que no hi ha porter, i cadascú pot venir a l'hora que vulgui.
- De quina forma us organitzeu?Tenim una organització completament horitzontal. Prioritzem el consens i, sempre que podem, evitem votar. Ens trobem un cop al mes. Són trobades més aviat de gestió: quina programació tenim, amb què ens trobem ara mateix o si hi ha algun conflicte immediat que hàgim de resoldre. En aquestes assemblees venen representants de tots els col·lectius. Acostumem a ser entre una vintena i una trentena de persones. A part, tenim l'AGO, que és el principal òrgan decisori de l'Ateneu. Ens trobem un cop l'any i, en cas que faci falta, podem fer una assemblea extraordinària per decidir coses més en l'àmbit ideològic o prendre decisions importants que afecten el futur de l'Ateneu.
- I amb aquests deu anys de trajectòria de l'Ateneu, com ha sigut la seva evolució?Inicialment, l'Ateneu va ser una ocupació d'una seu bancària que s'havia enfonsat amb la crisi immobiliària. Vam estar uns anys ocupant fins que La Caixa va comprar l'espai. Hi va haver una part de mobilització perquè ens volien fer fora, però vam aconseguir que ens fessin una cessió d'ús durant dos anys. Més tard, quan ens volien tornar a fer fora, vam negociar un lloguer i, finalment, el vam aconseguir, i és amb el que hem estat fins ara.
- Aquestes lluites, us han fet més forts? El fet d'haver resistit ha fet que la gent us conegui més i us tingui com a referents de la vida comunitària gironina?Ens ha fet aprendre molt. Tant pel que fa a la lluita com en reconèixer que si no generem nosaltres aquests espais, ningú ens els donarà. Perquè, al final, estem dinamitzant setmanalment i mensualment entre tres-centes i cinc-centes persones. Passa molta gent per l'Ateneu. S'ha de lluitar per aquests espais i cal que hi siguem.
- Parlant de lluites, ara toca tornar a lluitar perquè sembla que l'Ateneu està en perill. Què passa? Quina és l’última batalla amb la qual us enfronteu?L'última que tenim és amb La Caixa. Després de negociar i anar trobant l'equilibri durant anys, fa menys de sis mesos que ens van comunicar que si volíem continuar estant a l'Ateneu, ens quadruplicaven el lloguer. Estàvem pagant cinc-cents euros i el volien passar a dos mil sis-cents, una quantitat completament inassumible per un espai com el nostre. Teníem aquesta opció o bé comprar.
- Com heu reaccionat davant aquesta situació?Apostem molt pel projecte i tenim ganes que es quedi. Vam explorar l’opció de la compra posant-nos en contacte amb Coop57 perquè ens assessoressin i ajudessin a veure què podíem assumir. Vam fer una oferta a La Caixa, però s'ho han agafat com un insult directe i ens han amenaçat de denunciar-nos directament si no abandonàvem l'espai.
- Quina estratègia teniu davant aquesta situació?Ara mateix, estem pendents de si compleixen la seva paraula i ens denuncien. Reclamem molt aquest espai perquè és un caixer que va estar abandonat i que La Caixa va pagar amb diners del rescat per un preu absolutament ridícul. Ara ens demanen 330.000 euros i nosaltres estem posant sobre la taula 120.000 euros, però oberts a negociar. Considerem que estaríem pagant bastant més dels que a ells els va costar aquest local. L'hem rehabilitat. Li hem donat vida. Té un valor per la ciutat. Hem pagat lloguer durant molts anys. Per ara no podem parlar de les accions que durem a terme o quines protestes farem, però no ens quedarem quietes. No tenim cap mena d'intenció de marxar i lluitarem fins on calgui per no abandonar l'Ateneu, que és casa nostra.
- Quina ha estat la reacció de les persones de l'entorn, tant les que estan en contacte més directe amb l'Ateneu com les ciutadanes de Girona que coneixen la vostra existència davant el fet que us facin marxar d'aquí?Hem rebut molt bon acolliment tan part de la gent afina a l'ateneu com d’altres espais, altres ateneus i altres associacions que participen en activitats culturals de la ciutat de Girona. Tothom ens ha donat el seu suport. La gent ens pregunta. Veuen aquesta injustícia i empatitzen amb nosaltres. Si sortim als carrers, estaran amb nosaltres i ens acompanyaran en aquest procés.
- Quins són els valors que promoveu des de l'Ateneu?L'antifeixisme és un dels valors més importants que tenim ara mateix. Creiem que és una de les coses que està augmentant més en l'àmbit de Catalunya. L'anticapitalisme, també. Volem generar un espai que no estigui basat en el consum monetari i on oferir activitats gratuïtes per a tothom. També el feminisme i l'anticolonialisme. Ens considerem gent d'esquerres i plurals. No diem que no a cap persona mentre estigui d'acord amb aquests principis.
- Per acabar, què creus que aporta l'Ateneu a la ciutat de Girona?Li dona vida i organització ciutadana. Al final, és un espai per dinamitzar la gent de la ciutat, sobretot el jovent, necessari perquè la gent es pugui polititzar, per entendre que és important participar i lluitar per les coses. Si l'únic que fem és anar al bar a consumir, ens quedarem sense ningú que lluiti pels nostres espais i pels nostres drets. Des de l'Ateneu s’han mobilitzat les lluites al carrer: per l'habitatge, per la massificació turística, per la llibertat d'expressió. Si no es mou des d'aquí, des d'on es mou? Generem incomoditat perquè sempre que hi ha injustícia sembla que som nosaltres que ho posem sobre la taula. Però al final és imprescindible que hi hagi aquests llocs. Si no hi ha protesta, res canvia ni evoluciona.
Instagram Ateneu Salvadora Catà
