,
20/04/2015
Cinema i Art

Witness for the Prosecution (1957)

Si per una cosa Billy Wilder és un dels grans directors del cinema és per haver filmat grans pel·lícules referents de gèneres usualment tan dispars com són la comèdia i el thriller. Witness for the Prosecution és una obra clau i imprescindible de Wilder que articula magistralment ambdós generes, i una de les pel·lícules més aclamades pels cinèfils a través de les dècades.

L’argument de Witness for the Prosecution és una adaptació de l’homònima obra de teatre d’Agatha Chirstie sobre un home, Leonard Vole (Tyrone Power), que és acusat d’assassinar a una vella rica i sense descendència a qui curiosament ha llegat tota la seva fortuna a Vole sense que aquest tingui cap vincle de sang amb la difunta. Sir Wilfrid Roberts (Charles Laughton), vell advocat invicte, davant la petició desesperada de Vole d’ajuda, accepta portar el cas d’aquest home just abans que se l’emporti la policia del seu despatx. Aquest cas, ja difícil de per sí davant totes les proves en contra de l’acusat, esdevé impossible quan l’esposa de Vole, Christine (Marlene Dietrich), decideix per sorpresa de tothom en últim moment testificar en contra del seu marit.

Tot i tenir la trama algun moment no del tot convincent, Witness for the Prosecution és un gran referent del cinema de judicis, construït artesanalment amb tanta cura que és inevitable no sentir-se captivat i entretingut.

Els elements que conformen una obra tant lloada són de qualitat indiscutible. Pel que fa a l’intriga tenim, com hem dit, a Agatha Chirstie, segurament la dona més cèlebre dins la categoria d’escriptors de novel·les sobre detectius; l’elegant i captivadora femme fatale Marlene Dietrich; i una excel·lent recreació amb pèls i senyals d’un procediment judicial del sistema jurídic anglès dels anys 50. Per altra banda, d’una combinació com és Billy Wilder en la direcció i Charles Laughton com a protagonista, resulta inevitable l’explosió d’humor que sorgeix a través d’un advocat malalt del cor que acaba de sortir de l’hospital que, amb un assortiment genial d’ingeni i ironia, farà tot el possible per a provar la innocència del seu client i obtenir alcohol i tabac, tresors precisats els quals no tindrà fàcil d’assolir ja que es troba en una batalla constant amb la seva infermera (Elsa Lanchester), qui el vigila i li prohibeix tot vici i situació tensa.

Witness for the Prosecution és una història molt entretinguda que sap conduir i enganyar a l’espectador, deixant-lo en un constant estat d’incertesa sobre la innocència de l’acusat. Acompanyant aquest misteri, som ruixats gustosament amb una desfilada d’humor brillant i ben filat per part d’un dels personatges interpretats per Charles Laughton més recordats de la seva carrera. Sens dubte, Witness for the Prosecution es tracta d’una obra cinematogràfica universal, d’un director de grans clàssics, que hom ha de veure.

 

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Miquel Àngel Pérez-De-Gregorio Busquets va néixer a l’any 1991. Curiós des de la infància, va cometre l’error d’estudiar Filosofia, i el que és pitjor: no se’n penedeix. Amant de les lletres i les arts, no hi ha res que li agradi més que escriure i el cinema. No sap com ha arribat exactament aquí, però ja que hi és, es proposa parlar de cinema i fer recomanacions cinematogràfiques en aquest espai.

09/01/2017
El cinema fantàstic i de terror des de fa molt (o potser des de sempre) que es basa en la seva majoria en trucs previsibles i senzills, amb un guió simple que permeti un gaudi fast-food.
12/12/2016
Al llibre VII de la República, Plató ens explica a través de Sòcrates la universal Al·legoria de la caverna.
28/11/2016
Ahir vaig veure l’última pel·lícula del banyolí Albert Serra, un dels cineastes més innovadors del panorama europeu, i també potser dels més difícils de veure.
17/11/2016
Com a amant de terror, sóc una víctima més de la cantarella “ja res fa por”. El consum de pel·lícules del gènere al llarg dels anys ha fet que la por passés a ser espants i els espants a sorpreses ridícules i previsibles.
03/11/2016
Resulta enutjós no saber de certes pel·lícules que en teoria estan projectant en el cinema mentre em menjo els mocs sense saber de la seva existència.
19/10/2016
Sense que fos la meva intenció seguim en terres nipones, aquesta vegada retornant al director Takashi Miike, una de les bèsties negres del món del cinema.
12/10/2016
Ja fa temps que tenia ganes de portar al blog alguna pel·lícula d’animació. Però quina per començar? I agradarà la idea?