La ruta per les meravelles de Rafael Masó, el Gaudí de Girona

Recorrem els carrers de Girona des de la Casa de la Punxa fins a la Casa Masó

Andrea Bonet

02/03/2018

Entorn

És ben sabut que Barcelona té el "seu" arquitecte, i milers de persones d'arreu baden cada dia davant les joies modernistes de la capital catalana. Sabíeu, però, que a Girona també tenim el "nostre" arquitecte? Era vint-i-vuit anys més jove que Antoni Gaudí i la seva obra es coneix dins el moviment noucentista. Aquest corrent reunia sobretot gent de classe burgesa, amb idees que abraçaven l'ordre, la raó, la precisió i la claredat, en contraposició als corrents que l'havien precedit: el modernisme i el romanticisme, que es vinculaven a una manera de fer més arrauxada i passional. Rafael Masó va néixer al carrer de les Ballesteries, al cor del Barri Vell de Girona. Un dels projectes més importants de l'arquitecte és precisament la seva casa natal que ell mateix va re-construir i eixamplar. Es tracta d'un edifici que es veu també des de l'altra banda de la ciutat, camuflat entre totes les cases de colors que pengen damunt del riu Onyar. Per identificar la casa de Rafael Masó i distingir-la de qualsevol altra, haureu de buscar l'única que és de color blanc. Us proposem un recorregut per alguns edificis emblemàtics de l'arquitecte. Començarem la ruta prop de l'Estació de tren i l'acabarem a la casa natal, fent-vos passejar amb el cap aixecat, perquè observeu els edificis noucentistes més curiosos de la ciutat.

1. Casa de pisos de lloguer Teixidor, 1918-1922
O més coneguda per tots els gironins com Casa de la Punxa, aquest és un singular edifici que es caracteritza per la torre troncocònica decorada amb ceràmica verda, ben semblant a un barret de bruixa. Per contra, la resta del bloc és més aviat auster i amb pocs ornaments. A la planta baixa hi constaven uns magatzems que formaven part de les dependències de la Farinera Teixidor, el proper conjunt arquitectònic que us presentarem. Actualment, i des del 1979, és la seu del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Catalunya, que van dur a terme una restauració l'any que el van adquirir.

2. Farinera Teixidor
Ben a prop de l'edifici de la Casa de la Punxa, a l'altre costat del carrer de Santa Eugènia, s'hi troba un dels edificis més emblemàtics de Rafael Masó a la ciutat. Per culpa les obres de l'AVE aquesta és una zona que ha quedat en constant estat provisional, juntament amb el Parc Central, que de mica en mica torna a agafar forma. Sembla, però, que aquest edifici tornarà a lluir com es mereix davant de la plaça que acull l'entrada a l'estació dels trens d'alta velocitat. En origen es va projectar com un conjunt industrial dividit en dos blocs que s'unien gràcies a un pas: un dels dos cossos es va destinar a l'habitatge de la família Teixidor, i l'altre a les oficines. A través d'un passatge interior s'accedia al nucli de la fàbrica, magatzems i tallers. Deia Masó que, ja des de fora, s'havia de deduir el que hi passava dins: "Fins i tot les teulades i la cúpula seran blanques. Tot nevat! Vull que sigui realment la casa de les farines". Entre l'any 1993 i el 2000 es va restaurar el conjunt per acollir la seu del diari El Punt.

3. Casa Corominas
Si continueu caminant pel costat de La Farinera, en direcció al centre de la ciutat, arribareu de seguida a la plaça Marquès de Camps. Aquest sol ser un lloc de pas, un entrecreuat de camins de gent que corre per no perdre el tren o l'autobús i una fila de cotxes que circulen ràpidament per allà on acaba la carretera Barcelona. Caminant en direcció l'avinguda de Jaume I, passaràs pel número 3 de la plaça, i si t'ho mires amb perspectiva -atenció, que no t'atropellin!-, veuràs la Casa Corominas. Ressalta sobretot per la tribuna que sobresurt, com si a l'edifici li hagués crescut una panxa.

4. Casa Gispert-Saüch, 1921-1923
Arribats a l'avinguda Jaume I, la temptació seria continuar recte avall pel carrer Nou i seguir a la massa que s'endinsa cap al barri més vell, però abans d'això, tomba a la dreta i arriba fins el número 66, no és massa lluny. Just al xamfrà es veu un altre edifici de Rafael Masó: és la Casa Gispert-Saüch. Els acabats de la façana són de ceràmica vidriada de tons blaus. L'hauríem d'imaginar amb una torre semblant a la que hem vist a la Casa de la Punxa, però que finalment no va veure la llum.

5. Casa Lluís Batlle Dama, 1908-1910
Ara sí: torna unes passes enrere i busca el carrer Nou. Abans d'arribar fins al final, allà on el Pont de Pedra uneix dos sectors importants de la ciutat, trobaràs, a mà esquerra del carrer, una magnífica casa de tons cremosos amb decoració vermellosa a la façana. Masó no va acabar el projecte perquè el propietari li exigia cada vegada més simplificacions, tot i això, es distingeix d'entre la resta d'edificis del carrer.

6. Casa de pisos Salietti, 1914-1915
Un cop creuis el Pont de Pedra, tindràs tres possibilitats de camí: la Plaça Catalunya a mà dreta, la Rambla de la Llibertat a la teva esquerra, i recta aniràs cap a la Plaça del Vi, la de l'Ajuntament. Agafa aquest últim camí, i per fer-ho fàcil, que sinó és fàcil perdre's, pregunta pel bar Mon Oncle. Un cop hi siguis al davant, gira el cap amunt i no et costarà massa distingir l'edifici en qüestió: té quatre plantes i decoració a les finestres de la façana.

7. Casa Pérez Xifra, 1912-1913
Potser us heu aturat a fer una copa al bar que us dèiem, però encara no hem acabat la ruta. Tornarem a recomanar, per si de cas no coneixes els carrerons del Barri Vell de Girona, que preguntis pel restaurant El Bistrot, que és mundialment conegut -no exagero, se situa a les escales on es van filmar escenes de 'Joc de Trons'-, i no perquè pugis l'escalinata, sinó perquè des de la plaça de l'Oli, podràs observar la façana d'un edifici que va reformar Rafael Masó, i la decoració que s'aprecia des de fora n'és el testimoni principal.

8. La Casa Masó, 1910-1912/1918-1919
Estem a punt d'arribar a la destinació promesa, la casa natal de l'arquitecte. Si deixes enrere El Bistrot i continues en direcció allà on van els cotxes, arribaràs al carrer dels Ciutadans -no del partit polític-, i és aquí on no tindràs dubtes per distingir la casa on va néixer l'arquitecte gironí i que actualment es pot visitar com a Casa-Museu. Si fas la visita a l'interior, tindràs l'oportunitat de descobrir la decoració noucentista i el revestiment preciós d'aquest habitatge, que va anar-se eixamplant amb els números contigus, ampliant així la casa. Des de l'interior tindràs vistes al riu Onyar i els ponts que el travessen. De totes maneres, si pel que sigui no entres a la casa, et proposem un últim final alternatiu perquè puguis veure un interior noucentista: recula cap a la rambla i entra a la farmàcia que la corona, just davant del primer pont. És la farmàcia de Joan Masó -actual farmàcia Saguer-, on cada detall va ser dissenyat per l'arquitecte!