Foto: 

CEDIDA
La Rabassa, també anomanada Rabaça, Tortell de Nadal o Mona de Nadal.

El dolç empordanès de Nadal en vies d’extinció

La rabassa és una espècie de mona que els padrins regalen als fillols en poblacions de l’Alt i el Baix Empordà el dia de Nadal.
Paula Pairó
,
16/12/2019
Menjar i beure
L’Empordà és una terra de tradicions i costums. Una terra d’arrels pageses, de generacions bolcades a la terra i als oficis més primaris. Una terra de mar, de muntanyes i de conreus, i per últim una terra també amarada de turisme, de moltes cultures i de tradicions que s’han anat perdent. Quan arriba el Nadal, encara que cada dia menys famílies en conserven l’hàbit, el dolç més nadalenc és la Rabassa, una mena de tortell que –com marca la tradició– els padrins regalen als fillols. Aquesta tradició, també coneguda com a Rabaça, Tortell de Nadal o Mona de Nadal, es manté encara entre Figueres i Palamós, i molt concretament en la regió del Baix Ter (Colomers, Torroella de Montgrí o Verges). Aquest Nadal, reivindiquem les nostres arrels i posem sobre la taula la Rabassa!

Si parem l’atenció a com és aquesta mena de tortell, podem comprovar que segons l’indret pot tenir formes molt estranyes, com de peix i altres animals. També formes humanes, amb cames, peus i cara. Es tracta doncs, d’una massa de pasta de farina i matafaluga, tipus brioix, farcida de massapà. Tradicionalment, a diferència del Tortell de Reis, el de Nadal no porta ni nata ni fruita confitada.

També el podem trobar de forma rodona, amb un forat al mig, formant part així de la tradició de diversos tortells circulars que es troben en totes les festes del cicle d’hivern (de desembre a març) com el Reis, Sant Antoni, La Candelera o fins i tot per Sant Medir. Per la seva forma, aquest tortell s’ha relacionat en els seus orígens amb el Sol i amb l’Oroburos, símbol de la renovació cíclica de la vida i el renaixement.

Seguint el que marca la tradició, aquest dolç és un present que els padrins fan als fillols després que aquest reciti el vers de Nadal, el que antigament es coneixia com a dècima. A més, curiosament, hi ha un vers específic per aconseguir la Rabassa i que diu així:

“Bon dia padrí,
Nadal ha vingut;
doneu-me la rabassa
i Déu vós doni salut".

Tot i ser un obsequi dolç que el padrí entrega al fillol en mà, en algunes llars empordaneses encara es manté la tradició antiquíssima que la "Rabassa" la cagui el tió, fent servir una cançoneta que lliga, precisament, el nom antic del tió (rabassa), amb aquest tortell dolç de forma rodona:

“Caga rabassa, caga tió
avui és Nadal i demà no.”

Així doncs, ara que s’acosten aquestes festes, acosteu-vos a les pastisseries més tradicionals de la zona i pregunteu per aquest dolç. Les tradicions només es perdran si les deixem morir.

A