Martha Zein

Foto: 

Surtdecasa
Martha Zein

Martha Zein: "Qui no tingui esperit crític, no tindrà una relació de parella lliure"

L'escriptora ens parla del seu llibre 'Te puedo. Las relaciones de poder en la cama'
Anna Zaera
,
02/06/2020
Llibres
El llit és un espai on comencen les relacions de poder que després veiem molt clares a la societat. Posar el focus en la interacció més propera i íntima com a punt de partida per la crítica social és el que fa Martha Zein. Ella és experta en estratègies narratives literàries i audiovisuals i ha publicat llibres en els quals es pregunta sobre les relacions de parella i el poder com 'Lo que esconde el agujero: El porno en tiempos obscenos' o 'No es la religión, estúpido'. En el marc del cicle 'Parlem-ne?', organitzat per CoEspai i Cultural Lab, que vol donar espai a l'art com a eina transformadora, Zein va presentar el llibre co-escrit amb Analía Iglesias 'Te puedo. La fantasía del poder en la cama' (ed. Catarata). Hem parlat amb ella.
"Et creus que en aquests dos mesos no s'han produït trobades? La gent s'ha continuat movent amb taxi per anar a qualsevol lloc"

- Segons expliques al teu llibre, el llit és un espai on es veuen clarament les relacions de poder. Com arribes a aquesta conclusió?
Per experiència pròpia, i després de molts anys escoltant les meves amigues. Sóc addicta a escoltar històries de relacions afectives del meu entorn. Crec que aquestes narracions són un termòmetre molt fiable de les nostres llibertats. De fet, pel que fa al poder, crec que és més interessant el moment en què acaben les relacions, que el moment en què comencen. És molt significatiu veure com canvia una relació que en teoria estava basada en l'entrega mútua. Molts cops quan acaba es converteix en una batalla, moltes vegades amb els fills pel mig, i rivalitats que poden ser violentes.

- Quan mor l'amor apareix el poder?
Aquesta podria ser una tesi, però la que jo defenso és que el poder sempre està present, es manté, es gestiona o es regula, i quan l'amor es trenca apareix en primer pla. Nosaltres ja vam escriure un llibre al voltant del porno, partint de la premissa feminista que els assumptes privats també són polítics. Una relació sexual que està travessada pel porno està travessada pel poder. Llavors aquest estudi sobre el poder l'havíem fet a través del porno. Jo tinc un interès especial en el concepte de poder. Sempre diem que no al poder coercitiu. Volem canviar-lo i derrotar-lo, però quan se'ns atorga, com és el cas de les relacions íntimes, no sabem com gestionar-lo. Jo crec que la societat sempre es construeix des d'allò més íntim.

- Tornant al porno. Què vas aprendre del poder al voltant d'aquest món?
El punt de partida de l'anterior llibre és que vivim en una societat pornogràfica, que vol mostrar-se constantment. Allò poderós és allò que es mostra. Si ets visible, existeixes. Per exemple, ara amb la Covid-19 aquestes normes de no tocar-se són molt conservadores. El mateix sistema encaixa molt bé amb el porno, el manté i el promou. Què guanya el sistema amb el relat pornogràfic? Què guanya el sistema amb una sexualitat programada? Amb un imaginari estructurat? Això em fa pensar que hi ha alguna cosa revolucionària en la sexualitat. El fet que existeixi el porno promou que aquest sistema opressiu no es desmantelli.

- Ara feies un paral·lelisme entre el prono i la Covid-19. Què tenen en comú?
Que són formes de control. A l'ésser humà li interessen les ombres, veure què hi ha més enllà de la llum. I és aquí quan ve el porno a donar-te ombres i llums. Et diu "Jo t'ofereixo una ombra en què podràs treure el cap". Treure el cap a allò obscur sempre és molt atractiu. És una forma d'indagar en allò que no és, perquè la sexualitat en realitat és invisible. L'èxtasi és invisible perquè és un fenomen que es dóna en el món interior. Podríem dir que el porno és com una agència de viatges, et planifica la ruta fins on pots arribar. A diferència d'un relat eròtic, el porno estableix un camí únic, ens ofereix una solució fàcil i un model de conducta. I si no segueixes aquest model de conducta quedes expulsat del joc. Passa el mateix amb la Covid-19. Per què m'he de rentar les mans amb alcohol o lleixiu? No puc rentar-me les mans amb la terra del meu hort?

- El poder transcendeix el gènere o hi està associat? Entre dues dones que són parella també existeix el poder?
A veure, el tema central és trobar una definició de poder. La idea que tenim de poder és la que hem assumit. Un poder basat en la desigualtat i piramidal. Com vivim en una societat patriarcal ens regim per models de poder patriarcal. Aquest és el poder coercitiu i afecta totes les persones de tots els gèneres. Tota persona que estigui en una relació i no s'hagi qüestionat el poder acabarà reproduint el model antic en què un serà el tirà i l'altre el sumís. Si no t'agrada aquest concepte de poder, abans de criticar-lo, t'hauries de preguntar per ell. Si no, sempre estaràs tornant pilotes i cedint el teu poder perquè el model social l'exerceixi. Aquest exercici de repensar-nos, les dones fa anys que el fem per desenganxar-nos precisament d'aquesta estructura d'opressió patriarcal.

- Què és el poder per tu?
Per mi el poder és un tipus de vincle que una persona o un grup estableix amb el seu entorn amb el propòsit de portar a bon terme una acció transformadora i així assolir un propòsit bàsic a la vida que és perpetuar-se. El filòsof coreà Byung-Chul Han diu que tot ésser viu vol perpetuar-se. L'ésser humà té una consciència que ens permet portar a terme els nostres desitjos i les nostres necessitats. Per exemple, una persona rica posa tota la seva energia per no perdre la riquesa, una altra persona dedica la seva vida a promoure una revolució. De vegades, la desigualtat encaixa amb els valors ètics de l'època i llavors no es pot fer res, com seria el cas d'alguns matrimonis o ara de la Covid-19. El poder es pot basar en estratègies verticals, pot ser intermitent o per àrees o estar en consens constant. Pel que fa al poder també poden haver estratègies molt consensuades però que siguin poc transversals, com per exemple, les que puc acordar jo amb la meva parella però que no afecten res del nostre entorn.

- Quin hauria de ser l'equilibri de forces llavors en una parella? Com hauria de ser la relació de poder?
M'agrada que no hi hagi termes definitius. Parlar sobre el poder encara és un camp obert i poc habitat. El resultat que aconsegueixi cadascú no té un nom específic. A mi m'agraden les fronteres. Les fronteres per mi són com un paradís. Com més compartimentem el concepte de poder més fronteres hi podrem trobar. Jo el que reivindico és fer-nos preguntes que vagin més enllà de la primera i la segona. A mi escriure aquest llibre m'ha canviat.

- Canviaran les relacions de poder dels cossos després de la pandèmia?
Ja estan canviant. En l'entorn que jo em moc, aquests mesos l'objectiu ha estat continuar buscant una parella estable o bé tenir relacions sexuals furtives de risc. Jo vaig viure de manera conscient l'esglai de la sida. La gent s'ha trobat clandestinament aquests dies, i també s'han fet moltes trobades sexuals virtuals.  

- El confinament promou la família normativa i ha deixat soles les persones que no tenien parella estable?
Et creus que en aquests dos mesos no s'han produït trobades? La gent s'ha continuat movent amb taxi per anar a qualsevol lloc.

- Creus que les noves generacions promouran noves formes de poder més horitzontals? 
Jo crec que fins que no hi hagi un esperit crític ben arrelat, no. Qui no tingui esperit crític no tindrà una relació de parella lliure.

- Què esperes d'aquest cicle?
M'encanta relacionar-me amb gent que aporta sang nova. M'agrada el criteri de selecció de l'Amel, la comissària, perquè està basat en una revisió dels límits del cos. Un assumpte que a mi m'interessa molt.

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar