Exposició 'El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, sóc carn espaiosa que canta'

Exposició 'El meu cos coneix cants inaudits, la carn diu ver, soc carn espaiosa que canta: una recerca sobre gènere, monstruositats i esdevenir altre', una recerca col·lectiva sobre qüestions culturals vinculades amb la identitat i el gènere a partir d'un treball sobre el cos i l'anormalitat, és a dir, sobre aquelles "alteritats radicals" que qüestionen les normes, les figuracions i el que s'espera d'un cos.

L'exposició neix a partir d'una genealogia filosòfica que imbrica el feminisme, el posthumanisme, el xenomisticisme i les polítiques del desig, que intenten pensar el que pot i no pot un cos més enllà de la famosa frase de Spinoza.

Les artistes que en formen part presenten recerques difícils de sintetitzar sobre què passa quan anem esdevenint "altri", o bé ens posen –des del menyspreu o la por- en el lloc de "l'altra".

L'exposició és un cant coral sobre les possibilitats vitals i creatives quan els cossos de les dones surten del lloc que la societat els ha assignat i on el que es prioritza no és tant la pregunta de "qui sóc jo" sinó "què esdevinc".

> Artistes participants: Hélène Cixous, Laia Estruch, Forugh Farrokhzad, Maria Isern, Marina Núñez, Txe Roimeser, Jara Rocha, Femke Snelting  i Mireia Trias.