La mirada d'en Xemi

Des d’un pla detall mirant a càmera obviant les ulleres, se’ns presenta la foto de perfil de tot un gurú dels aromes en nas i en boca de Reus, en Xemi de l’Orangette. Sovint tendim a preguntar-nos com es fa cultura dins una ciutat i des de quins espais pot fer-se. Doncs bé, en Xemi, sí, fa cultura, des d’on? Des del carrer Aleus cantonada Vilar, és a dir, des de la botiga de gourmets anomenada l’Orangette. Seria fàcil encasellar la figura de Xemi Pujals en la d’un mer aconsellador de vins i queviures varis, tot i que ja podem dir d’entrada que la seva funció com a venedor no passa per descriure mecànicament els seus productes sinó que te’ls fa estimar des del coneixement i la passió. És fàcil, un entra sense saber què vol i surt convençut d’endur-se quelcom més enllà d’un present, hom sap que s’està emportant tresors efímers que repercuteixen al saber fer de la cultura gastronòmica d’un país. Aquest amor al que ven no és l’únic mitjà pel qual fa cultura, potser només és l’excusa perquè en aquesta botiga hi passin coses especials.

 

Ja feia temps que jo hi anava a comprar i em deixava endur pels seus consells apassionats quan, de cop i volta, ell em proposa anar-hi tocar. Anar-hi a tocar? Doncs sí, des de dins de la botiga el Xemi grava petites degustacions de cançons de músics locals i després les penja dins l’apartat de la seva pàgina www.lorangette.com al bloc The Wine Shop One Song Concerts. L’art dins de la botiga no s’atura aquí sinó que, aquest cop gràcies a la seva dona, l’encantadora Jaqueline, aconsegueix que la gent s’aturi a mirar uns aparadors dignes de galeria amb temàtiques periòdiques on també hi col·laboren figures de renom local.

 

L’engranatge social que aconsegueix amb la seva difusió a la xarxa fa que es mimi contínuament al fidel que segueix els actes de la botiga. D’aquesta manera, l’Orangette envia periòdicament invitacions a tastos on el mateix productor del vi ve expressament per parlar del seu producte i ensenyar aquells detalls gustatius que sovint se’ns escapen. Gratament recomanable!

 

Aquestes són moltes de les parts oficials que ens permeten parlar d’un racó reusenc on podem trobar cultura, però la part màgica és la casualitat, l’encontre personal amb la botiga dins el context de tarda avorrida. Un pot anar allà sense saber què passarà i sortir amb una lliçó sobre la música laietana, amb la recomanació d’un llibre esgotat de les memòries de l’enginyer de so dels Beatles, amb un tast casual conduït per un comercial andalús que passava per allà i un llarg etcètera que demostren l’ebullició contínua d’aquest espai. En fi, la visita a l’Orangette ens aporta un xic més d’alegria, ja sigui pel remei del vi o per la bona mirada que en Xemi contagia cap a tot el que li apassiona.