,
09/04/2017
Lletres i pensament
Practical Magic

Hi ha una nena...

'Aún cuando no creas en Dios, no les digas a tus hijos que Dios no existe' (Natalia Ginzburg)

Hi ha una nena en un passadís llarg que sent presències i hi ha un home que camina encorbat i no sap estimar les dones. Hi ha una mare amb els ulls freds i les mans petites que estima un home calent i delicat que marxa sempre massa d'hora. Hi ha un germà que no va ser i hi ha una nena en un passadís llarg que el pensa molt i sempre el plora enfora i no troba mai consol. Hi ha una nena que no té amics i que sent una llàstima traïdora, a vegades pensa com si hagués nascut gran perquè va sortir d'una mare molt sàvia. Hi ha una ferida al pit que la va fer miop de tant mirar-se endintre. S'està quieta i estirada, hiverna com un petit mamífer. No li agrada bellugar-se massa ni els jocs gaire estridents, només vol guaitar terrats i antenes per la finestra. Hi ha una mare, una àvia i una tieta que li diuen que són bruixes i que tenen poders, com les de 'Prácticamente magia', i des d'aleshores quan té molta pena es mareja i se'n va. La gent pensa que és un xic dèbil i trencadissa però ella sap fer alguns trucs i quan el món es torna hostil fuig de cop sense moure's gaire, no fan falta encanteris. Hi ha uns canells fluixos i un cor esquinçat perquè la nena no tenia pare quan calia i ara veu la mare, que és preciosa, i ha hagut de controlar-se els plats, el pa i la xocolata per assemblar-s'hi una mica. Hi ha una nena que ho treu tot, perquè no sap què fer-ne d'aquest torrent que la desboca, perquè no en té prou amb rebre que li cal donar sense reserves i quan s'escapça tota per dins pensa en les mans de l'home calent que té els dits grossos i que no crida mai o dibuixa una trena negra en un full i s'imagina que té el cabell molt llarg.

 

Hi ha una nena que s'ha fet gran i compara tots els homes amb l'home calent i delicat que té els dits grossos. Vol un pare on trobar descans perquè no són seus els amics de la mare, ni els oncles ni els homes afectuosos. Hi ha una nena que ha buscat germans en homes petits i prims que tenen noms molt curts i fan servir poques paraules. S'ha fet sàvia perquè té grans amics i se sent mare de tots quan els besa i els abraça. Hi ha una ferida que no cura mai i encara viu al pit i s'ha fet més miop de tant mirar-se endintre, però hi ha una nena que s'ha fet gran i li encanta portar ulleres i se les compra ben grans com les de la mare que surt preciosa als àlbums de fotos. Hi ha una àvia, una tieta i una mare que ploren enfora i no troben mai consol perquè també tenen nenes petites que van viure amb homes encorbats i ara habiten a la memòria clavades com estelles. Però com que era veritat, que eren bruixes, saben riure i trucar-se per telèfon i dir-se vida meva, filla meva, amor meu, t'estimo molt. Hi ha una nena que s'ha fet gran i ha començat a córrer per no marejar-se tant i menjar més xocolata. Ja no vol trenes llargues i s'ha tallat els cabells i els porta ben curts i s'acarona el crani mentre es dutxa.

Hi ha una dona que cuida d'aquesta nena i de les nenes de les altres dones, que són amigues i fan rotllana i troben la manera de caminar soles en passadissos llargs. Hi ha una dona que ha sabut acariciar velles presències.

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Anna Fernández (Sabadell, 1986) Anna Fernández (Sabadell, 1986) és llicenciada en Història de l’Art i màster en Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat. Ha treballat durant molts anys com a llibretera i actualment es dedica a la docència. Col·labora amb la Casa Baumann, en iniciatives d’organització, comunicació i gestió cultural. 'Cova' és el seu primer poemari.

19/02/2018
Diu el comitè invisible que vivim embrincant possibles, com si la nostra existència irremeiable no fos suficient o prou fiable, com si haguéssim de construir hipòtesis constantment sobre totes les vivències provables o sobre el
11/12/2017
Se'n parla molt, últimament, d'aprendre a curar-nos, a fer pinya, a cuidar-nos en tribu.
10/11/2017
La primera vegada que vaig tenir aquesta sensació, la certesa de que alguna cosa no quadrava, va ser un Nadal de fa tres anys.
04/10/2017
Hi ha una dona prima i menuda que té el cabell molt blanc. Viu en un petit poble de Castella. Davant de casa seva s’hi estén un camp d’oliveres que sempre he imaginat infinit i per on camino sovint, fins i tot en somnis.
09/08/2017
Escoltes el que et diuen les onades: que els qui t’estimaran, voldran que et moris. Perquè els estimaràs, voldràs morir-te. La lògica implacable de l’amor. La lògica implacable de la mort.
12/07/2017
Últimament he llegit força a diverses dones a qui se'ls hi atribueix l'etiqueta de feministes. N'hi ha una que em captiva especialment perquè es nota, al llegir-la, que ha reflexionat força sobre el que escriu i comunica.
07/05/2017
“Cada forat pot ser ferida o finestra”(Laura López Granell)