Esmolat Rock Matadepera

Estava repassant l'Agenda de Surtdecasa (en realitat no), i m'he adonat que fa molt que no penjo un blog (la veritat és que si no en penjo un aquesta setmana em fan fóra del Crew. No cobro res però va molt bé per lligar amb noies que porten ulleres de pasta a la galeria Tigomigo).

Total, que aprofitem el blog per presentar l'ESMOLAT 2015 de Matadepera amb una crònica de l'ESMOLAT 2014 (WTF?). L'únic que pot fer cròniques de concerts que no han passat és en Lluís Huedo de Gent Normal. Total, llegiu-la, la meva, mireu el vídeo del festi, i feu like a la pàgina de Facebook per estar al lloro de les activitats que farem durant tot el 23 de Maig del 2015.

PD. Aquest post és el primer que vaig escriure.

3, 2, 1, rock!

Comença el curs 2014/2015 i tornem a la feina, aquest estiu ens ha deixat baldats i realment necessitem posar ordre a les nostres vides. Aquesta va ser la BSO de l'inici d'aquest estiu tan Esmolat!

Era 7 de Juny de 2014, dissabte, i em despertava a les 7 del matí. Vaig tardar ben bé tres quarts d’hora en vestir-me i “sentir a la meva mare cantant i cridant, t'estimo però de vegades sembles tonto”. A les 8 havíem quedat amb el tècnic de so i el seu equip per muntar tot el tingladu “muntanya amunt anava pujant, cada cop el cim era mes lluny”. Vaig pensar: potser no t’hauries d'haver liat amb un follón tan heavy. I “no em deixo de preguntar què passa” on m'he anat a posar? Sigui com sigui ja hi érem posats i tot s'anava muntant dins el termini, alguns músics ja estaven a l'escenari, els OPATOV feien les proves de so mentre en Generó i en Guillem (L'Hereu Escampa) descarregaven els trastos, més tard arribaria en Toti (Autodestrucció), i en Càndid a l'últim moment per fer-me pujar els nervis acumulats.

Els problemes se succeïen ràpids però també se solucionaven sense dilació. Les paelles sortien tard i vam decidir que els concerts comencessin just en acabar de dinar. La gent estava tranquil·la i el sol picava fort, les primeres cerveses regaven els fetges dels assistents i fins i tot em vaig permetre aturar la meva feina d'organitzador uns instants per respondre unes preguntes a uns nois que feien un documental (més tard descobriria que eren els nois de Tartana, va por ustedes!). De sobte va aparèixer "ella" i vaig sentir “l'olor de l'estiu als seus cabells”. Una cosa dins meu em deia que tot el que estava fent ho feia per ella, però ràpidament la vaig saludar i em vaig posar a treballar un altre cop. Apreto als músics perquè el concerts comencin a l'hora: Rose & The Others, El Dofí Malalt (+Guillem), l'Alex Monterov... Els nervis desapareixen, tot funciona correctament, la gent s’ho passa bé “els edificis tremolen mentre ballem al seu voltant”.

Tot anava rodat i vaig decidir atansar-me a la barra per demanar l'enèsima copa i de sobte em poso a pensar que “amb això no hi havia comptat, que ja no tinc fetge”. Però tot i la visió propera del nostre concert me la vaig demanar, sense remordiments, mentre en "Roger Pelàez canta SAU", (no, en serio, no canta SAU). Una noia porta buscant-me les pessigolles tot el dia però me la trec de sobre amb una finta “no t'enganyo no t'ho pensis”, “passo per un mal moment, ja fa temps que no estic bé”. La veritat és que només pensava en "ella". La vaig buscar però ja havia marxat. Vaig pensar: es perdrà el meu concert i jo a ella (d'altra banda aquest seria el millor estiu de la seva vida, acompanyada, és clar, d'un dels meus millors amics). Després dels últims concerts, primer Esperit! (+Guillem) i després el nostre, Les Dents Afilades, ja havia foragitat totes les opcions de follar, baixàvem de l'escenari i recollíem els trastos mentre ens atatxonàvem gola endins una altra copa, “els matins son foscos i les nits no tenen sol”.

“Estic ben desorientat, nomes noto la nàusea” i m'acosto fent tombs fins al reducte de gent que s'apila a la barra, mentre tots els músics recullen els seus trastos. “Entremig de la gent s'alçà el fum d'un cigarret, que era com el nen Jesús ros i blanquet” una amiga d'en Nil, el cantant de Les Dents, va apareixer entre la voira i la gentada. Portava un somriure maliciós, malintencionat, i em va xiuxiuejar a cau d'orella que “la guspira que encén el desig l'atreia cap a mi”, nerviós i tremolenc vaig fer un glop de la meva copa fixant-me que ja “no hi havia mes gel per fondre”. L'ambient es tornava estrany, l'alcohol feia estona que s'havia acabat a la barra, i la gent “buscava el camí de tornada a casa seva”.

Vam enfilar junts el camí cap a casa el Nil i ella es va encendre l'últim cigarro al menjador. Fumava lentament i amb sensualitat, la fina samarreta transparentava i acariciava la que semblava la pell suau d'un àngel. Ens embriagava l'olor de l'última copa que quedava a la taula del menjador i un cendrer ple de cigarrets a mig fumar, “però els àngels no tenen sexe tenen tabac”. Ens vam adormir, i a cau d'orella, “vaig sentir la meva nena cantar, "noi, et seré sempre fidel, pero de vegades sembles tonto" i jo li vaig contestar “no hi trobaràs res als meus calçotets, només respostes ambigües”.

Escolteu la banda sonora del blog a Spotify: BSO - Esmolat Rock Matadepera

OPATOV - Look like a Fool

OPATOV - Couch on a Field

L'Hereu Escampa - margarides

L’Hereu Escampa - la font

L'Hereu Escampa - ingràvid

L'Hereu Escampa - Mà Freda

Autodestrucció - a la puta merda

Autodestrucció - apuntau a l'iman

Autodestrucció - la birra

Autodestrucció - em vull morir fumant