Sense paraules (metafòricament parlant)
Benvolguts amics i amigues;
Algunes vegades la Realitat s'avorreix de sí mateixa, impulsada per l'afany humà d'igualar-la constantment amb la pesada i monòtona rutina. Farta n'està que no sapiguem veure els regals que ens brinda a cada instant. Malalta se sent que ens cansem tan ràpid d'ella, abandonant amb tanta pressa la curiositat i l'empenta que de nens teníem tan interioritzades. Cansada de ser quelcom sense valor entre els homes i dones, gemega i s'enfurisma amb tots nosaltres. Ella que porta anys i anys al nostre servei, creant sense descans meravelles sense cost que amenitzen la vida com ningú més ho sap fer.
I és en aquests moments de ràbia continguda quan sent un estrany impuls de deixar-nos a tots astorats, moguda per un anhel quasi infantil de demostrar que ella és molt meś del què ens imaginem. Es disfressa sigil·losament amb les teles de la fantasia i baixa fins a la Terra amb la ferma intensió d'inundar moments de les nostres vides amb pinzellades d'inversemblança capaces d'aturar el temps, inclús fer-lo desaparèixer, a aquells que els ha tocat ser-ne testimonis. Quan acaba la funció se'n torna al seu amagatall i se'n riu de tots nosaltres, colla d'incrèduls desagraïts, que no acabem d'entendre què ha passat per molt tangible que hagi estat l'espectacle.
A tots ens ha acariciat alguna vegada i quan ho ha fet, ja res torna a ser el mateix. Escenes que superen els somnis, per què passen de l'experiència al record, i cada vegada que el convoquem de nou al pensament ens tornen a embolcallar amb una flaire de misticisme i pau que ens empenyen a mirar la vida amb nous ulls.
Ahir la Realitat va tornar a superar la ficció. Ahir els afortunats d'assaborir la ofrena vam ser nosaltres.
Ahir la bellesa ens va venir a saludar.
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.
En els darrers anys, centenars de joves han marxat de la ciutat al camp. Més enllà del mite de la vida rural, aquests són els detalls que mai s'atrevirien a explicar.
11/11/2014
Eren les 10h del matí. Feia un sol espatarrant i un ventent que refrescava l'ambient, òptimament. Can Tortuga havia rebut convidats, alguns de dues i altres de quatre potes. Tots plegats ens dirigíem tranquil.lament a alimentar els corrals.
