,
07/04/2015
Poesia
Imatge: Masao Yamamoto

Els fugaços poemes de Nika Turbiná

La poeta Nika Turbinà (Yalta, URRS 1974 - Moscú, Rússia 2002) va ser una nena prodigi, tocada per la genialitat, però també travessada pel dolor. Als 4 anys va escriure el seu primer poema i als 12 era ja una escriptora consagrada. Va tenir insomni al llarg de tota la infantesa, i diuen que a l’entrar a l’adolescència va començar a dormir bé i va perdre màgia poètica.

Als 16 anys va mantenir una relació amb un director de manicomi seixanta anys més gran que ella. A partir de llavors apareixen problemes d’alcohol, s’aguditza la inestabilitat emocional i deixa d’escriure.

Amb 28 anys es va impulsar des d’una finestra i va morir.

Lluny de la innocència pròpia de la infància, els seus poemes són d'un talent i una lucidesa extraordinària.

 

Amb només 6 anys va escriure:

¿QUIÉN SOY?

¿Quién soy?
¿Con los ojos de quién
miro este mundo?
¿Con los de mis amigos? ¿familiares?
¿de los árboles? ¿ las aves?
¿Con los labios de quién
capto el rocío de la hoja
caída a la carretera?
¿Con los brazos de quién
abrazo este mundo,
que es tan indefenso y frágil?
Pierdo mi voz entre las voces
de los campos, las lluvias, los bosques,
de las tormentas de nieve y de las noches.
Pues ¿quién soy?
¿En qué he de buscarme?
¿Cómo respondo a todas las voces
de la naturaleza?

 

Amb 7 anys:

A MAMÁ

Me falta
tu ternura,
Como el aire
para un ave moribunda.
Me falta
el trepidar angustiado
de los labios tuyos
Cuando me siento sola,
me falta la sonrisa
de tus ojos.
Mirándome,
tus ojos lloran.
¿Por qué en este mundo
el dolor es tan negro?

¿Será porque estás sola?

 

Amb 9 anys:
 

MUÑECA

Yo soy como una muñeca rota.
En el pecho olvidaron
poner un corazón
y me dejaron innecesaria
en un rincón oscuro.
Soy como una muñeca rota,
solo escucho, antes del amanecer,
al sueño quedamente susurrarme:
"Duerme, querida, 

larga, largamente.
Volarán los años
y, cuando despiertes,
la gente querrá de nuevo
cargarte en brazos,
acunarte, simplemente jugar,
y latirá tu corazón..."
Solo es horrible esperar.

 

LAS NOVEDADES DEL DÍA

Espero
a que alguien
me pregunte
qué vi, con quién,
dónde estuve.
Entonces abro mi libro de novedades.
¿Quieren oír noticias?
Quién murió, quién se fue,
quién se quedó solo...
¿Podemos
simplemente quedarnos en silencio?
Observemos por la ventana
el último tranvía que pasa...
Me gusta mucho la casa adormecida.
Y cuando las novedades del día
se cubren de polvo.
Yo entiendo,
no es a mí a quien esperan.
*

SIN TÍTULO

Tú y yo hablamos lenguas distintas.
Las mismas letras,
Pero palabras extrañas.
Vivimos en distintas islas,
Aunque en la misma casa.
 
 
 
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Patricia Fornés (1980)

Psicòloga de formació, educadora i dinamitzadora juvenil de professió, i amant de la poesia i altres formes d'expressió artística. Impulsora i coordinadora del cicle de recitals Bau_bafarades de poesia (juntament amb Bau House i l'(h)o.r.i.n.a.l.) i membre de l'organització del festival poètic Elixir com ajudant de direcció artística.

L'insomni dels peixos és un espai on hi cap tot allò que alimenta plaentment l'esperit i alleuja les tempestes de l'ànima. Hi trobareu poesia, i altres passions.

02/06/2015
Tothom té coses a dir, però hi ha éssers humans que han tingut una trajectòria vital que els fa tenir més coses a dir que altres, i que, a més, les saben dir molt bé.
07/04/2015
La poeta Nika Turbinà (Yalta, URRS 1974 - Moscú, Rússia 2002) va ser una nena prodigi, tocada per la genialitat, però també travessada pel dolor.
31/01/2015
Sylvia Plath va néixer a Boston l'any 1932 i va morir a Londres 1963. Només tenia 31 anys quan es va suicidar. Els seus poemes exploren la seva angoixa, els seus conflictes, la pròpia visió de si mateixa i la fascinació pel suïcidi.
09/01/2015
“De prop, ningú no és normal” Il·lustració: Zhan Ni Li
25/12/2014
YO EN EL FONDO DEL MAR En el fondo del mar hay una casa de cristal. A una avenida de madréporas da. Un gran pez de oro, a las cinco, me viene a saludar.
25/11/2014
La Mireia Calafell (Barcelona, 1980) és una poeta que (m'/ens) agrada.