Minipimer cultural
,
13/01/2015
Cultura

Una història Temerària

Al carrer Plana de l’Hospital núm. 26, al bell mig de Sant Cugat, quelcom de nou i viu, molt viu, #estàpassant. Benvinguts a Cal Temerari!!!!
 
Som a l’any 50 a. C. Tota la Gàl∙lia és ocupada pels romans… Tota? No! Un poblet del Nord habitat per gals indomables rebutja una vegada i una altra, ferotgement, l’invasor. O potser som en un llogaret del Vallès, el nom del qual sí vull recordar, on hi viuen gentilhomes i dones d’aquells que guarden armes i alabardes en armers. En tot cas, si rondeu aquestes contrades, en ple nexe de les línies de ferrocarrils, podreu trobar un espai on les paraules cooperació, comunitat, autogestió, contracultura, entitats i col∙lectius, entre d’altres, omplen la boca dels seus habitants. Se’n diuen Temeraris perquè junts estan emprenent una temeritat. Es defineixen com a assemblearis perquè es creuen de debò aquesta mena d’organització i de forma de treball. Es senten participatius i col∙laboratius i realment prediquen amb exemple. I a més els apassiona xerrar, explicar i debatre el seu projecte amb qualsevol possible temerari que els presti una orella durant uns
moments.
 
En una ciutat (que molts ens entossudim a seguir anomenant poble) conformada per una població bipolar, gestionada per un únic color històric i incontestable i on sota cada pedra hi ha més de 1000 anys d’història i com a mínim una entitat sòciocultural, un projecte com aquest promet donar molt a parlar. Com sempre, els que es mouen són els mateixos sospitosos habituals; per una qüestió de lògica i estadística, tots ells i elles provenen de mons associatius, d’entitats i grups socials reivindicatius i habitualment bel∙ligerants amb les institucions. Insisteixen en què no hi ha cap ideologia concreta marcada rere el projecte, però que els valors, els principis i els objectius són els que marquen al seu manifest. La seva vessant integradora es veurà a mida que el projecte creixi i vagi madurant; la seva capacitat transformadora es posarà a prova en molts moments durant els propers mesos, sobretot en un any com el que ens ve a sobre, ple de promeses, propòsits i despropòsits polítics. El que és segur és que neix un projecte que pinta sòlid, ple de bones intencions i coherències, i amb una il∙lusió que els desborda pels porus de la pell.
 
Tal i com escriu Rothfuss, cal recordar que “les històries de debò no acostumen a agafar el camí més recte”. (frikicita del dia) I segurament les històries que donarà Cal Temerari en aquesta nova etapa faran moltes voltes. Però no poden quedarse únicament amb donar voltes i més voltes, també necessiten personatges potents, estranys, heroïnes i herois. Una bona història estarà plena d’aventures, emocions, amors i desamors, girs de guió, perills insospitats i triomfs espatarrants. Per a tot aquell a qui pugui interessar  #esbusquentemeraris.
 
Personalment puc dir que serà molt emocionant poder anar seguint la seva història de prop. Molta sort @CalTemerari i els millors desitjos per a aquesta nova aventura!
*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

I tu què fas? A què et dediques? ... Jo?... uf... (suor freda)... sóc del sector cultural... Però què fas exactament?
I aquí és on comença la "verborrea" d'aquest bloc, que va de tot una mica i d'allò relacionat amb la cultura local i de proximitat. (Fos a negre).

Jo de gran (no) vull ser com tu
02/06/2015
Aquests dies és possible que veieu adolescents pàl∙lids, caminant nerviosos pels carrers amb suor freda i cara d’angoixa. No són les conseqüències de la festa; són les proves d’accés al seu futur.
Llegir més
Què m’importa el que digui l’autor?
27/04/2015
Ja de petita sempre m’havia frustrat molt el joc aquell que consistia en posar peces de diferents formes dins una caixa a través d’una tapa que tenia forats.
Llegir més
GITANES: El ball (un cas d’estudi)
09/02/2015
Què hi fan més de 300 persones donant bots, totes suades, un dilluns qualsevol, a les 23:30h, a 2ºC, enmig de la plaça del poble? Què pot ser que aplegui a pares i mares, pro
Llegir més
Una història Temerària
13/01/2015
Al carrer Plana de l’H
Llegir més
LA GUERRA DELS MONS (locals) 1a Part
01/12/2014
A H.G. Wells i O. Wells. Que les vostres paraules ens guiïn en la nostra inesgotable lluita. * Tota similitud amb d'altres guerres marcianes narrades amb anterioritat és completament intencionada.
Llegir més
Sempre acaba sortint bé
31/10/2014
- Em podria posar una cervesa sisplau?- No sap com ho sento, però les copes no surten fins d’aquí a 17 minuts. (digué ella somrient sense pestanyejar)
Llegir més