Sílvia Sagalà
,
21/03/2016
Llibres

Olga Xirinacs: "S'escriu molta poesia però l'interès editorial baixa perquè la gent no en compra"

Un poema de l'escriptora tarragonina serveix per celebrar el Dia Mundial de la Poesia 2016
Olga Xirinacs

Foto: 

cedida
Avui, 21 de març, és el Dia Mundial de la Poesia i tot el país té la mirada posada en una de les autores més prolífiques del Camp de Tarragona, Olga Xirinacs. La Institució de les Lletres Catalanes encarrega cada any a algun literat que escrigui un poema que és traduït a una vintena de llengües i, enguany, es difondrà l'obra de la tarragonina, ‘Preneu les roses’. A més, s'organitzen més d’un centenar d’activitats relacionades amb la poesia amb l’objectiu de popularitzar-la. No és l’únic homenatge que es farà enguany a Xirinacs, la seva obra també serà el fil conductor de la Primavera Literària que fa uns dies va engegar la ciutat de Tarragona.
"El país està en una situació difícil però manté l’esperança"
Olga Xirinacs va néixer el maig de 1936, des de ben petita es va interessar per les lletres i ja no se’n va poder desenganxar mai més. Ha escrit poesia, novel·la, conte, novel·la curta per a joves, assaig, prosa poètica, viatges… i ha obtingut els premis més importants de la literatura en llengua catalana, tant en la modalitat de poesia com en la de narrativa, d’entre els que destaca el títol de Mestre en Gai Saber dels Jocs Florals de Barcelona de 1978. Té 80 anys i encara no ha perdut la seva passió per l'escriptura, de fet assegura que cada matí s’asseu davant de l’ordinador a escriure unes ratlles.
 
- Com és el dia a dia d'Olga Xirinacs?
Escriure al matí, primer responent correus, després fent obra de creació o bé dedicant-me al collage, que és una gran afició que tinc. De tarda, televisió, passeig, llegir i partida de l'Scrabble. Cal dir que faig el dinar i el sopar, o potser això ja se sobreentén.
 
- Sempre la mateixa rutina... 
La rutina l’entenc com un camí agradable i la gent n’ha desvirtuat la paraula. Ve del francès routine, caminet que repetim i ens agrada, el passeig convenient. El món consisteix en rutines: dia/nit, blanc/negre, estiu/hivern... tot arriba, volta i torna.
 
- Escriu poesia des que és adolescent, què té que tant l'atrapa?
Sempre he llegit poesia. A casa hi havia una bona biblioteca, i ara nosaltres tenim 10.000 llibres. M’ha agradat expressar-me en poemes. Faig poesia satírica en castellà i català. Quan l’escric en castellà signo com El Gaitero de las Peñas (per la meva ascendència asturiana). En català sóc Lo Gayter del Glorieta (si sóc a Mont-ral) o Lo Gayter del Balcó si sóc a Tarragona; en record de Joaquim Rubió i Ors, que era Lo Gayter del Llobregat. Cal tenir en compte la ironia.
 
- Què li sembla que un poema seu serveixi per celebrar el Dia Mundial de la Poesia?
La Institució de les Lletres Catalanes em va encarregar el poema d’aquest any. N’estic molt contenta perquè serà conegut en 20 llengües diferents i recitat en biblioteques i escoles.
 
- En quin estat de salut es troba el gènere?
Està molt bé que es faci conèixer la poesia a tots nivells. A vegades les criatures fan millors poesies que molts adults, i això és mèrit dels mestres. Hi ha molts poetes, al país, penso que potser més dones que homes. Hi ha molts concursos, també, però on comença a baixar l’interès és a l’hora de publicar. Molta gent escriu i poca gent compra poesia. No és un gènere fàcil, encara que molts ho pensin.
 
- Diu que ha escrit en castellà com a forma de protesta per falta de traduccions, com estan les coses ara?
La majoria d’obres que comprem els catalans són traduïdes. La força de la publicitat estrangera és molt forta. No hi ha una correspondència. Aquí molt poca gent pot veure els seus llibres traduïts a altres llengües. Sempre m’han dit, quan ho he sol·licitat a les institucions: “t’ha de demanar una editorial estrangera”. Ah, sí?, i qui em coneix, per demanar-me? Són poques ganes de treballar a favor dels escriptors.
 
- Suposo que la cosa es dificulta si un ve de comarques...
I tant! Als diaris locals llegim gent de Barcelona en amunt que presenten llibres. Ben poques vegades hi figura la gent d’aquí. I això que al Camp de Tarragona, i a Tortosa, tenim molt bons escriptors, però no acabem de passar les fronteres interiors. Només cal veure quins llibres es presenten a les televisions dites catalanes.
 
-  A banda de Mercè Rodoreda, vostè és la unica dona distingida com a mestra en Gai Saber. Ser dona l'ha condicionat d'alguna manera? 
Crec que no... Treballar molt m’ha permès guanyar els premis que m’han donat, i això ho considero com un examen cada vegada, convocat per tribunals diferents. M’ha ajudat molt tenir accés al món de l’art, perquè aquesta atenció global enriqueix la literatura. Per això deia abans que escriure bé no és fàcil.
 

Joan Miró i Olga Xirinacs, als Jocs Florals de Barcelona de 1978 (Foto: cedida)
 
- Domina les noves tecnologies?
Internet és un gran auxiliar. Per exemple, escric de cinema i vull saber el compositor de la banda sonora: Internet me’l dóna a l’instant, cosa que no pot fer una enciclopèdia. Internet ajuda la meva memòria, endreça els meus escrits i escaneja els meus dibuixos per poder-los enviar. El blog m’agrada, sobretot: aconsegueix un grup d’amics -reduït, sempre és millor- amb qui es pot mantenir una conversa. Supleixen moltes vegades els amics de ciutat que ja no poden sortir amb nosaltres per trobar-nos en un cafè. Gent senzilla i amable, sense pretensions. Els pretensiosos només tenen els blogs per a la seva pròpia vanitat.
 
- Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona l'homenatjaran fent, per primera vegada, un espectacle basat en els seus textos. Com ho valora?
De la millor manera possible. Sóc persona de premis i partidària de premis com a forma de sortida de l’escriptor. L’homenatge és perquè faig 80 anys, i el considero com una carícia literària de tots els que m’estimen, que a aquesta edat tots necessitem companyia.
 
- Ha participat en la selecció dels textos?
En alguns moments, com el de la dramatització dels contes, que es farà al Museu d’Art Modern, sí que hi he participat. L’espectacle, o el conjunt d’actes me’ls van venir a notificar perquè en tingués constància.
 
- Deixem les lletres i canviem de tema. Com veu el país en aquests moments?
En una situació difícil però mantenint l’esperança. Tenim molta oposició dins del nostre país mateix. A Tarragona, segons dues enquestes de pertinença, solament un 11% se sent català. Hi ha molts tarragonins, això sí, però no tots amb el sentit d’identitat de país.
 
- Com està vivint el procés?
Amb esperança.
 
- Darrerament es parla molt de drets socials...
Hi ha uns drets humans que hauríem d’anar rellegint, i amb això ja bastaria. Però sóc realista. En la correspondència entre Einstein i Freud, Einstein li pregunta el per què de les guerres. Freud li respon que l’home porta dins seu l’instint de destrucció. Vist això, cada esforç que es faci per la pau i el benestar de la persona ha de ser prioritari.
 
- Per acabar, què li agrada quan surt de casa?
Passejar pel bosc i, si pot ser, per l’alta muntanya.
 
 
Tant de parlar de poesia al Surtdecasa.cat ens han agafat ganes de llegir un bon poema, així que us deixem el que Olga Xirinacs ha escrit expressament per celebrar, enguany, el Dia Mundial de la Poesia:
 
PRENEU LES ROSES
 
Mireu, és tan sols un moment. Contempleu
com entra la primavera de sang verda.
Preparo el meu quadern per escriure una estona
sobre aquest fenomen que arriba en silenci.
Potser un vent lleu, potser un mestral
mourà les fulles de les mèlies,
de les moreres i dels avellaners,
portarà el perfum dels jacints a les places,
sobre tombes recents, sobre les oblidades,
i recordarà a vius i morts que en aquest mes de març
hi ha un dia que en diuen dels poetes. De la poesia.
Tolstoi va escriure “Resurrecció”, la contundent entrada
a la força del viure i a l’ambició dels homes,
tot en una sola pàgina, la primera.
Oh, sí, llegiu-la. Perquè si alguna cosa cal que digui el poeta
és que la vida torna i es fa lloc, i que els homes
lluiten contra tota natura. Contempleu, també,
la “Primavera”, d’Odilon Redon al museu Pushkin:
la dona rosa i nua sota l’arbre immens,
i no cal dir res més en aquest dia vint-i-u de març.
L’he escrit ja fa molts anys, aquesta primavera,
mentre els llorers creixien i oferien
corones victorioses. Preneu les roses
abans no s’esfullin. Fulles i fulls de llibre 
s’abandonen a la fràgil esperança del poeta.
 
 
I, com sempre fem als nostres entrevistats, li hem demanat a l'Olga que ens digui quines són les seves cinc cançons de capçalera. Són aquestes tot i que a la llista hi falta la cançó 'Madrigal' d'Apel·les Mestres, que no hem trobat a Spotify:
 

 

També et pot interessar