Santi López-Villa: "En les organitzacions del futur, els treballadors tindran més temps per pensar i per crear que per operar"

- Què diferencia una organització emocional d'una que no ho és?
En realitat no hi ha cap organització que no sigui emocional: totes ho són. La qüestió que es planteja és quin tipus d’emocions són les que mouen les empreses i organitzacions del nostre temps. En general, l’emoció que impera en les organitzacions és la por. Aquesta emoció és la que fa que no siguem innovadors, que no puguem treballar en equip i que hi hagi maltractament entre les persones que hi treballen. Aquesta és l’emoció que fa que el teixit empresarial es deprimeixi i sigui poc eficaç, poc útil i gens humà. Aquestes són les anomenades “empreses tòxiques”.

- Quins símptomes determinen la salut emocional d'una empresa?
Els símptomes giren al voltant del grau d’autoestima de l’organització i de la capacitat que aquesta té de generar felicitat individual i col·lectiva. Altres trets diferencials són la capacitat per celebrar i per agrair, la humilitat de l’equip humà i la capacitat d’acollida tant de les persones com dels nous coneixements. Una empresa amb una salut emocional òptima té capacitat per transformar positivament a les persones que hi treballen, fent que es desenvolupin personalment i professionalment. El resultat sol ser una empresa àgil, amb una gran facilitat d’adaptació i vocacionalment innovadora.

- Construir organitzacions/empreses des de la racionalitat condueix al col·lapse de les mateixes?
Ja fa dècades que sabem que la raó per sí sola és miop. En canvi, la intel·ligència emocional permet donar sentit a la raó, a l'aquí i l’ara. Una empresa, si té un muscle humà saludable, no ho és perquè tècnicament siguin els millors, sinó perquè tenen la màgica habilitat de combinar un alt coneixement amb un amor immens per allò que fan, per les persones amb qui conviuen i pel món pel qual treballen.

- Perquè funcioni una organització ha de conjugar diferents tipus d'intel·ligències?
Les intel·ligències no s’escullen, sinó que es reconeixen, es potencien i s’agraeixen. Una organització ha de tenir l’excel·lent missió d’impulsar aquelles habilitats i potencialitats que cada persona té i que són úniques i irrepetibles. Una empresa, pel seu bé i pel bé col·lectiu, té el deure de tractar a cada individu com un potencial de coneixement inesgotable. Cada persona no és solament una intel·ligència, sinó una versió d’una intel·ligència polièdrica i singular, i el seu conjunt fa manifestar la tan anomenada “intel·ligència col·lectiva”. Cal entendre a l’altre com el valor més gran d’una organització, i cal vetllar-lo i cuidar-lo amb infinita humanitat. Així i solament així podrem gaudir de comunitats intel·ligents i humanitzades.

- Alguna idea per empoderar tots els talents d'una empresa?
És urgent pel bon futur de les empreses introduir sense dilacions la filosofia humanística. Una filosofia que desperti consciències i treballi pel reconeixement de totes i cada una de les persones. Pensem que a les empreses només cal pensar en feina i no és cert. Cal trobar el sentit del projecte: el sentit de l’aquí i l’ara.

- No és pot treballar només per diners?
Cal saber què vincula els treballadors a l’empresa més enllà dels diners. Sense un sentit individual i col·lectiu, no cal parlar de gestió per competències, ni de cicles de millora continuada, ni de motivació o de qualitat. Cal dedicar temps a pensar i prendre consciència. En les organitzacions del futur, els treballadors tindran més temps per pensar, per ser creatius, per reinventar-se i per reconèixer-se que no pas per operar. Serà un futur molt més eficient i molt més eficaç, i sens dubte seran organitzacions sostenibles i altament innovadores. Els humans participarem en les organitzacions, no per guanyar diners, sinó per desenvolupar-nos i per tenir experiències úniques i enriquidores que ens acostaran a entendre el món a través de projectes i persones, amb fins d’una altíssima qualitat humana i espiritual.

- Quina és la salut emocional de les empreses ebrenques? Algun tret o particularitat que les fa singulars?
Les empreses d’aquí destaquen per una habilitat exquisida: la capacitat d’acollir. L’acollida és un bé escàs i es considera un dels aspectes de la intel·ligència emocional més estratègics. L’acollida és una gran oportunitat per rebre, no solament al de fora, sinó també a allò que desconeixem com pot ser el talent, el coneixement i noves maneres de fer. L’acollida ens permet també acollir allò que podem arribar a sentir. El gran repte d’aquest segle serà ser més corresponsables amb nosaltres i amb el mediambient, i això només es podrà fer si les organitzacions són capaces d’integrar en les seves gestions la intel·ligència emocional més sublim que podrem arribar a tenir, sens dubte, la intel·ligència de l’amor.