Anna Zaera
,
13/02/2017
Activa't

Joan Enric Reverté: "A la vida sempre s’ha de mirar endavant i fer constants adaptacions"

El que va ser conegut com Pare Jony continua compromès, ara des de la seva entitat 'Provocant la Pau'
Joan Enric Reverté

Foto: 

Cedida
Joan Enric Reverté a Idomeni
En els últims dies, la campanya 'Casa nostra, casa vostra' s'ha presentat en diverses poblacions de les Terres de l'Ebre, fent visible part de l'entramat associatiu de la zona, que s'ha bolcat amb aquesta campanya que neix d’un gran grup de persones independents que van coincidir als camps de refugiats de la frontera de Grècia amb Macedònia fent-hi projectes professionals o de voluntariat i que, a la tornada, van veure clar que havien de denunciar la situació de les persones refugiades. Un dels més involucrats ha estat l'activista Joan Enric Reverté, conegut en el seu moment com el Pare Jony, que després de deixar la seva activitat com a sacerdot ha dedicat el seu temps a diferents projectes humanitaris i, darrerament, també ha estat a Idomeni per posar el seu gra de sorra en aquesta anomenada 'crisi migratòria' que viu la Mediterrània. Reverté ha participat en els darrers dies, amb la seva entitat 'Provocant la Pau', en els actes de presentació de la campanya 'Casa nostra, casa vostra' que s'han fet a les Terres de l'Ebre. Hem parlat amb ell.
"Com a experiència positiva, estic content d'haver aconseguit impulsar una escola, amb la implicació dels refugiats i de voluntaris internacionals. Els nens van tenir un espai digne d’educació, cultura i pau mentre van ser a Idomeni"

- Joan Enric, quina és la teva participació en la campanya 'Casa nostra, casa vostra'?
Com a entitat, 'Provocant la Pau' fa temps que es va adherir a la campanya. Quan es va fer el grup de 'Casa nostra, casa vostra' a les Terres de l’Ebre, de seguida es van posar en contacte. En aquell moment estàvem a Grècia en plena Operació escalfor, repartint les 15 tones d’ajuda humanitària en 7 camps de refugiats. Quan vam tornar, ens vam incorporar a les reunions i estem participant en els actes a les Terres de l’Ebre, com presentacions, recollida de signatures i organització de la manifestació del 18 de febrer a Barcelona per a demanar l’acollida de persones refugiades i migrants.

- Quina ha estat l'experiència que més t'ha impactat d'Idomeni?
Com a experiència positiva, estic content d'haver aconseguit impulsar una escola, amb la implicació dels refugiats i de voluntaris internacionals. Els nens van tenir un espai digne d’educació, cultura i pau mentre van ser a Idomeni. Com a experiència negativa, l’atac que vam patir al camp de refugiats el dia 10 d’abril de 2016 per part de l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. A la tarda, es va viure el terror quan van caure dues bombes molt a prop de la tenda de l’escola i vam haver de convertir l’escola en hospital. Encara tinc els crits dels nens gravats al cervell perquè es van quedar cecs i no trobaven els seus pares.

- Quina sensació tens quan arribes allà?
Que baixes al pou de la misèria humana, on han quedat atrapades milers de víctimes que fugen de la guerra i el terror. En un moment, em venien al cap els interessos miserables que hi ha al darrera i que estan provocant tant de sofriment a milions d’innocents del món: ànsia de poder, venda d’armes, racisme, tancament de fronteres, manca de voluntat política... Quan anàvem coneixent les persones, ens vam trobar una gran hospitalitat i moltes ganes de participar en els projectes que els humanitzaven. Quan van desallotjar el camp d’Idomeni, a la majoria els van portar a camps militaritzats, que són llocs molt tristos.

- On ha quedat el Pare Jony?
Una part continua amb el compromís social i humanitari. En altres aspectes com el personal, laboral o musical, hi ha un punt i a part. Em vaig trobar amb mobbing i abús de poder, fins que em van donar de baixa de l’empresa. Vaig assumir la responsabilitat d’haver fet les coses segons el que es viu en el segle XXI, intentant donar resposta als reptes actuals. Però hi ha persones que estan ancorades en altres segles, en l’abús de poder o en l’enveja. En la vida sempre s’ha de mirar endavant i fer constants adaptacions. També s’ha de mirar la part positiva, que en aquest cas és tenir més llibertat per a poder dedicar-me al compromís social i humanitari. I és l’essencial: passar per la vida ajudant i fent el bé, especialment als més desafavorits.

- Em consta que Films Nòmades està fent un documental sobre la teva persona. Què creus que els interessa de la teua història personal?
Creuen que hi ha experiències, valors i ideals que poden ser interessants per a la humanitat.

 

També et pot interessar