Concert 'Dues sonates amb un motiu romàntic'

L’octubre de 1802, a Heiligenstadt, Beethoven va escriure el seu testament. Va descriure la seva sordesa i com aquesta malaltia el va separar de la vida social. Va considerar el suïcidi, però va aferrar-se a la vida a través de l’art, perquè encara no havia creat tot allò que portava a dins. Això el va portar a ressorgir amb la Simfonia núm. 3, l’Heroica, la qual va trencar amb la tradició musical anterior; és un homenatge a Prometeu i a la força humana que ens empeny a continuar vivint a pesar del dolor. Es considera l’inici del Romanticisme.

La sonata núm. 5, per a piano i violoncel, op. 102, publicada el 1817, està dedicada a la comtessa Maria von Erdödy; qui va ser l’artífex de l’acord pel qual Beethoven es quedaria a viure a Viena a canvi d’una pensió anual, simplement per a exercir el seu ofici de la manera en què estimés més oportuna. Això convertí Beethoven en el primer compositor “lliure” de la història. Tanmateix, va ser escrita per al violoncel·lista Joseph Linke, tutor de les filles de la comtessa.

Així mateix, la sonata per a piano i violoncel, op. 64, de York Bowen, de 1921, es troba un cop finalitzat aquest extensíssim període musical. Per això, els contemporanis de Bowen van considerar aquesta sonata, i de retruc gairebé tota la seva producció, obsoleta.