Judit Monclús
,
05/07/2017
Arts

Gal·la Sabaté: “Tinc moltes ganes d’investigar la fusió dels llenguatges i fer coses on hi hagi música i moviment”

Parlem amb l’actriu d’Horta de Sant Joan que al setembre recalarà al TNC amb l’obra ‘Desig sota els oms’
Gal·la Sabaté

Foto: 

Judit Monclús
Gal·la Sabaté
Ha acabat de representar ‘Nina’, basada en ‘La Gavina’ de Txèkhov, a la sala Atrium de Barcelona i al setembre s’estrenarà al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) amb l’obra ‘Desig sota els oms’ dirigida per Joan Ollé. Gal·la Sabaté (Horta de Sant Joan, 1993) entra trepitjant fort a l’escena catalana. La crítica ja l’assenyala com una actriu a qui caldrà seguir-li la pista. A Surtdecasa l’hem volgut conèixer una mica més.
"No hi ha una cultura potent teatral més enllà del que tenim aquí i les institucions tampoc fan res perquè això canviï"

- Quan te n’adones que el que vols és ser actriu?
Cap als 10 anys vaig veure clar que em volia dedicar a alguna cosa artística. No sé ben bé d’on va sortir ni per què, però ho tenia clar. Tampoc sabia si fer pintura, dansa... No sabia cap on focalitzar-ho. Fins que un dia, l’actriu i performance Maria Stoyanova va venir a Horta de Sant Joan a fer una espècie de retir espiritual durant un any i va dir que faria classes de teatre. M’hi vaig apuntar però era una cosa estranya, no era el típic teatre amateur que pots fer en qualsevol lloc, però el que feia m’interessava molt. A partir d’aquí, vaig decidir estudiar el Batxillerat Artístic a Reus i ja vaig tenir clar que volia ser actriu i entrar a l’Institut del Teatre.

- Com recordes el primer dia que vas posar els peus sobre un escenari? Quin va ser el teu primer paper?
La primera vegada va ser quan feia el Batxillerat, en una assignatura de teatre. Fèiem l’obra ‘Criatures’ de les T de Teatre i el vam representar en diferents llocs. Es va confirmar encara més el que jo pensava, que jo havia de fer això tota la vida. Tot i ser un aspecte dels estudis, de cop es materialitzava una cosa que havia estat molt dins del meu cap però que no havia pogut fer abans.

- Tenies alguns referents en qui t’havies fixat?
Tinc un referent de país però potser una mica pobre... [riu]. Em va marcar el capítol de l’Institut del Teatre que apareixia a la sèrie ‘Plats Bruts’. De fet, els referents me’ls he marcat a partir de la meva carrera però al principi no m’havia fixat en ningú especialment. Sabia què volia fer i poca cosa més.

- Hi ha alguns papers que haurien de ser d’obligatòria interpretació per a tot actor?
Ara he estat fent ‘La Gavina’ de Txèkhov i penso que hi ha coses modernes que estan molt bé però que els autors de teatre clàssic, els que van crear a partir del segle XX el teatre modern com són Ibsen o Strindberg, sabien escriure molt bé personatges teatrals. Quan agafes els seus textos, viatges per tot arreu. Et demanen una flexibilitat com a actor que ja et trobes en llegir el text. No fa falta que sigui una escenificació o una posada en escena molt potent. Llavors, crec que interpretar un clàssic d’algun autor dels segles XIX i XX és un bon referent.

- Creus que els joves tenen prou cultura teatral o és una assignatura pendent?
Crec que no. Potser hi ha gent que té molta curiositat i ho busca, però en un àmbit molt general no tens massa accés a allò que s’ha fet o es fa a nivell europeu. No hi ha una cultura potent teatral més enllà del que tenim aquí i les institucions tampoc fan res perquè això canviï. Jo estava estudiant el Batxillerat i hi havia un llibre d’història de la música i de la dansa, però fèiem teatre a partir d’un dossier que s’havia fet la professora. És un terreny una mica desconegut.

Gal·la Sabaté a 'Nina' - Sala Atrium
Gal·la Sabaté a 'Nina' - Sala Atrium

- Passat l’estiu comences a assajar al Teatre Nacional ‘Desig sota els oms’, sota la direcció de Joan Ollé. Què ens en pots avançar?
Encara no hem fet ni la primera lectura però és una obra que compta amb un repartiment excel·lent amb actors com Ivan Benet, Pep Cruz i Laura Conejero, entre d’altres. En aquesta obra, hi ha un moment que està ambientat en un poble on hi ha una festa i llavors hi ha unes persones que formem part d’aquest poble i d’aquesta festa. Faig una aparició breu però és un pas. En tinc moltes ganes perquè puc treballar amb gent amb molta experiència però aquest cop ho faig des d’un punt més amagat, no tinc la responsabilitat d’estar davant de tothom. Tinc moltes ganes de divertir-me i d’aprendre molt.

- S’acostuma a dir que ser actor equival a entrar en un món complicat. Ho has viscut així?
És molt complicat accedir-hi perquè no és un país que dóna moltes oportunitats. No hi ha càstings. Vaig tenir la sort que a l’Atrium van fer càsting perquè buscaven gent més enllà de la seva companyia, que és molt petita. A partir d’aquí, suposo que m’aniran sortint més coses. És complicat perquè has de conèixer la persona adequada, estar en el moment adequat en el lloc indicat i són tants els factors que poden decidir si tens sort o no. Jo considero que ara n’estic tenint molta. De fet, el camí a accedir al que vols fer després dels estudis queda travat i sembla que si surts a TV3 ja ho tens solucionat. Jo estic molt contenta de poder començar fent teatre i a partir d’aquí, el que surti. Em feia pànic que la primera cosa que fes fos televisió perquè t’exposes al màxim.

- I ara, què penses quan la crítica et defineix com una actriu que val la pena descobrir?
Quan ho vaig llegir vaig pensar: “Però això què és?”. Va ser del tot inesperat. Em va fer molta il·lusió però alhora vaig pensar que de la mateixa manera que parlaven de mi, podrien parlar de molta altra gent. Jo sóc molt de les que no s’ho creuen massa. Això és una muntanya russa i ara potser tot va bé però potser l’any que ve te’ls pots passar sense treballar.

- A més de teatre, has fet curtmetratges, videoclips... Quins reptes et proposes en la teva carrera?
A nivell econòmic està molt bé tenir feina en llocs com el Teatre Nacional i seguir en aquest tipus de produccions, que és el que m’agradaria per viure d’això, però ara tinc moltes ganes de crear una companyia amb uns companys de promoció. Tenim moltes coses a dir i jo tinc moltes ganes de fer un estil de teatre que m’agradi, de creació, diferent. Tinc ganes de desenvolupar noves formes d’escenificació que vagin més enllà del teatre de text, que és al que estem acostumats aquí. A la resta d’Europa, com ara a Berlín, és molt propi però aquí, no. Tinc moltes ganes d’investigar la fusió dels llenguatges i fer coses on hi hagi música i moviment, que no es perdi el text però que l’obra no giri només al voltant de la paraula.

Més informació: 

També et pot interessar