Àlex Espuny

Foto: 

Lokomotoraful
Àlex Espuny

Àlex Espuny: "La cultura és el que salvarà les Terres de l'Ebre"

Entrevistem l'activista cultural d'Alcanar, a les portes d'un nou Perkal, espectacle clandestí de contracultura i transgressió
Neus Barberà
,
15/06/2022
Arts
Inquiet per naturalesa, obert de ment, amant de qüestionar-s'ho tot i convençut de que a la vida s'ha d'experimentar. Àlex Espuny (Alcanar, 1976) - fotògraf i productor multimèdia de professió - entén la cultura com allò que ens fa descobrir nous mons, que ens porta a replantejar-nos les coses i que ens fa créixer com a societat. Lo Perkal, la proposta clandestina, organitzada amb l'ajuntament d'Alcanar, que arriba a la seva cinquena edició aquest proper 25 de juny, n'és un clar exemple. Amb aquesta excusa, conversem amb ell sobre el poder de la cultura, el futur de les Terres de l'Ebre i la importància d'obrir la ment.
Compartir i no competir. Aquí és on realment mai hi ha perdedors

- Un espectacle a cegues del qual només saps el dia i l'hora. Un missatge de whatsapp que t'arriba amb un codi QR que s'activa un parell d'hores abans per saber-ne l'ubicació. Què ens podem trobar a un Perkal?
Des d'un espectacle de circ fins a un concert d'electrònica avantguardista, passant per una actuació de teatre de carrer o d'un grup de música coreana. I tot això en llocs del poble poc habituals, amb la intenció de revaloritzar-los i donar-los nous usos.

- Quina és la resposta de la gent?
La gran frase sol ser 'Gràcies per no haver dit lo que feies perquè, si ho haguésses dit, no hagués vingut. I ara estic flipant amb lo que acabo de vore'. Aquest 'anar a cegues' és precisament un dels grans pilars de Lo Perkal perquè significa obrir la ment, creuar una frontera i estar predisposat a deixar-se sorprendre.

- I a confiar en els programadors, també.
Exacte. En realitat, anar a un lloc a cegues no és tan transgressor com sembla. Molta gent es compra l'abonament d'un cicle, d'un festival o de l'auditori de torn sense saber ni conèixer què hi ha programat. Això significa que la gent valora i confia en la feina que hi ha al darrere. Et pot agradar més o et pot agradar menys, però los Perkals sempre són propostes cuidades i molt pensades.

 

Lo Perkal a les oliveres mil·lenàries de l'Ermita del Remei d'Alcanar | Foto: Lokomotoraful
- Un luxe de propostes en un territori com el nostre.
És que un altre dels pilars de Lo Perkal és ajudar a pujar l'autoestima. Perquè moltes vegades, encara avui, es relaciona el món rural amb un no cultivar la ment, un no cultivar el gust per les coses ben fetes. I esta pujada d'autoestima crec que és importantíssima per al poble i per a les Terres de l'Ebre en general.

- Vivim al millor lloc del món i no ens ho creiem?
N'estic convençut. No és la indústria ni el turisme massiu el que ens salvarà. Lo que ens salvarà serà la cultura, perquè estic convençut que intel·ligentment sabrem fusionar el que és una oferta cultural de molt alt nivell, com ja s'està fent, amb el patrimoni, el paisatge i la singularitat que tenim. Perquè és una riquesa increïble i, sempre ho dic, no som natros els que hem d'envejar als de fora, sinó que són els de fora els que ens estan envejant a natros. I només ens falta creure'ns-ho.

- Els polítics, quin paper tenen en tot això?
En el meu cas, tinc molta sort. M'agrada pensar que sé plantejar bé les coses i tinc poder de convicció, però també és realment cert que, a l'ajuntament d'Alcanar, hi ha ment oberta, una sensibilitat molt elevada i molt d'interès en la immersió cultural, no només buscant les coses mainstream ni tampoc buscant només les coses cultureta ultra sibarita, sinó tenint en compte que hi ha molts públics culturals diferents, i que això és el que ens ha de diferenciar.

- Perquè com es financen Los Perkals?
Per una banda, la Regidora de Cultura de l'Ajuntament d'Alcanar posa una part econòmica, les facilitats en espai i en assegurances, i també en temes més burocràtics. I per una altra banda, el públic que assisteix als Perkals també col·labora amb les seues aportacions. Entre una cosa i l'altra, i sobretot amb la col·laboració de molts voluntaris que s'impliquen en el projecte o que ajusten molt els preus dels seus serveis, es pot finançar prou bé. I al final, s'està oferint una proposta que realment podria ser molt cara i amb una inversió elevadíssima de diner públic, a un preu molt assequible.

 Lo Perkal al Pati dels carros de la Casa del Marquès d'Alcanar | Autoria: Lokomotoraful

- Creus que el futur de la cultura està precisament en esta col·laboració público-privada?
Que es puga fer simbiosi entre la part pública i política i la part d'activisme cultural, social i d'emprenedoria privada és molt beneficiós per al territori. I no parlem només de retorn econòmic, sinó de valor afegit. Si les Terres de l'Ebre es posicionen com una zona atractiva culturalment, les empreses tindran més facilitat per tenir treballadors molt qualificats i amb moltes ganes de viure aquí. Hem de tenir aquesta “mirada llarga” perquè, si ho veiem així i avancem en aquesta línia, el futur el trobarem aquí. La confiança que tinc en això és brutal. És fe!

- I anem cap aquí?
Ja s'està creant una xarxa miscel·lànica molt potent on tot s'interconnecta i on tothom col·labora, sí. Cadascú amb la seva política i amb la seva filosofia, però realment és una xarxa que s'ajuda entre ella i això enriqueix moltíssim. Perquè encara que cada col·lectiu, cada associació, cada grup d'amics o cada activitat individual tingui el seu projecte, al final està tot molt relacionat. I és que lo que suma és compartir. Compartir i no competir. I aquí és on realment guanyem o, millor dit, aquí és on realment mai hi ha perdedors. I aquesta corrent hi és i penso que, a la que aflorarà i començarà a sortir el fruit potent de tot això, hi haurà part privada i part pública que li sabrà greu no haver pujat al carro abans. Perquè ve molta potència.

- Ve potent, també, Lo Perkal del proper 25 de juny?
Lo bo de Lo Perkal és que no té cap frontera, no té cap límit, perquè no ens n'hem posat cap. I això dona vertigen, però ens permet fer qualsevol cosa. Cap Perkal defrauda i el del 25 de juny ve potent i petador de pataques. Prometem grans dosis de feminisme combatiu, contundència anarquista, atacs sense miraments als plats i fotre-li fort al bombo. I tot això en una localitzaciós secreta que quan el públic la descobreixi es quedarà flipant.

Més informació: 

Facebook Àlex Espuny

A

També et pot interessar