Joan Pera: "Els polítics catalans també han begut de l'humor del Capri"

Sempre fa il·lusió sentir directament la veu catalana de Mr. Bean i Woody Allen. Joan Pera és un home de 63 anys que s'ha dedicat tota la vida a l'espectacle. Ara presenta Joan Pera Capri  la fusió de dos grans mites de l'humor català. Pera ha aconseguit calçar-se el cognom d'un dels seus mestres per reinterpretar els monòlegs que van fer riure a tota una genració durant els anys vuitanta. El dimecres 29 d'agost actuarà al Teatre Municipal d'Ulldecona, havent passat el 26 d'agost per Ascó, interpretant una altra obra, Violines y Trompetas. 

 

- Explica'ns en què consistirà l'espectacle a Ulldecona.

Reculo en el temps per recuperar l'humor del Joan Capri, però filtrat per mi. Són monòlegs del Capri interpretats per mi amb totes les ensenyances del Capri...

 

- Què et va ensenyar el Capri?

Sobretot a saber acostar-me al públic. Saber parlar a la gent, simplement dient-los la veritat. Nosaltres som actors socials. Només exposem aquelles perplexitats i preocupacions de la gent del carrer... El Capri és el gran creador de l'humor català. Els polítics catalans també han begut d'aquest tipus d'humor.

 

- Quin polític l'ha fet servir més?

(Riu) Jo no li diré pas. Però ja s'ho pot imaginar..."Voleu fer el favor de callar?"

 

- Com definiria vostè l'humor català?

És l'humor sense 'xiste'…Fa gràcia la manera d'explicar les coses...

 

- És un humor de persones que no acaben de comprendre el món...

Sí, exacte! Molt semblant a l'humor del gran Woody Allen o també del Groucho Marx…

 

- Sembla un humor més fàcil, però suposo que és al contrari...

Sí, no tothom és capaç de fer-lo. Aquest humor és més profund, és més subtil… La gent riu, però després no se'n recorda de què ha rigut…

 

- Suposo que aquest humor, a part dels seus personatges, també està molt lligat a la seua personalitat...

Sí, sóc el mateix a l'escenari que a fora. Sempre sóc més en Joan Pera que els meus personatges. De fet, no faré  mai un personatge de teatre que allò que faci no m'hagi passat a mi…

 

- En quin moment es troba de la seua carrera?

Estic en un moment molt bo. Ha estat un gran repte recuperar l'humor del Capri. A més, tinc la gran sort de ser un actor del meu país al qual la gent estima. Em sento estimat tant dintre com fora de l'escenari.

 

- Farà vacances?

Noo! Ara tinc més bolos que mai... Ja les faré quan pugui.

 

- Ha estat a les Terres de l'Ebre?

Sí, hi he vingut bastant. L'any passat vam venir amb la meva dona, ens feia il·lusió passejar-nos pel Delta i per La Ràpita, Amposta... i ara tinc moltes ganes d'anar a Ulldecona. Saps per què?

 

- Per què?

Perquè jo el primer paper que vaig fer el vaig fer a la Passió d'Esparreguera. Les ciutats que representen la Passió els tinc molt carinyo. També tinc ganes d'anar a Ascó, tinc uns amics que segur que m'esperaran amb una ampolla d'oli (riu).

 

- I per acabar, com porta l'absència del Paco Moran?

Amb el Paco vam aconseguir fer una parella institucional.Tot i que estava malalt, sempre vam mantenir la il·lusió d'algun dia poder seguir fent la funció. Al acabar-se definitivament, ja prens consciència que és una cosa irrepetible. Et quedes amb un buit per sempre. Seguiré fent riure, però aquella història s'ha acabat.