Anna Zaera
,
29/07/2015
Arts

L'adult amb cara de nen etern

Aquest jove de La Ràpita alterna la informàtica amb el teatre i l'escriptura
David Comuñas

Foto: 

Anna Zaera
David Comuñas
David Comuñas (La Ràpita, 1986) és un jove inquiet. Dic jove, però en realitat a ell no li agrada gaire que el defineixin per l'edat. Com si cada edat tingués unes connotacions predefinides en les que no s'hi sent massa representat. Deu ser que és molt precoç per algunes coses, i molt poc per d'altres. O simplement que ell marca els ritmes de la seva existència, sense deixar que les cronologies estàndar l'interfereixin més del compte. També la seva vida acadèmica està marcada per una constant fugida dels programes reglats, dels temaris oficials i de l'obsessió per la “titulitis”. Comuñas és una "rara avis" que surfeja a través dels seus interessos, la majoria dels quals li aporten aprenentatges que, segons explica, mai sap on l'acabaran portant. De fet, aquest noi amb cara de nen de còmic alterna el seu treball com a informàtic i la gestió de la seva botiga d'informàtica, amb el teatre o l'escriptura. Àmbits que no estan tan lluny com semblen.
“A mi m'agrada fer i provar moltes coses. L'inconvenient és que no pots aprofundir tant com voldries i algunes es queden a mitges”

Una de les gestes més destacades de la seva biografia està vinculada al món de la informàtica. Quan era adolescent, juntament amb el mediàtic Pau Garcià Milà, van coincidir al Webmàsters Independents en Català, de Cultura i Àmbits Cívics (Wiccac) , un projecte que s'ha convertit amb el temps en l'observatori de l'ús del català a Internet, però que en un primer moment va ser la primera assocaició de webmasters catalans .“Els webmasters eren les persones que gestionaven webs tan a nivell de programació com de continguts”, explica fent memòria d'un rol que, amb la diversificació de professions vinculades a l'era digital, s'ha difuminat. Sembla díficil de combinar l'excatitud de la programació informàtica, amb la lliure associació dels esperits creatius. Però no és tan així com sembla. “Els informàtics aprenem més sols que a través de la informació reglada”, explica. “A mi m'agrada fer i provar moltes coses. L'inconvenient és que no pots aprofundir tant com voldries i algunes es queden a mitges”, continua. No hi ha dubte que Comuñas és un autodidacta. “Jo aprenc de molta gent. Ho arxivo tot”. “És veritat que és com el Ying i el Yang, però els informatics són persones que acostumen a tenir una vessant comunicativa molt gran ja que, en realitat, feien web perquè volien comunicar alguna cosa. Una cosa és la tècnica, les eines, i l'altra allò que tu fas amb elles”, diu.

Experimentant amb el teatre i la literatura
En l'actualitat és un dels membres més actius de CREA, un col·lectiu que aglutina persones - bàsicament del Montsià -  al voltant de produccions audiovisuals i també obres de teatre amateur. ”Som productors i actors amateurs, no ens considerem professionals. Ho fem perquè és divertit i ja està", comenta Comuñas, que explica que el naixement d'aquest grup d'artistes va estar vinculat a la producció d'un curtmetratge basat en un conte que, després, va donar lloc a altres peces. "El que fem per als curtmetratges és triar una història curta, normalment d'algun autor local com Josep Igual o Jesús Maria Tibau", diu.

Però la seva vessant creativa és polièdrica. I en part, la desenvolupa en el seu blog personal. Mesos abans del seu aniversari va pensar en recopil·lar tots els seus poemes i fer-se un auto-regal. “Era una manera de repassar la meva vida recent. Aquestes històries escrites són com castells de memòria perquè tenen la data i el lloc on han estat escrits”. D'aquest recull de poemes en va sortir un llibre amb il·lustracions que ell mateix ha autoeditat a través d'un editorial digital. 40 relats i poesies - 33 en castellà i 7 en català - triats entre tots els publicats en el seu blog entre maig de 2013 i maig de 2014. Tot i que són creacions independents, en el llibre hi ha un fil conductor. “L'amor romàntic, el pas del temps i els objectes quotidians”, diu Comuñas, resumint. “Els objectes quotidians entesos des d'una perspectiva poc habitual”, continua. El seu company a CREA, Xavier Miró, ha escrit el pròleg. És un dels seus millors amics i sap com parlar d'ell. "Té una personalitat complexa: tècnica però creativa, prudent però arriscada, senzilla però barroca, sensible però contundent, precisa però dispersa, alegre però torturada. Una personalitat inquieta i ben rica que es trasllada en les històries que inventa”, escriu Miró.

Les xarxes socials i Internet proporcionen a Comuñas encara una dimensió més on expandir-se. Conèixer gent, paisatges, autors, pel·lícules... Perquè les seves ganes semblen no tenir fi. “No crec en l'edat com un índex de maduresa. Jo en molts llocs sempre he estat el petit”. “Tu què saps el que jo sé de la vida!”, pensa quan el tracten de massa jove. “Si fas moltes coses, vius moltes coses”, aquest és el resum de la seva filosofia vital.

 

 

També et pot interessar