L'Eufònic de les dones

La sisena edició d’Eufònic, el festival d’arts sonores i visuals de les Terres de l’Ebre, se celebrarà entre el 31 d’agost i el 3 de setembre a La Ràpita

Surtdecasa Ebre

22/08/2017

Arts

És l'Eufònic de les dones. No perquè s'hagi pensat en un sistema de quotes, sinó perquè el panorama de l'art d'avantguarda també és de les dones. En aquesta edició, una vintena d'artistes dones seran les protagonistes de gairebé una cinquantena d'actes, entre els que s'inclouen instal·lacions, exposicions, concerts i altres activitats experimentals al voltant del món audiovisual. I és que Eufònic arriba a la sisena edició com un festival "totalment consolidat, però més ambiciós que mai i sobretot amb una forta presència d'artistes internacionals". La sisena edició d’Eufònic, el festival d’arts sonores i visuals de les Terres de l’Ebre, se celebrarà entre el 31 d’agost i el 3 de setembre a La Ràpita i altres poblacions de les Terres de l'Ebre. En aquesta ocasió, hem volgut fer un repàs a algunes de les dones que hi actuaran o que estan en l'equip organitzador.

1. Marina Herlop
Marina Herlop és abans pianista que cantant. Però té un do que ha fet que el famós pianista britànic James Rhodes es fixés en ella i la convertís en el primer fitxatge del seu segell Instrumental Records, on ha publicat el seu disc de debut 'Nanook'. Basculant entre les harmonies clàssiques i les melodies viscerals i intuïtives, quan es posa davant del piano ens venen a la ment els noms de Joanna Newsom o de James Blake, sobretot per l’ús que fa de la veu, un instrument més que dona personalitat i distinció al seu so. La seva música, ensomniadora i evocadora, demana intimitat i estem segurs que la trobarem en la seva actuació a l’Església Nova, on avançarà algunes de les melodies inspirades al Delta de l’Ebre, on va venir a composar algunes de les peces del seu nou treball. Delicadesa al poder.

2. Lidia Damunt
Els més veterans de l’escena recordaran els mítics Hello Cuca, dels que Lidia Damunt formava part amb la seva germana. Però ja fa temps que Lidia Damunt camina en solitari com una de les veus més personals i radicals del món -podríem dir- dels “cantautors”. En les seves cançons hi cap de tot: des del folk cru dels seus inicis al country rock, el pop inspiradíssim i el punk més despullat, però també el bolero, el blues i tot el que calgui per explicar les seves històries. Ella sola amb la seva guitarra, pedals i veu sembla haver arribat a un punt de llibertat absoluta que es confirma en el seu darrer treball 'Telepatia', un dels discos més sincers i captivadors que hem escoltat aquest any, i que inclou hits instantanis com 'Bolleras como tú' o 'Mi guitarra'.

3. Florence To
Florence To dissenya i produeix instal·lacions visuals que sovint es relacionen amb el món de l’arquitectura. Ha presentat el seu treball en espais com Société des arts technologiques (SAT) de Montreal, l’Institut 4DSOUND de Budapest o el LEV de Gijón -amb el músic i pianista alemany Hauschka, a qui acompanya en l’última gira-. L’hem convidat a treballar amb l’italià Indian Wells, que presenta el nou disc 'Where The World Ends', i a deixar-se portar pel seu particular partit de tenis sonor.

4. Laetitia Morais
Laetitia Morais és una creadora visual, investigadora i professora portuguesa que tant treballa en peces col·laboratives (a través de diverses àrees de coneixement) com en peces pròpies que sovint donen lloc a instal·lacions i peces visuals que tradueixen idees a esdeveniments, objectes i entorns. Especialment interessada en el procés i el diàleg que s’estableix entre els oposats -presència/absència, inèrcia/moviment-, no podria interessar-li més la proposta que li vam fer: acompanyar a Darrell Fitton, Bola, en el seu retorn després de 10 anys.

5. Somadamantina
Somadamantina va ser una de les pioneres de l’escena trap i dancehall nacional. Al llarg del temps ha mutat en diversos àlies -Slim Kawasaki, Original Brillantes- i les seves escasses però celebrades aparicions han suposat ocasions úniques. Ara torna de nou com a Somadamantina, més contemplativa però mantenint aquella punyent actitud -com quan va col·laborar amb Yung Beef quan ell no era el famós que és ara- d’atmosferes humides de totalitat porpra, sensació de perill i rimes àcides. Brillantor hipnòtica.

6. Lola Guerrera
Una fotògrafa que salta a la tridimensionalitat en les seves últimes instal·lacions: tirant del fil del seu vessant escultòric i instal·latiu, amb materials trouvés com fulles i altres materials orgànics, ha estat dues setmanes a Balada, envoltada de natura, aigua i arròs. Poesia efímera feta de materials orgànics, que remet a paisatges en trànsit, a gràfica generativa, a espais impol·luts.

7. Ladilla Rusa
Tecnorumba, electropop i qualsevol mixtura que se us passi pel cap. Ladilla Rusa (lo del nom ja ho comentarem allí, in situ, a l’hora de dinar) són Víctor Clares i Tania Lozano, dos esbojarrats personatges que, a ritme de referència per minut, han parit dos hits com una casa, 'Macaulay Culkin' i 'Bebo'. Amb només tres presentacions en públic al darrere -l’última, al World Pride fa dos mesos-, prometen arribar amb més material pel diumenge 3 de setembre. Si els busqueu a youtube, no volem queixes tipus “és que no me la puc treure del cap”. Esteu avisats. Santa Marta aka Muerta Sánchez és una de les DJ més prolífiques de l’ambient barceloní i organitzadora de saraus diversos. Assídua de La Bata i el Cangrejo, de Churros con Chocolate i resident de Festa Ká, de tot allò divertit que passa a Barcelona, promet deixar-se portar per l’esperit 70s del nostre Xiringuito, dels musclos i les taules de fusta tan merendero, del salitre que tot ho empapa. I que tanca l’estiu de la manera en que tenim tantes ganes.

8. Les Sueques
La irrupció de Les Sueques a l’escena indie va ser com un huracà conduit sobre aquell himne brutal titulat 'Terrorista' que clamava contra els uniformes i l’aloe vera. La banda potser ha anat domant la seva cruesa però no ha rebaixat ni un miligram el sentit de l’humor, l’energia i el ruidisme que cavalca sobre onades de power pop, teclats dignes del garatge més hipervitaminat i cors desmanyotats. Punyents i contundents, en el seu so hi trobem immediatesa, lluminositat i una passió que s’encomana. Perles de concentració pop que assaltaran el Ullals de Baltasar en horari de vermut per fer saltar tothom.

9. Sonido Tupinamba
Sonido Tupinamba és l’alter ego de Julia González en la seva faceta de DJ, col·leccionista de discos i presentadora radiofònica en dublab.es. Bevent de les influències exòtiques i selvàtiques de la música africana i llatinoamericana, Tupinamba barreja la calor tropical amb els sons més bailables del disco, el funk i el boogie creat pels afroamericans en els 70s i 80s.

10. Alba G. Corral
Una de les habituals del festival, actualment comissaria l'apartat de visuals i participa activament tant com artista com dirigint alguns dels tallers, una de les potes més importants també del certamen. Enguany els seus visuals es podran veure juntament amb l'obra de Carles Viarnès. Aquesta artista visual ha treballat amb artistes com Shape Worship, Lorn, Nikka o Arbol en festivals com Sónar, Primavera Sound o LEV, utilitzant el codi generatiu per crear eines visuals donant vida en temps real a paisatges digitals abstractes. Un diàleg d’atmosferes narratives i delicadíssimes sinfonies per l’oïda i la vista.