Jump to navigation
El director xilè Patricio Guzmán deia que “un país, una regió, una ciutat que no tingui cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies, una comunitat sense imatge, sense memòria”. I quan Guzmán es referia a cinema documental, no parlava de les pel·lícules d’animals de sobretaula, sinó d’un gènere més complex que narra històries a través d’imatges i sons que sorgeixen de la realitat que ens envolta. I és aquesta dinàmica cinematogràfica la que va captivar el jove realitzador Santi Valldepérez (Amposta, 1978). Ja fa uns anys que els seus documentals ens apropen als relats quotidians del Delta de l’Ebre i, de fet, dues de les seues darreres produccions —Festa Major (2009) o Amuertemorir (2011)— ja formen part de l’àlbum de fotografies de les nostres comarques. La ‘memòria’ de les Terres de l’Ebre, per sort, està molt ben assegurada.