Santi Valldepérez: “Les Terres de l’Ebre som perifèria, sí, però també som centre”

Entrevistem un dels directors de cinema documental amb més trajectòria de les Terres de l'Ebre
Surtdecasa Ebre
,
07/11/2011
Arts

El director xilè Patricio Guzmán deia que “un país, una regió, una ciutat que no tingui cinema documental és com una família sense àlbum de fotografies, una comunitat sense imatge, sense memòria”. I quan Guzmán es referia a cinema documental, no parlava de les pel·lícules d’animals de sobretaula, sinó d’un gènere més complex que narra històries a través d’imatges i sons que sorgeixen de la realitat que ens envolta. I és aquesta dinàmica cinematogràfica la que va captivar el jove realitzador Santi Valldepérez (Amposta, 1978). Ja fa uns anys que els seus documentals ens apropen als relats quotidians del Delta de l’Ebre i, de fet, dues de les seues darreres produccions —Festa Major (2009) o Amuertemorir (2011)— ja formen part de l’àlbum de fotografies de les nostres comarques. La ‘memòria’ de les Terres de l’Ebre, per sort, està molt ben assegurada.

 
- A molta gent, el binomi ‘cinema documetal’ li pot semblar estrany. Com definiries aquest gènere?
És un tipus de cinema que està enganxat a la realitat i que, sobretot, intenta incidir en el tractament creatiu de la quotidianitat. Es treballa des de l’experiència del dia a dia per obrir-se a reflexions sobre el món que ens envolta que, en el meu cas, són les Terres de l’Ebre.
 
- Per això, la major part dels teus treballs retraten els paisatges i la gent que viu arran de l’Ebre.
Vaig nàixer aquí, m’he educat aquí, visc aquí. Els meus estímuls creatius procedeixen d’aquí, i quan penso en produir alguna obra, inevitablement faig cap al món que m’envolta. Amb tot, em considero una persona curiosa i constantment m’agrada explorar nous territoris on poder capbussar-me creativament.
 
- Com t'ho fas per treballar des del Delta, allunyat dels grans circuits de producció audiovisual?
M’oposo radicalment al discurs victimista que massa sovint ens ha fet pensar que, pel fet d’estar allunyats dels centres de decisió territorial, no podíem aspirar a segons què. Som perifèria, sí, però també som centre. Hi ha molts exemples que testimonien que justament estar allunyat de la metròpoli dóna autenticitat a les peces que es generen des d’aquí.
 
- Una autenticitat que aquest estiu ha atret diversos realitzadors.
A final d’agost vam organitzar la primera edició del ‘DocumentalDelta’, un curs intensiu de cinema documental. Hi han participat set realitzadors. N’estem molt contents perquè era un antic anhel de la meua productora, Films Nòmades. Volíem fer convergir persones amb impulsos creatius i ajudar-los a canalitzar les seues obres.
 
- Un curs que ha comptat amb la presència de professors de prestigi.
Hi han impartit classe Jordi Regàs, periodista de Televisió de Catalunya amb molta experiència en el món del reportatge, el documental i la formació, i dos realitzadors francesos, Dorothée Adam i Yann Sinic. Crec que el que més ha sorprès als professors és l’estructura del curs, abocada radicalment a la pràctica i la motivació dels alumnes per dur a terme els seus treballs.
 
- Quin valor afegit hi ha aportat el Delta en els curs?

El Delta és un plató natural únic al món. De fet, aquest ha estat l’eslògan que hem emprat per fer difusió de la iniciativa. Em consta que els alumnes han valorat especialment el fet que el curs s’hagi desenvolupat en un entorn tan especial com el nostre.
 
- Ja esteu pensant en una propera edició?

Agraïm la col·laboració de les institucions que ens han acompanyat en aquest viatge perquè,  sense la seua contribució, DocumentalDelta hagués estat impossible. Creiem fermament que des de l’empresa privada es poden liderar projectes com aquest, que, poc o molt, poden contribuir a dinamitzar l’economia del territori. Celebrem que l’experiència hagi tingut acollida, i, si es donen les circumstàncies adequades, desitjaríem poder-la repetir en anys següents.
 
--
Per saber-ne més:
Web del projecete ‘Documental Delta’: www.documentaldelta.com
Web de la productora ‘Films Nòmades’: www.filmsnomades.com

A

També et pot interessar