Res ens sorprèn

A Barcelona, jo vivia a Gràcia. Allà coneixia fil per randa tots els aparadors de les tendes més boniques: controlava els preus de les coses i persuadia a les dependentes a dir-me quin dia començarien les rebaixes. En canvi aquí a Lió, com encara no sé ajuntar més de dos frases seguides en francés, i tampoc disposo del fons europeu per gastar, la situació és una mica més delicada.

El meu barri, la Croix-Rousse, està farcit de botigues de segona mà caríssimes: xandals fluor a trenta euros, camises amb coll tancat quaranta i vestits dignes de carnaval a cinquanta. També hi ha tallers d' artesania que venen al públic botes i collarets precisosos. Però el millor de França i sobretot el més econòmic són els famosos Marché aux puces. En aquests mercats venen absolutament de tot d' una manera completament aleatòria. No té res a veure amb el que a les TTEE entenem com mercadillo o la fira: el de Camarles dels diumenges, el dilluns a Tortosa, o els dimecres de l' Ampolla. Aquí, no hi ha ni bragues ni bisuteria, ni bates per anar per casa...  però pots trobar veritables tresors. De moment jo ja he adquirit una jaqueta texana per dos euros i una americana vintage digna de Concha Velasco pel mateix preu, les dues perfectament usades.

L' amor per la roba i la moda és universal. Per exemple, una amiga australiana adora les camises que vaig comprar al mercadillo de Bonavista per un euro, i la sorpresa va ser nostra al descobrir que tenim una americana igual però d' una altra marca. I és que, on està el xoc cultural? Aquests dies d' anar a festes o sopars que semblen una renunió de les Nacions Unides, descobreixes unes mateixes tendències de consum: tots portem jaquetes texanes, pantalons ajustats, jerseis de punt, camises estampades i bosses de tela. Majoritàriament escoltem la mateixa música i coneixem als mateixos artistes o escriptors. Els americans van anar a festes de Gràcia, la finesa va fer un curs de català a la Universitat, i el Italià se' n va anar a de vacances a Salou. Res que els hi puguis explicar els sorprèn, ja ho han vist per Internet o ho van veure viatjant per Europa. Ja no sé on queda la singularitat de cada identiat o aquelles ràbia adolescent de ser diferent, si tots tenim els mateix gustos i comprem el mateix. Encara que sigui en una botiga de Verdi o en un Marché aux puces, la roba és la mateixa, ja que tots desitjem i comprem el mateix.