Jump to navigation
El tren és un mitjà de transport que, amb el temps, dibuixa la fisonomia d'un país. Per allà on passa deixa riquesa, connexions entre persones i entre pobles. Amb el lema 'El tren connecta. El tren fa país. No perdem el tren', aquest dilluns ha començat una campanya de microfinançament per donar suport al documental 'Desconnectats', dirigit i produït per Toni Royo i Films Nòmades que compta amb el testimoni del professor d'Alcanar Germà Bel, reconegut expert en infraestructures. El documental, que es troba en fase de rodatge, reivindica la urgència i la importància del Corredor Mediterrani per a les Terres de l'Ebre i per al país, mentre fa un exercici de memòria històrica sobre les quatre línies ferroviàries que ha tingut el territori al llarg de la història, i el perquè de la desaparició i abandonament d'algunes d'elles. La desconnexió del territori ebrenc de la resta de Catalunya no només és un problema local, sinó que posa de manifest que el Corredor Mediterrani és una utopia: prop del 40% del PIB de l’Estat espanyol es genera a l’Eix Mediterrani (Catalunya, País Valencià i Múrcia) i les infraestructures de transport per tren i carretera no estan a l’alçada del que es necessita. Hem parlat amb l'impulsor de la iniciativa, l'activista cultural tortosí Toni Royo.
- Empreneu un treball de recerca per denunciar la situació ferroviària potenciada per l'Estat espanyol durant segles. Per què aquest documental arriba en aquest moment?El que no s’entén és el poc que s’ha fet fins ara per visibilitzar aquesta paradoxa del model ferroviari espanyol. Com és possible que Espanya, l’Estat europeu campió de l’alta velocitat, mantingui un tram de via única a l’eix ferroviari que comunica amb França els territoris amb major pes econòmic?
- El canareu Germà Bel fa temps que ho diu...Sí, ell té el mèrit de divulgar de manera planera la intencionalitat de l’Estat espanyol. El seu llibre 'Espanya, capital París' fa un repàs de la història de les infraestructures per entendre el patró històric que ha guiat al govern espanyol.
- Quin era?Potenciar la capitalitat de Madrid a partir d’un disseny radial de les infraestructures que fa convergir sobre Madrid els trens d’alta velocitat i les autovies lliures de peatge. Les línies transversals, com ara el Corredor Mediterrani, no són prioritàries. Això, en ple segle XXI, i en un país intervingut pel Banc Central Europeu, és antieconòmic i respon només a una lògica política.
- Les Terres de l'Ebre també són víctimes d'aquest model...Òbviament. Sempre hem patit en carn pròpia el tram de via única entre Vandellòs i Tarragona que retarda tots els regionals en origen o destinació a les Terres de l’Ebre. Com a ebrencs estem carregats de paciència i de raons. Des del 2013, la Plataforma Trens Dignes ve reivindicant l’ús social del tren i denunciant el greuge comparatiu amb altres territoris catalans, les tarifes abusives per la qualitat del viatge o la manca de freqüències per fer atractiu el transport en tren.
- Què vol reflexar aquest documental?Parteix d’aquest activisme intel·lectual de Germà Bel i també de l'activisme social amb Trens Dignes, i alhora vol recuperar la memòria dels trens de l’Ebre, les quatre línies que existeixen o han existit - la de Barcelona-València, la de Barcelona-Saragossa i la de la Val de Zafán i el Carrilet Tortosa-La Cava- per fer visible l’aportació del tren al nostre territori en termes de construcció d’identitat i generació de vincles entre pobles i persones. Crec que el 2017, amb ocasió dels 90 anys del primer viatge entre Tortosa i la Cava del Carrilet, pot ser una oportunitat per fer balanç del tren al territori.- De qui sorgeix la idea i com pren cos?Jo sóc un usuari captiu de la R16 (Barcelona-Tortosa/Ulldecona). No tinc cotxe i utilitzo el tren i el transport públic per a moure’m. Primer com a estudiant, després per visitar família i amics o per treball, he utilitzat el tren als 20 anys, als 30, als 40 i veus que no millora. Els mateixos retards, la mateixa incomoditat, la sensació de frustració en veure que les coses no milloren. La idea sorgeix durant els freqüents viatges en tren a Tortosa durant el 2013 quan organitzàvem l’exposició al Museu de Tortosa sobre els bombardejos de la Guerra Civil. Som molts els ebrencs que vivim fora, estudiem a Barcelona i ja no tornem. I sempre tens un pensament de voler contribuir a que les coses canviïn. I també hi ha molts ebrencs que no han marxat i treballen des del territori per a que les coses avancin. El maig de 2014 parlo amb Santi Valldepérez, de la productora Filmsnómades, per plantejar-li la idea de fer un audiovisual amb testimonis d’especialistes ebrencs i usuaris del tren de l’Ebre.
- Les Terres de l'Ebre són un bon exemple d'un territori damnificat per aquestes polítiques que obliden el Corredor Mediterrani. Què heu descobert de nou durant la fase inicial de documentació que us hagi sorprès?Els trens de l’Ebre són la baula més feble del Corredor Mediterrani. Les línies R15 i R16 són les que acumulen més retards en el conjunt del sistema ferroviari català. I no només retards, en el cas de la R15 (Barcelona-Riba-Roja d’Ebre) també descarrilaments. L’insuficient manteniment de les vies per part d’ADIF, en el cas de la R15, ha provocat fins a tres descarrilaments entre els mesos de desembre de 2015 i febrer de 2016. Com s’ha pogut arribar a aquesta situació? Els accidents es concentren en el tram comprès entre Móra la Nova i Flix. És imprescindible garantir, no ja la fiabilitat de la línia, sinó la seguretat d’un traçat que passa a prop de les instal·lacions de la central nuclear d’Ascó. Sorprenentment, la R15 suporta un dels tràfics de mercaderies més intensos de Catalunya. Amb dades del 2002, el 21% del trànsit ferroviari intern de mercaderies a Catalunya tenia la fàbrica d’ERCROS com a destinació. Cada any, més de 200.000 tones de sal de les mines de Súria i Sallent, i 100.000 tones de fosfats desembarcats al Port de Tarragona són encaminades a Flix. Es tracta del millor exemple d’ús del tren per al transport de mercaderies a les Terres de l’Ebre, d’ençà que la fàbrica construís un ramal de via que la comunicava amb l’estació de Flix el 1898. També s’hauria de veure quina part del desgast de la infraestructura ferroviària és conseqüència de l’intens transport de mercaderies.
- Les estacions i les vies a les Terres de l'Ebre són la imatge més gràfica de l'abandonament. Podrien ser un símbol d'aquesta deixadesa i oblit dels territoris i pobles petits...Sí, en el cas de les estacions de la línia de la Val de Zafán està claríssim, però també amb l’estació de Santa Bàrbara o Garcia. Ja hi ha exemples de rehabilitació de les estacions per donar-les un ús turístic i la Via Verda ha servit per iniciar la seva posada en valor. Per entendre l’apagament dels pobles petits s’ha de fer referència a les emigracions del camp a la ciutat. És interessant conèixer l'ús del tren en aquestes migracions. Tothom recorda la gelada de 1956 en què molta gent va marxar, però aquesta emigració funciona de manera regular fins als anys 1960. Hi ha un poeta matarranyenc, Desideri Lombarte, que ho explica molt bé als seus poemes.
- Quines fonts -de persones i documentals- utilitzareu per al rodatge?Les fonts són molt variades: associacions, tècnics municipals, usuaris del tren, coneixedors del tren o ex treballadors. És increïble la quantitat de gent que continua vinculada sentimentalment al tren, molt sovint a través de les associacions, però també aficionats o estudiosos que van per lliure. El tren desperta passions. Hem fet un treball d’identificació de fonts com fotografies, testimonis i documents a partir de les associacions vinculades al ferrocarril. A les Terres de l’Ebre, destaquen l’Associació per a la Preservació del Patrimoni Ferroviari i Industrial de Móra la Nova i l’Associació d’Amics del Carrilet del Delta de l’Ebre. Hi ha també el Museu del Ferrocarril de Catalunya a Vilanova i la Geltrú i l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Barcelona. També hem contactat amb el centres d'estudis locals. És increïble la riquesa que tenen les Terres de l’Ebre amb aquests centres!- Com s'ha implicat Germà Bel en el projecte?Des del principi, Germà Bel va acollir amb molt bona predisposició la proposta del documental. La seva participació es plasmarà en una conferència al Centre d’Art Lo Pati d’Amposta que filmarem un dissabte del mes de setembre. Una conferència, l’assistència a la qual representa una de les recompenses de la campanya de microfinançament. Aquesta conferència serveix de fil conductor del documental, i ens dóna joc per intercalar les intervencions d’altres especialistes, agents econòmics i usuaris del tren amb plantejaments sobre els diferents reptes de les infraestructures, des de la multimodalitat del transport, de viatgers i mercaderies, a la mobilitat sostenible o la vertebració i la cohesió territorial.
- Quin és el pla de rodatge i de difusió que preteneu?El plantejament és acabar les filmacions que queden durant el 2016 i fer el procés de muntatge per poder estrenar durant l’any 2017. La difusió de 'Desconnectats' es farà a partir de projeccions als municipis que estan cofinançant el documental, però també a través d’un web interactiu. El documental s'insereix dins d'un projecte transmèdia sota la fórmula d'un docuweb amb l'objectiu d'allargar la vida útil del documental i dotar-lo d'un aprofitament pedagògic als IES. Per això, hem ideat la creació d'un web interactiu on penjar el documental i on es bolcaran els continguts.
Enllaç a Verkami: vkm.is/desconnectats
