Albert Compte Riba
,
22/11/2016
Música

Jordi Fàbregas, una vida dedicada al folk, a l'agitació cultural i a la difusió de la música en directe

El músic i gestor cultural rebrà el 34è Premi Bages de Cultura que atorga Òmnium Bages
Jordi Fàbregas i Canadell | Foto: Juan Miguel Morales

Foto: 

Juan Miguel Morales
En Jordi Fàbregas (Sallent, 1951), director del Centre Artesà Tradicionarius (CAT), músic, agitador i activista cultural del panorama musical i en particular, de la música tradicional i d'arrel, serà distingit amb el 34è Premi Bages de Cultura atorgat per Òmnium Cultural del Bages el proper 25 de novembre, a les 20h, al saló de sessions de l'Ajuntament de Manresa. A part de les diferents col·lectius i formacions en les quals ha participat, com va ser 'La Roda' a Manresa o la banda 'Coses', la seva petjada es pot resseguir en festivals com el Mercè Folk, el Mercat de Música Viva de Vic o la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa, entre d'altres. Actualment forma part del grup 'El Pont d'Arcalís' i es troba darrere l'organització del festival Tradicionàrius, el qual celebra 30 edicions aquest 2017.
" Tenim unes eines que cal saber usar per a conèixer la nostra cultura, veure on som i d'on venim"

- Enguany se celebra la 30ª edició del Tradicionàrius.
Sí, des de l'any 1988. En el festival combino una doble feina amb la direcció del festival, perquè a mi el què m'agrada és cantar i tocar. És el què més m'ha agradat tota la vida des que vaig guanyar el Festival del Llobregat. Com amb el Tradicionàrius hem creat i organitzat altres cites i esdeveniments anuals per cobrir buits en relació a la difusió dels instruments tradicionals i la reivindicació de la música d'arrel, pensant sobretot en els grups de música i l'espai que necessiten per tocar.

- Teniu pensat un aniversari modest o heu tirat la casa per la finestra?
Una mica sí que hem tirat la casa per la finestra. Si fins ara el Tradicionàrius començava per Reis fins a Setmana Santa aquest any el fem durar fins a Sant Joan. Hi hauran més activitats, més grups, més programació... Ho tenim tot encaminat.

- Ampliareu les col·laboracions, les aliances deslocalitzades que ja manteniu amb altres cites arreu del territori?
Sí. A banda de les col·laboracions habituals, el Garrotxinàrius a Olot, amb l'OFolk i l'ICO, el Folkestoltes de QRambla a Girona durant el Carnestoltes, la Violinada d'Argelaguer, organitzada per Clau de Lluna, la Rubrifolkum a Sant Boi de Llobregat o la Mostra Nacional de Glosa a Sant Quirze del Vallès, aquest any ens agradaria establir noves aliances amb la Diada del Graller de Vilafranca del Penedès i hem volgut donar-li pes a la difusió d'activitats organitzades a València, com són el Xàbia Folk a Ondara i la trobada Cant al Ras, a Massalfassar.

- Des del CAT organitzeu estades en territoris balears i valencians.
Generem complicitats amb totes aquestes ubicacions germanes, territoris que partim tots de la mateixa arrel. Sempre anem amunt i avall fent estades i viatges. La setmana passada vam estar a Mallorca a la presentació de l'espai de cultura 'Mar i Terra', un teatre municipal. Fa 18 anys ja es va intentar obrir un espai de difusió com aquest, però canvis polítics van suposar la fi del projecte. Ara mateix, a València també hi ha un ambient més receptiu i segur que hi sorgiran també altres coses.

- El CAT s'ha vist afectat per l'ordenança municipal sobre les activitats de la música en directe de fa uns mesos?
D'una forma o altra la normativa afecta a totes les sales, si no és pels horaris és pel fantàstic i horrorós 21%, el qual suposa perdre prop d'un 25% de la recaptació d'unes activitats que són culturals; és un escàndol. Relacionat amb el CAT, les parets de l'equipament pertanyen al districte de Gràcia i ja al 2005 s'hi van fer unes intervencions d'insonorització i altres per adaptar-lo a la normativa. Amb tot, la programació de la música en directe que mantenim cada dimecres a 'La Taverna del CAT' ara acaba a les 23:00h. Així, també es manté una bona relació amb el veïnatge. Calen espais que facilitin aquests circuits culturals perquè un músic professional, de l'estil que sigui, necessita espais oberts, de contacte directe amb el públic, per poder mostrar el seu treball.

Jordi Fàbregas i Canadell | Foto: Josep Tomàs

- En la cançó 'I vosaltres què en dieu?', amb el grup Coses canteu: “I passeu per casa vostra / com un estranger en vacances / que haguessin de durar sempre”. Com s'articula la cançó protesta en un món globalitzat?
Considero que una de les meves feines ha estat la d'explicar la història a través de la música, recuperar el coneixement de les tradicions que hi ha arreu del territori, equiparar-ne la visibilitat en relació a altres pobles, normalitzar un punt de sortida en la qüestió del nostre país. Si bé és cert que la globalització dilueix especificitats dels grups, dels pobles, també és cert que hem d'estar oberts a rebre i destriar tota mena d'informació per tirar endavant. Tenim unes eines que cal saber usar per a conèixer la nostra cultura, veure on som i d'on venim. Ara mateix, la música d'arrel tradicional està empeltada amb altres estils que estan donant projectes molt interessants, com són els treballats per Sanjosex i Carles Belda amb 'Càntut', el projecte 'Verbena' de Maria Arnal i Marcel Bagés o ja en el món del jazz, les propostes d'Arnau Obiols amb 'Projecte Pirene' o be´'Tarquin', el treball de Pau Vidal, entre d'altres. El darrer disc d''El Pont d'Arcalís' el vam treballar amb les lletres de cançons tradicionals d'Andorra adaptades i actualitzades per l'escriptor Albert Villaró.

- Has participat en l'organització de múltiples festivals, alguns dels quals han estat un recurs per a la difusió de la música d'arrel tradicional.
Són espais absolutament necessaris, ja sigui per a un festival de Rock&Roll, Pop o de Clàssica. La música d'arrel ha de tenir també el seu espai. Per aquest motiu he participat en aquestes intervencions, en la creació de festivals, però també, en el seu moment es va crear el segell discogràfic Tram, el programa per a televisió 'Rodasons', que més endavant es va dir 'La Sonora' o conjuntament amb l'editorial Enderrock es va editar la revista 'Folk', que ha evolucionat fins a esdevenir el portal d'internet, 'Sons'. Hem agitat i impulsat projectes des de diferents sectors per a fer visible la cultura de la música d'arrel. Alguns projectes han desaparegut, altres es mantenen i altres, després de viure'ls amb unes aportacions molt actives ens n'hem apartat perquè cadascun ha desenvolupat les seves pròpies dinàmiques, com el Mercat de Música Viva de Vic, el Mercè Folk o la Fira d'Espectacles d'Arrel Tradicional de Manresa. Ara mateix, per exemple, participo en la organització de la Plaça del Folk, el renom que rep la Plaça del Sol durant les Festes de Gràcia, del 15 al 21 d'agost.

- També participes en 'Els Ministres del Camí Ral'.
Sí, durant la Mercè, aquest any en farà 25 que ens reunim fins a 40 músics un sol cop cada any per acompanyar tot el seguici de la Cercavila, des del Palau de la Virreina fins a la Plaça Sant Jaume, on fem ballar les figures a plaça.

- El mossèn Josep Potellas us ensenyava música a l'escolania de Sallent. Quin paper consideres que ha tingut l'església en la preservació de la cultura musical?
En Josep Potellas era un gran músic, amb criteri musical i personal, tenia molta sensibilitat i molta oïda. Considero que va marcar una forma d'entendre la música a tota una generació de nens i adults sallentins. Com molta gent del poble, jo i mon germà, el Josep Mª, anàvem a l'Escolania de Sallent on apreníem cant, música i més tard, per la relació que el mossèn Josep tenia amb l'Abadia de Montserrat, ell va anar a l'Escolania de Montserrat. Però aquesta relació es va trencar i quan a mi m'hauria tocat anar-hi l'accés ja no era possible. Amb tot, mon pare també cantava a la capella, a Sallent, així que no ha estat tant pel fet de l'església, sinó per l'entorn i la cultura familiar que he tingut accés a la música des de sempre. A casa, per la Festa Major i també molts diumenges acabàvem el dinar cantant. O durant els diferents aplecs.

- Així els teus inicis són molt familiars?
Exacte. Amb 12 o 13 anys vaig guanyar la segona edició del Festival de Cançó del Llobregat amb la cançó 'Ma Vie', d'Alain Barrière traduïda del francès pel meu pare, la qual vaig adaptar i musicar. A partir d'aquí baixava sovint a Barcelona per tocar al programa Ràdio-Scop o buscava bolos i clar, a aquesta edat qui em feia de mànager era la meva mare. Si l'església ha tingut un paper relacionat amb la difusió musical ha estat a partir del Concili del Vaticà II, durant la dècada dels any 60, on a Sallent es van desenvolupar uns reductes, espais on s'hi desenvolupaven activitats culturals que eren permeses pel rector de la diòcesi. Dins de l'estructura de l'església catalana van sorgir sectors molt crítics i progressistes, com els anomenats capellans obrers, entre d'altres, s'hi reunien personatges que fins aleshores no podien desenvolupar certes activitats. A la vegada, durant aquest període hi va haver l'explosió del pop i el folk anglès, amb la consegüent traducció al català d'aquest moviment.

- Consideres una evolució natural haver creat l'Escola Folk del Pirineu a la Catalunya Vella després de dedicar-te des de sempre a la difusió de la música d'arrel?
S'ha creat a Arsèguel perquè ja hi ha hagut des d'allà un treball i implicació previs amb la Trobada d'Acordionistes. 40 anys enrere Artur Blasco va tenir la visió de recuperar l'acordió diatònic, restaurar tots els que trobava i organitzar les trobades. Durant tots aquests anys, nosaltres hem tingut relació amb l'Artur i amb Arsèguel fins que va aparèixer la possibilitat de crear l'Escola Folk del Pirineu. Però aquestes coses no es poden fer des de la distància, ja que des de l'Associació Cultural Tram, paraigua del CAT i a la vegada, aquest darrer, entitat que gestiona l'escola, per aquesta llunyania administrativa no podem dinamitzar de forma directa l'ens. Allà hi ha el Tito Peláez, el dinamitzador del territori que ha fet molt bona feina, trobant complicitats transversals amb els habitants dels territoris del Ripollès, la Cerdanya, l'Alt Urgell, l'Alt Berguedà, el Pallars. S'organitzen tallers i activitats des del territori per la gent del territori, pels qui viuen el dia a dia la realitat de la zona, com per exemple, el 'Folk a l'Escola', on 22 professors es desplacen a les escoles i d'acord amb les AMPAS dels diferents centres educatius s'han generat uns continguts que els alumnes segueixen. És una experiència fantàstica i necessària perquè aquest territori no ha de ser un balneari de cap de setmana per a turistes.

- Fa quatre anys del darrer disc d''El Pont d'Arcalís'. Esteu preparant un nou treball?
Sí, estem treballant en un nou projecte. De moment, puc dir que sortirà d'aquí a uns mesos.

També et pot interessar