Jump to navigation
Amb la intenció de recuperar aquest punt de vista -o punt d'escolta-, Surtdecasa.cat inicia un cicle d'articles en els quals els sons seran els protagonistes.“El motiu d'aquests textos és despertar el respecte sonor per l'entorn i mostrar unes riqueses culturals que molts cops passen desapercebudes per molta gent” diu Vicent Matamoros, llicenciat en Belles Arts i membre del Laboratori d’Art Sonor de la Universitat de Barcelona, que ha estat l'impulsor d'aquesta iniciativa.
Del Vent de Dalt a la cantarella del nostre accent“He estat recorrent i escoltant les Terres de l'Ebre” diu Matamoros, que oferirà un itinerari tant pels sons de la naturalesa, com per aquells sons humans vinculats a la parla o aquells que tenen a veure amb la cultura popular, els oficis, la religió, etc. A les Terres de l'Ebre vaig aprendre a escoltar i a apreciar el paisatge sonor” diu qui ha analitzat el so de la Patum de Berga o ha realitzat diferents estudis sonors a les Illes Açores.
“El nostre territori encara guarda tresors acústics que a molts indrets del país han estat destruïts i oblidats, com pot ser el silenci i la calma” diu Matamoros. “Encara existeix l'harmonia humà-natura i disposem d'indrets salvatges amb peculiaritats sonores com el vent de Dalt” apunta. “Aquest fenomen meteorològic genera puntualment matisos únics que molts cops passen desapercebuts”.
També hi ha curiositats com el so del vent a la serralada del Montsià que en diferents èpoques de l'any genera una espècie de so similar als xiulets que ens remeten a crits d'humans. "Potser d'aquests xiulets prové la llegenda dels diables del Montsià?" es pregunta Matamoros. Però la naturalesa no és l'única font inesgotable de sons. “El nostre accent, les nostres paraules també formen part d'aquest paisatge sonor” diu. “Al sud tenim una cantarella única i realment es tracta d'una melodia, quelcom que no es troba a la majoria de regions de parla catalana”.D'altres sons, estan vinculats amb els oficis tradicionals. “A Deltebre fa poc vaig veure un home conduint un carro amb un cavall. Quan el tenia prop, la meua sorpresa va ser poder sentir els cascavells que portava l'animal, un so que es mesclava amb el ritme que generaven els seus passos i el cant del conductor” explica. “Aquest so explica tota una història, com per exemple, que el conductor podia controlar els impulsos de l'animal a través d'aquests cants guturals”.
El paisatge sonor, un concepte contemporani“Les generacions de so canvien en les societats industrialitzades arraconant el so de la natura” diu Matamoros, basant-se en l'estudi 'El nuevo paisage sonoro' de l'autor R. Murray Schafer. “Per sort a les nostres terres mantenim un equilibri entre les generacions de so molt més respectuós de cara al factor natural”.
Els estudis dels ambients sonors van ser iniciats per Murray Schafer, que va ser el primer que va utilitzar el concepte soundscape -paisatge sonor- el 1974. Anys després, vindria el reconeixement internacional del so com un element més pertanyent al patrimoni cultural. La UNESCO contempla des del 2006 el so com a part del patrimoni cultural d'un indret.De fet, la comarca del Montsià és un referent en la catalogació dels diferents tipus de paisatge sonor. El Centre d’Innovació de la Universitat de Barcelona -Fundació Bosch i Gimpera-, conjuntament amb el Museu del Montsià, han desenvolupat un projecte on es realitza un recull sistemàtic dels sons culturals de la comarca del Montsià amb l'objectiu de ser difós en l’àmbit expositiu del Museu de les Terres de l'Ebre.
Per proposar idees sobre possibles sons en perill d'extinció a les Terres de l'Ebre, podeu escriure al correu: info@surtdecasa.cat.
