Judit Monclús
,
05/05/2017
Entorn

Josué Sabaté: “El sector primari és la base de la subsistència i la gent no ho valora prou”

Parlem amb un jove de Rasquera que aposta per la ramaderia com a motor de futur
Josué Sabaté

Foto: 

Judit Monclús
Josué Sabaté amb les seves cabres
Aquest cap de setmana, Rasquera celebra la seva 32a Fira Ramadera i Artesana. Al costat de les parades d’artesania, la figura més icònica d’aquesta cita és la de la baixada dels ramats de Cabra Blanca. L’espècie és l’única autòctona catalana i es localitza a les comarques ebrenques. Però qui assegurarà la seva continuïtat si la feina de pastor es va perdent? A Surtdecasa hem parlat amb Josué Sabaté (Rasquera, 1991), un jove que ha apostat per la ramaderia com a motor de futur. Graduat en Ciència i Salut Animal i Màster Internacional en Nutrició Animal, Sabaté vol garantir la continuïtat familiar en aquest àmbit i ho fa apostant per la Cabra Blanca i la Cabra Florida, dues espècies amb les que ha engegat el seu projecte personal en el sector.
"El patrimoni genètic és molt important per a un país"

- Per què decideixes decantar-te pel món de la ramaderia?
Decideixo fer-me pastor/ramader a conseqüència del relleu generacional. Des de sempre la meva família ha estat en contacte amb la ramaderia i en concret amb petits remugants –ovelles i cabres–. Els ingressos econòmics principals a casa meva sempre han vingut del treball a la ramaderia i creiem que si es fan les coses ben fetes existeix una certa viabilitat econòmica i una forma de viure.

- Ha estat complicat el procés?
En cap moment ha estat complicat, ja que des de molt jove a casa he viscut l’ofici de pastor i ramader i tampoc mai m’he plantejat cap alternativa que no fos aquesta.

- Què és el que et crida més l’atenció o t’agrada més del teu treball?
El que més m’agrada és la variabilitat de feines i les diferents problemàtiques que et trobes a diari. Treballar amb animals de cria suposa posar en pràctica molts coneixements que has anat aprenent des de petit, però també coneixements més tècnics que adquireixes després d’estudiar. Des del creixement i recria d’un animal, passant per la gestació d’aquest i finalment tancar el cicle amb els parts i l’obtenció de nous animals, que seran futurs reproductors del ramat o que seran comercialitzats ja sigui per obtenció de carn o per animals de vida.

- Com és un dia habitual de feina?
En primer lloc, cal revisar que tots els animals estiguin en condicions i que durant la nit no hi hagi cap problema. La resta de feines es basen en alimentar els animals, ja sigui anant a la pastura o complementant si és necessari. Altres feines molt comunes poden ser atendre parts, fer algun tractament veterinari als animals que ho necessitin, portar els animals a la pastura i, en tot moment, tenir un registre de dades que ens permeti gestionar el ramat, ja que encara que ens dediquem a la ramaderia hem de tenir en compte que no deixa de ser un altre negoci.

- Calen unes qualitats especials per dedicar-se a la ramaderia?
Les principals qualitats que es necessiten són tenir una gran estima pels animals i pel territori, i sobretot tenir en compte que aquesta feina és molt sacrificada ja que no hi ha dies festius i en general la gent aquestes coses no les entén.

- La feina de pastor d’avui en dia té a veure amb la d’antany o s’ha modernitzat?
Molta part de la feina sí que hi té a veure, ja que continuem treballant les pastures o masses vegetals igual que es feia en l’antiguitat com a recurs alimentari per als animals. I actualment més que modernització penso que s’han incorporat i millorat tasques que són molt importants per aquest ofici, com l’estatus sanitari dels animals i els controls veterinaris, la gestió tecnicoeconòmica del ramat i la tecnificació i formació dels ramaders o pastors.

- Com veus l’ofici al territori, especialment a Rasquera on compteu amb la Cabra Blanca com a raça autòctona?
De moment, és complicat. Fa poc que la Cabra Blanca s’ha reconegut com a raça autòctona i fa poc que s’ha incrementat la remuneració pel fet de ser-ho. Els baixíssims preus de la carn de cabrit i el nefast consum que hi ha fa que la cria de cabrit no sigui prou valorada i que sigui difícil sobreviure amb aquest tipus de ramaderia.

- Creus que s’aboca a la desaparició o la seva continuïtat està assegurada?
Jo penso que de desaparèixer no ho farà, possiblement pugui arribar a ser una espècie en perill d’extinció, cosa que potser a nivell de subvenció farà que es remuneri més al ramader o pastor. Però penso, i espero, que en ser l’última raça autòctona catalana catalogada, l’administració tindrà un mirament per salvaguardar-la i farà prendre consciència a la població que el patrimoni genètic és molt important per a un país i més si es vol caminar cap a una suposada independència.

- Caldria reivindicar i protegir més el sector primari?
Jo penso que sí que caldria i no s’està fent. El sector primari és la base de la subsistència i la gent no ho valora prou. Actualment s’estan produint aliments amb una eficiència i qualitat que fan que el sistema sigui molt més sostenible que anys enrere, fet que no està suficientment valorat. Podria ser que les actuals reivindicacions tant de ramaders com de pagesos no siguin suficients perquè la resta de gent entengui la problemàtica que s’està passant en aquest sector.

També et pot interessar